POLÍTICA
MADRID - 22 juliol 2017 2.00 h

Control setmanal o col·lapse

 Rajoy extrema la vigilància a la Generalitat exigint que li detalli setmanalment cada factura de tot el pressupost per comprovar que no va a l’1-O

 Juga a la ruleta de la suspensió de pagaments amenaçant amb tallar l’aixeta del FLA

DAVID PORTABELLA - MADRID
L’Estat arriscaria la seva solvència si talla els 3.600 milions del FLA

Abans que fossin sigles de moda, l’aleshores president Artur Mas va tenir un lapsus amb el FLA el desembre del 2012 i el va anomenar fons de liquidació autonòmica, en lloc de dir “liquiditat”. “Sempre funciona el subconscient…”, va ironitzar Mas aquell dia al Parlament. Cinc anys després de crear aquesta aixeta per pagar els serveis i els proveïdors, el govern de Mariano Rajoy va acostar una mica més la literalitat al lapsus i va aprovar ahir extremar el setge a la Generalitat obligant-la a justificar ara setmanalment cada factura del seu pressupost per comprovar que “ni un euro” va al referèndum de l’1 d’octubre sota l’amenaça de tallar l’aixeta del FLA. “És una acció preventiva en favor del benestar dels catalans. Ni un euro anirà cap a un referèndum il·legal que és voluntat d’uns pocs”, ho va presentar el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, al Consell de Ministres.

L’anunci va ser la gran sorpresa del penúltim Consell de Ministres de la temporada, fins a tal punt que la nova coerció no va figurar a la referència de la reunió i va ser presentada com un acord de la comissió delegada per a afers econòmics, que es reuneix tradicionalment els dijous previs al sanedrí del divendres dels ministres. De fet, Méndez de Vigo –l’aposta comunicativa de Rajoy des del novembre en detriment de Soraya Sáenz de Santamaría i que de formació és lletrat de les Corts– va tenir greus dificultats a l’hora d’explicar l’abast real de la nova vigilància, fins al punt d’obligar els serveis de La Moncloa a sortir a matisar que la lupa estatal examinarà cada euro de tot el pressupost i no només del FLA.

De mensual a setmanal

El d’ahir és un pas més enllà en la intervenció de l’autonomia iniciada el 20 de novembre del 2015, quan Rajoy –aleshores en funcions– va imposar un finançament singular a la Generalitat amb el qual el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar com a “condicionalitat reforçada”. Ras i curt: estrenyia la camisa de força del FLA –que fa de l’Estat espanyol el prestador únic de les comunitats sense accés als mercats– i obligava l’interventor de la Generalitat a presentar cada mes un certificat de l’execució de tot el pressupost (de la Generalitat i dels seus organismes) que avalés que cadascuna de les despeses “no contravé l’ordenament jurídic”.

Tres funcionaris en risc

A partir d’ara. Rajoy imposa a tres funcionaris –el director general de Pressupostos, el director general de Política Financera i l’interventor– l’obligació de remetre els expedients cada setmana a Hisenda i ho fa invocant com a aval la sentència del Tribunal Constitucional del 5 de juliol sobre la inconstitucionalitat de les partides pressupostàries del referèndum. Els tres funcionaris, de retruc, són col·locats a la palestra dels possibles il·lícits penals, portant-los en una zona grisa que oscil·la entre informar com ho vol Rajoy i delatar.

Com que el govern de Rajoy sap que s’enfronta ara per ara a un objectiu –fer una votació l’1-O– que no apareix en cap text ni en cap ordre executiva, La Moncloa es permet la llicència de justificar el seu zel apel·lant en una nota oficial a la “successió d’esdeveniments que han tingut lloc les últimes setmanes”. Sense més precisió. Paradoxalment, el fins ara obligat informe mensual no desapareix, sinó que es continua exigint al mateix temps que els quatre fulls setmanals de cada mes. La primera conseqüència pràctica, doncs, serà l’ofec dels funcionaris per la sobrevinguda càrrega de treball d’anar cada divendres a la finestreta estatal.

“Cap euro per a res il·legal”

L’encarregat de verificar cada rebut i provar que els diners no fan olor de cap preparatiu de la consulta de l’1-O no serà un tribunal ni un ens independent –com ho podria ser l’Airef, autoritat fiscal pilotada per l’economista José Luis Escrivá–, sinó el mateix Ministeri d’Hisenda de Montoro. “Hem d’assegurar que els diners dels catalans van cap a on els catalans volen que vagin, tenim dret a saber”, sosté De Vigo. “I els catalans podran estar tranquils: no hi haurà ni un sol euro distret per a res il·legal”, es va vantar el portaveu.

Si bé incomplir el deure d’informar o bé que l’Estat sospiti que una partida va a l’1-O permetran tallar l’aixeta dels 3.600 milions de liquiditat que el FLA reserva a la Generalitat el 2017, a la pràctica complir amb l’amenaça implicaria un sotrac estatal. Jugant amb Catalunya a la ruleta de la suspensió de pagaments, Rajoy posa en risc el 20% del PIB estatal i un territori que deu dues terceres parts dels 75.000 milions de deute (50.000 milions) precisament a l’Estat, que és el seu primer creditor. Si la recent història de la UE ofereix exemples de com un territori com Grècia que pesava només el 2% del PIB de la zona euro va fer trontollar la moneda única, l’aposta de calibre gruixut de Rajoy suposa arriscar el col·lapse del 20% del PIB estatal i estressar la prima de risc del Reino de Españacom a peatges per salvaguardar la unitat d’Espanya. El PDeCAT i ERC van registrar una petició urgent al Congrés perquè Montoro comparegui i expliqui el “segrest” de l’autogovern a través del FLA

LES FRASES

És una acció preventiva en favor del benestar dels catalans. Ni un euro anirà a un referèndum il·legal que és voluntat d’uns pocs
Assegurem que els diners dels catalans van on els catalans volen que vagin. Tenim dret a saber
Íñigo Méndez de Vigo
PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

POLÍTICA
BARCELONA - 22 juliol 2017 2.00 h

El govern hi veu un intent d’inocular por als funcionaris

 Aragonès titlla l’anunci de “propaganda” i “intoxicació”

 Creu que la compra d’urnes és tan difícil ara com abans

EMMA ANSOLA - BARCELONA

“Tot continua igual, avui tenim les mateixes dificultats que ahir per comprar urnes”, asseguraven fonts del Departament d’Economia després de conèixer les noves mesures de control que portarà a terme el govern de Rajoy. Fonts del Departament d’Economia consideren que l’actuació de Rajoy respon a l’intent de continuar posant pressió sobre els funcionaris amb una política basada en “l’amenaça i la por”. El motiu és que des que el 2015 la Generalitat va començar a rebre els diners del FLA, el govern de Rajoy ja controla totes les partides del pressupost; abans ho feia mensualment i ara passarà a fer-ho setmanalment. El problema és que ara exigeix que siguin els funcionaris que controlen la comptabilitat de cada conselleria els que certifiquin que no hi ha cap despesa relacionada amb el referèndum. El secretari d’Economia, Pere Aragonès, també es va referir a l’amenaça de tallar els diners del FLA si no reben els certificats setmanals i es va mostrar convençut que l’executiu de Rajoy no posarà en perill els pagaments als proveïdors provinents del FLA, perquè “si tallen l’aixeta a Catalunya, ells s’embussen”. El Departament d’Economia està a l’espera de conèixer amb detall el contingut de la mesura quan surti publicada o la comuniqui la vicepresidenta del govern espanyol després de ser aprovada a la comissió d’Economia.

Recels de l’oposició

La decisió de Rajoy no acaba d’agradar als grups de l’oposició. Tot i que el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa considera que el govern espanyol fa la seva feina, va rebutjar que es condicionin “els diners per millorar la vida de tots als catalans” a les actuacions de la Generalitat sobre el referèndum. El PSC, per la seva banda, espera que “l’amenaça de l’Estat quedi en no-res” i que alhora el govern de la Generalitat no posi les institucions “fora de la llei” i compleixi amb els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i amb les resolucions del Tribunal Constitucional, en paraules de la diputada socialista Alícia Romero.