ADMINISTRACIONS
BARCELONA - 22 juliol 2017 2.00 h

Encallats en l’1-O

 El ple de Barcelona rebutja, de nou, pronunciar-se en contra del referèndum en un debat que torna a dividir el govern i manté els comuns falcats en l’ambigüitat

 Gest de desgreuge majoritari amb els detinguts de l’operació Garzón

FRANCESC ESPIGA - BARCELONA

Utilitzant una imatge metafòrica, hi ha un núvol –el referèndum– que des de fa mesos entela el debat de la política local barcelonina. Les setmanes passen i s’encavalquen les sessions plenàries, però la qüestió de l’1-O continua allà, inamovible, capitalitzant una discussió cíclica que es manté encallada en un capítol gairebé únic, com és quin serà el grau d’implicació concret del consistori, i més específicament de l’alcaldessa, Ada Colau, en la votació. Els comuns, però, continuen mirant-se la qüestió de reüll, evitant pronunciar-se, encara, i per això s’encomanen a aquella tàctica clàssica de fer pilotada endavant per guanyar temps. Un bucle.

Aquesta atmosfera és la que va impregnar, també, la sessió d’ahir. En aquest cas, la controvèrsia al voltant del referèndum va estar propiciada per una proposició del grup de Ciutadans en què, entre altres coses, s’instava el consistori a desmarcar-se de la celebració de la consulta. No fa ni un mes, en un altre ple, una del PP demanava, si fa o no fa, el mateix. Com també va passar en aquella ocasió, la votació d’ahir va tornar a dividir el govern municipal. El PSC es va alinear amb C’s i el PP per donar suport al text, mentre que BComú, el PDeCAT, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy hi van votar en contra. La moció, doncs, va quedar rebutjada. L’argument, però, que va posar més pebre al debat no va ser la proposició en si, sinó una altra que el PDeCAT tenia previst presentar en què s’instava el govern municipal a posar totes les facilitats per al referèndum de l’1-O. Davant la perspectiva, però, que no prosperaria pel vot contrari, en aquest cas també de BComú, el grup Demòcrata va optar per retirar-la per estalviar-se una derrota. I això li va costar alguns retrets especialment durs per part del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que es va adreçar en primera persona a Xavier Trias: “No exigeixi el que vostè no va ser capaç de fer. Vostè no va obrir cap col·legi electoral quan va ser alcalde. La hipocresia del PDeCAT té les cames curtes”, li va etzibar. Una estona abans Eulàlia Reguant, que ahir s’estrenava com a regidora de la CUP, va remarcar que la celebració del referèndum “posa en qüestió l’actual statu quo i, per això, tenen por”. Aquest últim missatge anava adreçat a Carina Mejías (C’s), que, com a grup proposant de la moció, va intentar burxar els representants de BComú perquè “abandonin l’ambigüitat” respecte al referèndum. El partit de Colau, però, es manté en l’argument que fins que la Generalitat no detalli en què i com es materialitzarà l’1-O no pot avançar el seu grau de suport. La mateixa alcaldessa, però, a instàncies d’una pregunta posterior del PP –naturalment– sobre aquesta qüestió, va recalcar que donaran suport a les “mobilitzacions democràtiques, siguin les que siguin” sempre que “no posin en risc la institució ni cap treballador”.

Reprovació de Garzón

El ple d’ahir també va voler fer un reconeixement als independentistes detinguts el 1992 en la coneguda com a operació Garzón. Alguns d’ells van assistir en directe al debat des de la tribuna de convidats. Aquest desgreuge es va materialitzar amb l’aprovació d’una proposició de la CUP que va rebre els vots a favor de BComú, el PDeCAT, ERC i el regidor Ardanuy. A més de comprometre’s a fer un acte que recordi aquest episodi, en el text se censura explícitament l’actuació que va tenir el jutge Baltasar Garzón en aquest afer per no haver donat crèdit a les denúncies de tortures dels afectats. La discussió va tenir moments agres, sobretot quan la regidora del PP Àngels Esteller va qualificar-los de “terroristes”. El PSC –l’operació es va dur a terme el 1992, quan governava a Madrid– no va badar boca en tot el debat.

LA FRASE

Quan hi hagi una convocatòria en parlarem, veurem les implicacions i prendrem posició
Ada Colau
ALCALDESSA DE BARCELONA

El ple insta Mercedes Vidal a dimitir pel conflicte del metro

A instàncies d’ERC, i amb el suport de la resta de partits de l’oposició, en el ple d’ahir també es va acordar demanar la dimissió de la regidora de Mobilitat i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Mercedes Vidal, com a conseqüència de la vaga del metro. Després de fer un paral·lelisme històric amb les aturades que hi va haver al suburbà durant la república, el cap de la bancada republicana, Alfred Bosch, va censurar la durada que ja arrossega un conflicte –“costa d’entendre per què no s’està resolent”– que, segons el seu parer, ja s’ha convertit “en una crisi de ciutat”. Per la seva banda, Jordi Martí, del grup Demòcrata, va apel·lar directament al cessament de Vidal “per molt que ara la reforcin amb gerents de la vella guàrdia”. Una referència, aquesta última, que té a veure amb la decisió del govern municipal d’incorporar el gerent del consistori, Jordi Martí, i el coordinador general de serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eduard Saurina, a l’equip negociador amb el comitè d’empresa, i que la resta de partits ha interpretat com una desautorització en tota regla de la figura de la presidenta de TMB. A banda de BComú, l’únic grup que va sortir en defensa seva va ser el PSC, que, per boca de Daniel Mòdol, va censurar que la petició de dimissió “no pretén aportar cap solució, sinó muntar un xou mediàtic”. El grup proposant, ERC, també es va endur una estirada d’orelles de la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ja que sobre la vaga de metro ha defensat un plantejament a l’àrea metropolitana o a la Generalitat –donar suport a la mediació–, mentre que a l’Ajuntament de Barcelona manté una actitud més crítica. En aquest clima, els treballadors del suburbà, juntament amb els del Bicing, es van manifestar a la plaça Sant Jaume per expressar sorollosament el seu descontentament. En aquest cas, Vidal també era el centre de les ires. Un grup també es va fer sentir dins la sala de plens, amb contínues interrupcions que van estar a punt de provocar la suspensió de la sessió.

L’aspror a vegades inherent al debat polític va quedar en un segon pla en el comiat de l’ara ja conseller d’Interior, Joaquim Forn, com a regidor després de divuit anys a l’Ajuntament. En una breu roda d’intervencions, presidents de grup i regidors van lloar tant el caràcter afable de Forn com la seva tasca com a gestor públic.