POLÍTICA
BARCELONA - 22 juliol 2018 2.00 h

SERGI PERELLÓ

 

PORTAVEU DE LA INTERSINDICAL-CSC

“Som l’únic sindicat que abasta tots els objectius del moviment republicà”

 La Intersindical-CSC és l’únic sindicat català d’obediència estrictament nacional. Es defineix com independentista i de classe. Acaba de celebrar el seu VI Congrés Nacional

FERRAN ESPADA - BARCELONA
La Intersindical-CSC ha celebrat el VI Congrés Nacional. Com el valoreu?
El congrés s’emmarca en una nova etapa que té a veure amb l’actual context polític i social de Catalunya que ha situat el sobiranisme en la centralitat del país generant una majoria política sobiranista i també en la societat civil amb l’ANC i Òmnium. Però no en l’àmbit sindical, on la majoria de sindicats grans o petits es mantenen en l’obediència estatal, a excepció de nosaltres. Cal que hi hagi una opció sindical que respongui a aquesta nova realitat i que defensi de forma més digna els interessos de les classes populars d’aquest país. El congrés ha servit per donar resposta a aquests objectius de forma organitzada, sistemitzada i optimitzada.
Sou el front sindical del moviment republicà català?
És agosarat dir-ho perquè no tenim encara la dimensió necessària. Però som l’única opció sindical que abasta tots els objectius del moviment republicà, i per tant aspirem a ser la seva branca sindical aglutinant el màxim dels treballadors i treballadores independentistes.
Hi ha una abans i un després d’aquest congrés al sindicat. Suposa tota una reorientació estratègica?
Exacte. El Congrés dibuixa la situació política i social del país i a partir d’aquí posa les eines per poder fer-hi front i poder ser un actiu decisiu en el procés que viu el país.
El congrés també servirà per adaptar el sindicat al creixement que experimenteu?
Sí. Tenim un creixement del 30% del nombre d’afiliats que s’ha disparat sobretot des de l’octubre i que volem mantenir.
Quin és el model sindical?
Creiem en un sindicalisme de contrapoder i democràtic. Creiem que el model dels sindicats majoritaris i el paper que han jugat en els últims 35 anys no afavoreix els interessos de la majoria de la gent i en cada reforma laboral s’ha anat perdent una bugada. Sense oblidar que la classe treballadora s’ha anat fragmentat com demostra que a Catalunya hi hagi mig milió d’autònoms amb condicions pitjors que molts treballadors. És una realitat laboral molt diferent a la d’etapes anteriors amb menys grans empreses i més atomitzat. Molt més precaritzat. Creiem que el sindicalisme ha de donar resposta a aquestes noves realitats laborals de forma digna. I per poder fer front a determinades decisions i desregulacions necessitem una massa crítica.
Sou un sindicat independentista i de classe. Són dues cares de la mateixa moneda?
En els darrers anys s’ha comprovat que les oportunitats per millorar les condicions de vida de la gent són més viables amb la República. Com ho demostren les lleis socials aprovades pel Parlament i suspeses al Tribunal Constitucional.
Hi ha qui diu que no es pot ser sindicalista d’esquerres i independentista.
És cert que en un procés d’independència participen sectors amb interessos molt diversos, però a Catalunya el procés ha situat la centralitat política i social clarament a l’esquerra. Molt més que a la resta de l’Estat. El paradigma que ha utilitzat determinada esquerra espanyola que ser d’esquerres obliga a ser unionista i l’independentisme és de burgesos és pur lerrouxisme.
El marc de relacions nacional català és encara una aspiració vigent?
En un marc autonomista aquest era un objectiu necessari perquè les diferències de la situació socio-laboral, econòmica o del teixit empresarial de Catalunya respecte la resta de l’Estat ho feia convenient. També per poder tenir una legislació adaptada a aquesta realitat. I en canvi les direccions dels sindicats majoritaris han tendit a recentralitzar els acords de convenis col·lectius. Però en el moment actual de construcció de la República seria absurd continuar plantejant aquest objectiu. És pantalla passada perquè ara l’objectiu és directament la República.
Les vagues del 3-O i del 8-N suposen un abans i un després en les mobilitzacions sindicals?
El 3-O és una vaga laboral convocada per quatre sindicats inclòs el nostre. En la convocatòria no hi són UGT ni CCOO, que donen suport a les mobilitzacions però no convoquen. I a la vaga general s’hi suma l’aturada de país com a tancament patronal de les empreses públiques i privades que van voler participar-hi. El 8-N és una vaga laboral que convoquem nosaltres sols amb el suport de la USTEC. Els resultats indiquen que sí que hi ha un abans i un després, perquè demostren que es poden fer vagues per iniciativa dels mateixos treballadors sense el concurs dels grans sindicats que si s’hi sumen és de forma forçada i més aviat tendeixen a una actitud desmobilitzadora.
Per què l’intent de la patronal de declarar il·legal la vaga del 8-N convocada per vostès?
Perquè van veure l’èxit del 3-O i tenien por que es repetís. Totes les vagues s’emmarquen en un context polític i social, i així es reflecteix en la sentència del TSJC que declara la nostra convocatòria legal davant la demanda de Fomento que ens acusava de fer una vaga política. Com ho van ser-ho les vages generals contra Felipe González i altres. La demanda està guiada per una posició ideològica de Fomento contra el context polític i social en què s’emmarcava la convocatòria de vaga simplement perquè amenaça la sagrada unitat del Regne d’Espanya i per això és demonitzada, criminalitzada i perseguida.
S’han sentit sols en aquesta batalla pel dret de vaga?
Per part de les direccions dels grans sindicats sí. Ens van trucar moltes seccions sindicals de CCOO i UGT indignades perquè les seves direccions els deien que la nostra vaga era il·legal. Això un sindicat no ho pot fer. Pot considera injustificada la vaga convocada per un altre sindicat i no estar-hi d’acord, però no la pot qualificar d’il·legal. Però això només demostra la por que tenien certs sectors d’aquests sindicats majoritaris al sobiranisme. I de fet, en els petits també hi ha un debat intern similar que els porta a la inacció i a no respondre als interessos i demandes de les classes populars.
Quines són les principals relacions internacionals del sindicat?
Els referents internacionals més propers que tenim han estat els sindicats LAB i ELA del País Basc i CIGA a Galícia. També el Sindicat de Treballadors de Còrsega o amb la confederació sindical sarda. Sindicats majoritaris o d’àmplia representació en els seus països. Des del 2001, hem creat a nivell internacional la Plataforma de sindicats de nacions sense estat. I ens hem integrat a la Federació Sindical Mundial que és la segona organització de treballadors més important a nivell mundial.
Quins són els serveis que ofereix el sindicat?
Els mateixos que pot oferir qualsevol altre sindicat. Tenim els nostres propis serveis jurídics i equip d’assessors laborals. I tenim un centenar de seccions sindicals que fan feina principalment a les seves empreses.
La reforma laboral i la precarietat, juntament amb les pensions són els principals cavalls de batalla del sindicalisme?
Sí. Nosaltres creiem en un sindicalisme de dignitat que defensi guanyar drets laborals, i no perdre’n com ha passat en cadascuna de les reformes laborals aplicades. Una precarietat i atur que afecta molta gent, i especialment els joves. I respecte a les pensions queda clar que a l’Estat espanyol hi ha un interès ideològic de desmuntar el sistema públic de pensions per afavorir els interessos d’empreses privades, la qual cosa precaritza la situació de molta gent gran. I a més hi ha una nefasta gestió dels fons públics destinats a aquesta qüestió.
Les pròximes eleccions sindicals del 2019 són el gran repte de la Intersindical?
Sí. Abraçarà la Generalitat, alguns ajuntaments i grans empreses com el Banc Sabadell on a Catalunya som la segona força. Estem treballant fort per preparar-les a partir de la tasca realitzada els últims anys. Creiem que tindrem uns bons resultats i que pujarem posicions en molts llocs. I per això hem fet el congrés que ens permet reorganitzar les estructures internes per poder fer les coses bé.