OPINIÓ
22 juliol 2018 2.00 h

OPINIÓ

Re... què? República! Ah!

DAVID MARCA

Tot aquest petit exèrcit de polítics catalans, bona gent, dels partits intitulats republicans i demòcrates, que conspiren per defenestrar la monarquia una vegada per sempre –així sigui– i ser governats per persones intel·ligents, honrades, honestes i justes, amb l’ambició de poder mesurada per ser respectat –i no temut–, admirat i no envejat. N’hi ha d’aquests, als partits, que no aixequen la veu, fan pocs comentaris, sempre assenyats i prudents, que passen per l’escenari amb el cor, amb bona veu i es queden enrere per no sobresortir. Per triomfar en política, s’ha de tenir sols la justa ambició, d’altra manera es fa una barreja de poder, ambició, vanitat –sovint– i mesurament pròpia de la capacitat d’acció, que fa que errin les difícils apreciacions de les demandes i consignes del poble. Manar és una cosa sabuda. Una barreja d’autoritat dintre d’una línia generosa, amb un puntet de mala llet, perdó!, i aconseguir i vendre el millor al poble.

He dit defenestrar la monarquia, no pas literalment, és clar. Vull dir deixar el càrrec –càrrec he dit?–, millor dit la prebenda familiar que els fa intocables, indestructibles gairebé, respectables al terç, més o menys, i que ells amb una comèdia ben assajada en les seves actuacions públiques acaben tota la seva tasca amb els súbdits. Els diccionaris actuals fan: “Súbdit: Sotmès a una autoritat sobirana.” El que fan totes les monarquies europees actuals no té res a veure amb el governar dels uns i el sotmetiment dels altres. A Anglaterra, on hi ha una dama que ho broda: rebé lliçons de Churchill. He de dir que encara que aconseguim administrar les qüestions econòmiques socials i de manera ben entesa les polítiques, la monarquia serà imposada. No assistint ningú als actes que programin a casa nostra, sols amb la dreta rovellada, aviat s’acabaria el teatre.

La nova Constitució ens cedirà algunes llibertats, però en parlar d’independència, s’encén el llum vermell i tot el cor de cantants farà: “Estos catalanes no tienen cura. ¿Qué harían con ella: una Gran Muralla? ¿Por qué no quieren ser catalanes y españoles?” Espanya no ens deixarà anar sols mai. Ara hi ha una oportunitat. S’ha despertat un moviment de simpatia a Europa, més occidental que oriental. Franco ho va deixar tot molt dolorit. Ara bé, Quim Torra amb poc temps ha donat proves de bon fer. Ataca els assumptes pel dret i jo –i molts– veiem un governant pel moment que vivim. Llavors en Puigdemont, alliberat de l’extradició pel jutge Llarena, ha d’aconseguir que sigui la Unió Europea la que pressioni el gobierno. Llavors es negaran els madriles?

Divendres aterrà la notícia que el jutge Llarena ha retirat les peticions d’extradició de Puigdemont i els altres consellers exiliats. És un salt molt important que, encara més, referma la proposta d’un treball a fons a Europa, dirigit per Puigdemont. Així ho penso jo.