OPINIÓ
22 juliol 2018 2.00 h

KEEP CALM

Frases per a l’ocasió

MARINA LLANSANA
És molt necessari, ni que sigui de tant en tant, fer autocrítica de l’espectacle a les pròpies files; el nostre ridícul ens ha de preocupar

El més fàcil hauria estat dedicar aquesta columna al ridícul espectacle internacional de Llarena però m’hi he resistit perquè també és molt necessari, ni que sigui de tant en tant, fer autocrítica de l’espectacle a les pròpies files; el nostre ridícul ens hauria de preocupar sempre molt més que l’aliè. Aquests dies, assistint a la batalla de sigles al sobiranisme (entre velles i noves però, sobretot, entre noves i novíssimes), m’han vingut diverses frases cèlebres al cap perquè, com és sabut, hi ha una frase per a cada ocasió. La primera és aquell “¡Cuerpo en tierra, que vienen los nuestros!”, un crit cèlebre que s’atribueix al polític gallec Pío Cabanillas, que va patir en primera persona els atacs dels seus companys de l’UCD. La de Cabanillas està molt en la línia d’aquella altra frase, força més popular, que diu que hi ha “adversaris, enemics, enemics mortals, i companys de partit” i que s’atribueix a l’expresident de la República italiana Giulio Andreotti. Al moment que vivim a Catalunya, també hi encaixaria una de les citacions més conegudes de Josep Tarradellas: “En política es pot fer tot menys el ridícul.” Però la meva preferida i que, sense cap mena de dubte, penso que millor reflecteix el moment emocional que viu aquests dies una bona part de la societat catalana no és pas tan coneguda; s’atribueix a Estanislau Figueras, el català que va ser president de la primera República espanyola, i reflecteix el caos que regnava en aquell moment al govern republicà fruit dels conflictes interns. La frase, enginyosa, contundent i amb l’òptica actual poc inclusiva des de la perspectiva de gènere, va ser proclamada a mode de crit: “Estic fins als collons de tots nosaltres!” Doncs això. Són temps difícils, no compartim diagnòstics ni tampoc solucions, tenim retrets a fer-nos i les eleccions municipals d’aquí a deu mesos agreugen les legítimes disputes pels lideratges i pels espais electorals. Però, pel nostre propi bé, intentem fer-ho de tal manera que no haguem d’acabar farts de nosaltres mateixos.