Algunes de les reflexions fetes a aquest periodista per Michael Richards, de Fitch Group, tenen la virtut de posar damunt la taula una de les qüestions fonamentals que, l'endemà del 27-S, en cas de victòria folgada del que ja s'anomena “la llista del resident”, ERC i la CUP, i potser altres formacions, no podran deixar de plantejar-se.
Hi haurà declaració unilateral d'independència (DUI)? Realment, i més enllà d'una figura retòrica, o d'un espantall per satisfer els més abraonats, Artur Mas la té al fons d'un calaix com a darrer recurs si l'Estat no escolta, no ja el brogit de les manifestacions del carrer, sinó el resultat d'unes urnes aclaparadorament favorables a la independència? És difícil de saber a hores ara, digui el que digui el full de ruta signat, de moment, per CDC i ERC.
En tot cas, per llimar tensions amb la Generalitat, Richards considera que el pròxim govern espanyol que sorgirà de les eleccions generals del novembre, “probablement una coalició”, oferirà a Catalunya “més poders, abans que no pas un referèndum”. Apreciació molt més que optimista que, implícitament, apel·la a un pacte entre el PSOE i Podemos, no pas a un entre el PP i Ciudadanos. Tot i així, el problema bàsic i original, el dret a la sobirania i a decidir la relació futura amb l'Estat, continuaria damunt la taula, enquistant-se.
Cal tornar, doncs, a la possibilitat de la DUI. Es duria a terme? Quines conseqüències econòmiques podria tenir? Sobre aquesta qüestió, Richards afirma: “No pensem que hi hauria una reacció significativa dels mercats financers a una futura declaració unilateral d'independència del govern de Catalunya després de les eleccions del 27 de setembre. Una declaració d'aquest tipus no seria reconeguda ni per l'Estat espanyol ni per cap dels altres governs nacionals europeus. La DUI, però, també assumeix que els partits a favor de la independència guanyaran còmodament el 27 de setembre, fet que sembla menys probable que fa un any.”
Aquesta anàlisi política està condicionada per l'esmicolament del paisatge polític –català i espanyol–, reflectit després de les municipals del 24 de maig: “L'ascens dels partits de protesta, com ara Podem, que diu que oferiria a Catalunya un referèndum, és probable que resti vots als partits independentistes. Això s'ha vist reflectit recentment en les eleccions locals del 24 de maig, amb la pèrdua de l'alcaldia de Barcelona, en mans de CiU, a favor del moviment Guanyem Barcelona”.
En general, l'independentisme considera un escenari molt més que optimista que Podem o Podemos, primer, guanyi les eleccions generals, i segon, o a l'inrevés, que oferís mai un referèndum, que en tot cas seria fruit d'una improbable i difícil reforma constitucional. D'alguna manera, doncs, la pilota tornaria al cercle central i la disjuntiva seria, un cop més: DUI sí, DUI no, sempre que el sobiranisme tingués prou força el 27-S. Al cap del carrer una altra vegada, per tant. En resum, recurs retòric o possibilitat real? La City, de moment, no la preveu.
