Política

"L'estratègia de Mas oblida que Catalunya dividida sempre perd"

Miquel Iceta, primer secretari del PSC i candidat del 27-S

Edició impresa Política | 22/08/2015 - 00:00h

Jaume V. Aroca

Miquel Iceta entrevistado por La Vanguardia en la sede del PSC en Barcelona


Gairebé al davant de la seu del PSC del carrer Nicaragua algú ha escrit a la paret "Fàstic, socialistes traïdors, botiflers". Al despatx del primer secretari i candidat del PSC a les eleccions del 27-S, Miquel Iceta dóna un cop d'ull a la foto de la pintada feta amb el mòbil.

Deu ser difícil ser un traïdor aquí i que, en canvi, a l'altra banda de l'Ebre el titllin gairebé d'independentista.

Bah... una cosa i l'altra ja vénen de lluny. Si acabés d'arribar a la política em sorprendria, però no és el cas. És veritat que últimament alguns aquí a Catalunya estan molt excitats, i em pregunto si no és perquè veuen que res no és tan fàcil ni els va tan bé com creien.

Tampoc no són bons temps per al PSC. Ni per a la social­democràcia. La crisi va posar en evidència que la seva fórmula per redistribuir la riquesa no va funcionar tan bé com s'esperava.

És cert que durant uns anys, en ple creixement de l'economia, potser ens vam deixar portar per la idea neoliberal que la riquesa es redistribuiria sola. La socialdemocràcia va fallar, l'hi admeto. Però ha d'admetre també que encara així cap sistema no ha aconseguit més bons resultats per reduir la desigualtat allà on ha governat.

Tot i això, no deu haver estat prou eficaç, perquè si no no s'explica l'aparició del fenomen de la nova esquerra: Syriza, Podem...

Si vol parlem de Grècia. Sembla evident que es tracta d'un intent fallit d'aplicar altres fórmules, no? Crec que al final Tsipras [l'ex-primer ministre grec] serà el nou socialdemòcrata de Grècia. La idea base de la socialdemocràcia que per fer justícia social hem de regular els mercats, tenir una fiscalitat progressiva i uns serveis públics d'accés universal i de qualitat encara no l'ha superada ningú.

L'independentisme promet que en una Catalunya sobirana es resoldran tots els pro­blemes.

Potser li hauríem de preguntar a Grècia què vol dir la sobirania en un món globalitzat. Realment haver aconseguit que la in­dependència aparegui com la solució a tots els problemes de Catalunya en un context com el d'ara és sorprenent. Tinc la sensació que la banalització de la política a Catalunya ha arribat molt lluny.

El federalisme, la seva proposta política, també és un d'aquests termes que han acabat banalitzats.

Donem a les paraules el seu veritable sentit: federalisme procedeix de foedus , de pacte, que és el que ha fet el catalanisme històricament. La seva vocació històrica era modernitzar Espanya i obtenir un rèdit d'aquest canvi. Artur Mas ha abandonat aquesta ambició. Nosaltres no. Nosaltres ens hi sentim molt còmodes. El PSC continua defensant el corrent tradicional del catalanisme que ells han abandonat.

CDC s'ha rendit en la vocació de transformar Espanya?

Exacte. I jo puc entendre que digui: jo no vull cap mena de pacte. Jo no hi estic d'acord, però és legítim. Ara bé, la qüestió és: quina és l'alternativa? Com s'imposa la seva tesi? Per fer-ho cal tenir molta força, estar disposat a trencar moltes coses, fins i tot posar-se fora de la llei i assumir les conseqüències d'un terratrèmol d'aquesta naturalesa. Aquest és el debat de fons: la unilateralitat de la seva proposta. Aquesta estratègia d'Artur Mas trenca amb dues lliçons que el catalanisme havia après: en primer lloc que Catalunya dividida surt derrotada; en segon lloc, que Catalunya fora de la llei surt sempre derrotada.

Aquestes eleccions es poden interpretar com un intent d'obtenir aquesta força.

Però és que això és una altra presa de pèl. Hem oblidat que ja ens vam comptar el 9-N? O almenys era això el que ens deien. Sembla que no van sortir bé els comptes i ara ens hem de tornar a comptar? O és que potser no va servir de res.

El 27-S és un plebiscit?

No, no ho és en el sentit que no es decideix entre un sí o un no. Ara bé, alerta, perquè si tenen una majoria suficient voldran seguir el seu camí, i per tant s'ha de dir: no és un plebiscit, però ens hi juguem molt els qui creiem, i penso que som la majoria d'aquest país, que aquest camí és un error.

Per què el PSC ha renunciat en cert sentit a defensar el dret a decidir en aquestes elec­cions?

Aquesta pregunta també la podria fer als qui l'han abandonat per l'altre costat. Perquè fins fa quatre dies Artur Mas defensava el dret a decidir però ara ja hem passat directament a la declaració d'independència. Pel que fa a nosaltres, volem decidir sobre un nou acord federal en la relació entre Catalunya i Espanya. I decidir amb una consulta legal i acordada com hem sostingut sempre.

Però no han fet marxa enrere respecte a l'opció d'un referèndum legal?

Perquè no volem enganyar el personal. Perquè en aquests moments, després de l'embolic que s'ha muntat creiem que nosaltres hem de defensar la nostra proposta. Què li convé a Catalunya? Un nou acord. De quina manera? Una reforma de la Constitució. Com es pronunciaran els ciutadans? En un referèndum. Nosaltres proposem el que creiem que cal fer i ens hem deixat estar de declaracions de principis buides de contingut per anar a propostes concretes i operatives que es puguin verificar.

No és una concessió per no irritar Pedro Sánchez?

En absolut. Si ens hem d'enfadar ens enfadarem de tota manera. No, no és això. Es tracta de ser clars. Jo com a candidat potser no puc convèncer tothom, però sempre dic la veritat. Provem de ser clars i precisos perquè crec que és una de les coses que falten en la política catalana.

Parlant de claredat: pactar amb Ciutadans a Lleida i acordar l'adhesió a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) a Castelldefels alhora és com a mínim un missatge contradictori.

No, en absolut. Nosaltres no volem deixar-nos sotmetre a la tirania de la ximpleria. Ho dic així de clar. Nosaltres no som independentistes, però si en un lloc ens posen com a condició imprescindible entrar en aquesta associació... A mi no em sembla bé que l'Ajuntament s'hagi d'adherir a l'AMI. Ara bé, si acceptar aquestes coses permet que l'Ajuntament funcioni i que es pugui fer el que realment s'ha de fer... Què va passar a Lleida? El que va passar a Lleida és que CiU estava intentant arribar a un acord amb Ciutadans. Això és el que va passar. I sap què passa? Que no volem que la política sempre giri al voltant de la mateixa cosa. Ja n'hi ha prou.