DIUMENGE, 21 DE JUNY DEL 2015 - 10.20 H Mas ahir va col·locar el procés i les eleccions en un paradigma diferent. Va emplaçar les entitats civils ANC, Òmnium i l’AMI a encapçalar la llista amb el president, no la llista del president, deia. Una llista transversal empesa per la societat civil on ell podria no ser a dalt de tot. Hi cabrien convergents, democristians i socialistes sobiranistes, independents... L’objectiu? Recuperar la il·lusió, reactivar el procés i fer de les eleccions un plebiscit real. Mas va marcar el contorn de la seva aposta. Som els del “sí-sí”, repetia. Els que volen tenir instruments d’Estat, perquè la gent visqui millor. I a una altra banda col·locava els del “Sí, se puede”, els sorgits de l’antiga lluita de classes, que també voldrien el millor per a la gent, és clar. Però que no fan d’obtenir els instruments d’estat una prioritat. I, consegüentment, d’una autonomia retallada i asfixiada no poden aconseguir millorar la vida dels catalans i les catalanes. I Esquerra? En el mateix moment, Junqueras era nomenat candidat a la presidència de la Generalitat. Si les entitats acceptessin la proposta de Mas, Esquerra tindria un marge més petit, i la candidatura pròpia, amb aliances a l’esquerra, podria semblar més adreçada a això, a obtenir la presidència de la Generalitat que no pas a obtenir la independència. Artur Mas ahir va voler trencar l’eix dreta-esquerra reforçat en les últimes eleccions municipals i situar les eleccions en l’eix sobiranista. Com? Els del “Sí, se puede” paradoxalment se situarien a la mateixa banda que els espanyolistes. Perquè si Catalunya no té instruments d’estat, no aconseguirà tenir els resultats dels estats en els quals ens emmirallem: Àustria o Dinamarca per exemple. La pilota és a la teulada de les entitats. És francament difícil que assumeixin la lògica de Mas de superar els partits, però és veritat que els del “Sí, se puede”, que diu ell, ho estan fet . Per ara no hem sentit ningú que es presenti dient som els del “sí-sí”, els del “si-no”, els del “no” o els del “ni parlar-ne”. Més aviat impera la lògica de partits i de formacions agrupades.... Falten tres mesos per a les eleccions. La resposta a la proposta del president la veurem molt abans. El cap de setmana del 18 i 19 de juliol en una gran convenció les posicions hauran d’haver quedat ben definides. Un mes de turbo quan comença l’estiu i la pre-posició de Mas. |
|
|