DUES MIRADES 
La separació, com va dir Artur Mas, és un tema de fons, no «per raons de forma ni de matisos». És a dir, no han trencat perquè ella deixava el pot de la cetona obert o perquè ell no netejava la pica del lavabo després d'haver-se afaitat. Ho han deixat córrer perquè un d'ells volia comprar un pis i l'altre s'estimava més continuar de lloguer. O perquè un dels dos desitjava ampliar la família i l'altre no. Discrepàncies radicals, més enllà de les foteses de cada dia, que també n'hi havia moltes. Hi havia també el pot de la cetona i la brutícia dels pèls, que són aspectes importantíssims en una relació, però finalment la cosa ha petat pel «tema de fons». Hi ha dues maneres d'afrontar una separació. Quedar-te a casa i llepar-te les ferides i acusar del conflicte els més propers o llançar-te a la disbauxa de la nit, retornar a la llibertat de moviments que no implica justificacions i apostar per una nova experiència de rejoveniment espiritual i carnal. Això és el que alguns qualifiquen com a «refer la vida». Sense temps de passar el dol, Mas ha optat per la via de les noves relacions. Com aquell que té ganes de tastar la novetat a cuita-corrents. I no pas amb una primera cita a cegues sinó amb algú conegut que ja l'empenyia de fa temps a deixar la parella oficial. S'hi ha acostat i li ha dit a cau d'orella: «Farem una nova llar, però tu triaràs els mobles, carinyo. I també els amics amb qui anirem a sopar» |
|
|