OPINIÓ
22 juny 2017 2.00 h

DE REÜLL

Afers Exteriors

PEPA MASÓ
El que importa no és el nom sinó la cosa, i hi ha molta feina a fer

Que, al govern espanyol, no li ha fet mai gràcia que la Generalitat faci acció exterior és un fet. Ho era quan es dedicava exclusivament a fer projecció comercial a l’exterior, i ho és ara que hi ha en marxa una ofensiva diplomàtica per internacionalitzar el procés. Conegudes són les maniobres fetes per la diplomàcia espanyola per torpedinar qualsevol mena de contacte amb governs o parlamentaris estrangers. No va sorprendre, doncs, que Rajoy portés davant del Tribunal Constitucional la creació de la conselleria que lidera Romeva. En el seu moment l’alt tribunal ja havia resolt que el govern català podia fer acció exterior sempre que aquesta no incidís en la política exterior de l’Estat, i ara només hi veia problemes amb el nom en entendre que podia portar a confusió amb el del Ministeri, fet que ara ha sentenciat. No podem tenir una conselleria d’Afers Exteriors. Però ves per on que la sentència arriba tard, atès que el govern, en veure que hi havia problemes amb la nomenclatura, el va canviar ràpidament. Perquè el que importa no és el nom sinó la cosa, i hi havia i hi ha molta feina a fer per perdre el temps en qüestions estètiques. Perquè ja poden trencar-se les banyes per lligar curt l’acció exterior catalana, que no hi ha res que impedeixi explicar fora el que està passant a Catalunya. Podran posar tots els pals a les rodes que vulguin –que els posen– però el procés, els agradi o no, ja té presència internacional.