Pseudobalança

La Vanguardia en català | 22/07/2015 - 00:00h


Germà Bel


Ja tenim la segona edició del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats (SCPT), amb el qual el Ministeri d'Hisenda pretén dirigir la discussió de les relacions fiscalsa Espanya. Queda lluny ja, el 2006, l'informe de l'Institut d'Estudis Fiscals (del Govern central), que oferia una metodologia acordada per experts de tot arreu, seguint pautes comunes a les emprades en altres països. Ara són càlculs diferents, amb objectius diferents.

Veuran: tant el Parlament extremeny com acadèmics de diferents regions (entre ells un autor de l'SCPT) han reconegut que sense Catalunya la fiscalitat d'Espanya perdria 16.000 milions. És el dèficit fiscal monetari (un pam més, un pam menys). A partir d'aquí comença el tunejat. El primer és aplicar a cada regió una part de les despeses que no es fan allí (càrrega-benefici), suposant que tots valorem igual el benefici que ens dóna, posem, el ministre d'Educació. Exemple interessant, ja que gairebé tots els ministres, altes institucions estatals i serveis centrals resideixen a Madrid. Però els impostos que paguen s'imputen per complet a Madrid, en lloc de a tots els ciutadans que els paguem el sou. Que Madrid sigui la regió que presenta més dèficit en l'SCPT respon en part al fet que és més rica; però no només, com veuen.

Seguim: hi ha algunes coses que es fan diferents de la resta del món (inclosa l'Espanya pre-SCPT). Per exemple, els tributs pagats pels turistes no s'assignen a les regions on es produeix l'activitat, sinó que es reparteixen per tot arreu. Igual com els tributs pagats pels compradors d'exportacions espanyoles (pàg. 6 informe SCPT). Això perjudica molt les regions més turístiques i exportadores. Ara obrin navegador, busquin la llista de les regions per turisme i per exportacions; veuran qui hi perd i qui hi guanya. I així podríem continuar.

Tot i això, l'SCPT per al 2012 no soluciona el seu pecat original: per obtenir els resultats desitjats, adopten criteris incoherents amb el mateix objectiu teòric. Obvien que el servei real rebut depèn de la capacitat de compra dels recursos a cada territori: i les diferències de preus són brutals, a Espanya! La falta d'equitat és brutal! No cor­regir això és imperdonable si es pretén, de veritat, avaluar l'equitat de serveis. Això ajuda a entendre el fet que Catalunya passi de ser la quarta regió en riquesa relativa ala novena en nivell de vida de les seves famílies.

Va passar l'any passat, i passarà enguany. Quan es tenen en compte els canvis arbitraris a l'SCPT i es corregeixen, el resultat és equivalent al de la balança fiscal per càrrega-benefici; i si es dignessin fer la que recull l'impacte econòmic de l'acció estatal, també seria equivalent a la convencional de flux monetari. D'aquí els 16.000 milions que tots saben que hi ha (un pam més, un pam menys). O, si ho prefereixen, els 11.000 milions que quedarien desprès de crear unes desenes de milers de llocs de treball en serveis que ara, diuen, ens fa l'Estat. Com ho prefereixen?