POLÍTICA
BARCELONA - 23 juliol 2017 2.00 h

El control als comptes per l’1-O és retroactiu des del gener

 Els càrrecs de la Generalitat assenyalats hauran d’acreditar que no s’ha gastat res relacionat amb el referèndum en tot l’any

 Hauran d’enviar el primer certificat signat divendres que ve

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

El govern espanyol es va reservar per al Butlletí Oficial de l’Estat els detalls per executar el control pressupostari amb què pretén aturar el referèndum de l’1-O. La lletra petita desgranava un mecanisme d’intervenció sense precedents que obligarà càrrecs públics de la Generalitat a certificar que no s’ha gastat ni un euro per a la convocatòria en tot aquest any. I és que el control, que tindrà caràcter setmanal a partir del pròxim divendres, també té caràcter retroactiu: els interventors dels departaments i de les entitats públiques de la Generalitat, el director general de Pressupostos i el director general de Política Financera hauran de certificar que no s’han “iniciat o tramitat modificacions pressupostàries ni expedients de despesa o pagaments, pressupostaris o extrapressupostaris, en els respectius àmbits de competència” que puguin estar destinats a activitats vinculades amb l’1-O.

És a dir, és una vigilància diferent i complementària a la que ja exercia mensualment l’executiu espanyol per via telemàtica sobre la despesa de tot el pressupost, com a condició per accedir al Fons de Liquiditat Autonòmic des del novembre del 2015. El control setmanal s’acota, en aquest cas, a certificats específics sobre el referèndum, obliga funcionaris a fer-ho, i l’acord no fa cap referència a un possible tall del FLA, a diferència de l’amenaça que verbalitzava divendres el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo.

L’engranatge implacable de control fixa terminis estrictes. La primera certificació setmanal s’haurà d’enviar el proper divendres, i es referirà al termini entre el 17 i el 23 de juliol. El 9 d’agost hauran de remetre una certificació addicional que provi que no s’ha finançat cap aspecte del referèndum de l’1 de gener al 16 de juliol. Després, cada dimecres, la interventora general de la Generalitat (que és un càrrec de designació política, nomenat pel conseller d’Economia) haurà de centralitzar un certificat final al Ministeri d’Hisenda, annexant els certificats dels treballadors públics assenyalats. Els indicis sospitosos s’hauran d’acreditar amb els expedients corresponents. És així com el govern espanyol força els interventors, sota l’amenaça d’incórrer en irregularitats comptables i penals, a complementar la vigilància que ja podia exercir el ministeri d’Hisenda sobre l’1-O.

Si la informació no s’envia, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics prendrà les mesures necessàries per impedir que els diners es gastin, “incloent la possible suspensió del finançament corresponent”. En cas que es destinin diners al “referèndum il·legal”, la informació serà enviada a “les autoritats competents” perquè dirimeixin si hi ha “responsabilitat administrativa, comptable i/o penal”. Les mesures de control tenen una vigència indefinida. Es mantindran fins que “desaparegui la situació de risc general” a Catalunya. L’excusa per impedir el referèndum és “garantir la prestació de serveis públics a la comunitat autònoma”.

La carta que no arriba

El govern espanyol justifica la imposició d’aquest control específic sobre les despeses del referèndum després de l’ anul·lació del Tribunal Constitucional de la disposició del pressupost de la Generalitat que habilitava el govern a reservar partides per a la votació. La darrera raó que desencadena el control, argumenten, és que la interventora general no va respondre un requeriment de dimarts en què es demanava explicacions en 48 hores per una despesa afegida de 6.150 euros, en una partida relacionada amb l’“organització, gestió i seguiment de processos electorals” en què es reconeixia una obligació de pagament de 19.370 euros i no de 25.520. Fonts del govern expliquen que la interventora no va respondre perquè va rebre el correu electrònic previ a la carta formal que fa córrer el termini. Quan la carta arribi, diuen, es respondrà. A més, asseguren que la despesa és deguda a temes menors de despesa ordinària que no tenen res a veure amb l’1-O. Per tot plegat, hi veuen una “excusa” per incrementar la vigilància als comptes de la Generalitat.

El marc jurídic a què s’agafa el govern espanyol per collar la Generalitat és la teranyina jurídica teixida a partir de la llei d’estabilitat pressupostària del 2012 (una norma a la qual CiU, paradoxalment, hi va votar a favor) i els successius decrets llei per als fons de pagaments a proveïdors i de finançaments a les comunitats que, finalment, van desembocar en el FLA. La Generalitat, amb l’accés als mercats tancat per endeutar-se, s’hi va acollir a costa de permetre una intervenció fàctica dels comptes que va pujar de grau el 20 novembre del 2015 , poc després del 27-S, amb un FLA especial i més estricte.

LA DATA

26.07.17
La interventora general de la Generalitat
haurà d’enviar un primer llistat de les entitats públiques.

Puigdemont demana els euros de la “guerra bruta”

“Els euros públics dels catalans que han servit per sufragar la guerra bruta i han pagat informes falsos, ens els pot tornar, ministre?” Aquesta va ser una del seguit de piulades amb què Carles Puigdemont va demanar a Íñigo Méndez de Vigo que torni els diners de la indemnització pel Castor, els interessos del FLA o els 60.000 milions gastats per rescatar la banca. Era la resposta a l’increment del control sobre els comptes de la Generalitat. Per al vicepresident del govern, Oriol Junqueras, és una “greu equivocació” situar el focus sobre els funcionaris i no els polítics determinats a fer el referèndum, i hi veu una “escenificació.” La cap de l’oposició i líder catalana de C’s, Inés Arrimadas, es va mostrar convençuda que el govern espanyol no tallarà el FLA a Catalunya i va acusar Puigdemont de beneficiar-se de la decisió presa per Rajoy. Per Andrea Levy, diputada del PP al Parlament, “la Generalitat posa les institucions de tots els catalans al servei de la seva obsessió” i el govern espanyol les protegirà. En canvi, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va avisar que la crisi territorial no es resol amb “amenaces per terra, mar i aire”. En Comú Podem demana la compareixença del ministre d’Hisenda al Congrés. ERC i el PDeCAT ho han fet al Senat.