MIRADOR

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Novetat de novetats


DISSABTE, 22 D'AGOST DEL 2015

Hi haurà tantes novetats, el 27-S, que no sabrem per on començar. Si la independència guanyés per vots, i només podria passar si els constitucionalistes no aconsegueixen mobilitzar els seus (o resulta que no són prou dels seus), la resta de novetats quedarà eclipsada. Però suposant que tan sols guanyi en escons i al Parlament continuï l'equilibri relatiu entre el catalanisme tradicional -ara reconvertit a l'independentisme- i tota la resta, tindríem una majoria insuficient per tirar endavant el procés. ¿Aleshores, quina serà, entre tantes novetats, la novetat de novetats?

No pas la suma, si és que suma, de Junts pel Sí i la CUP, que segons les previsions rondarà els 75 diputats. Si tenim en compte que CiU, ERC i l'efímer SI en va obtenir 76 el 2010, i CiU, ERC i CUP en van tenir 74 el 2012, podríem aplicar la màxima irònica de Virgili, segons la qual les muntanyes van tremolar per parir un ratolí. Al voltant de 75 són molts, són majoria per primer cop clarificada a favor de la independència sense les ambigüitats i reticències que no tan sols hi aportava Unió. Però si ho comparem amb les manifestacions més multitudinàries, o en tot cas més reiteradament massives, i si tenim en compte la població de Catalunya, les diputades i diputats podran aprovar el que els vingui de gust, sota la legalitat vigent o la que creguin oportuna, però el mandat haurà estat insuficient (sempre que la independència no guanyi en vots, és clar).

Passem del cap a la cua, segons els sondeigs. Que UDC entri al Parlament, tot i que ben justet, tampoc fóra la novetat. La novetat és si desapareix del mapa per no defensar el SÍ-NO. Que la CUP tripliqui i s'acosti als 10 tampoc és per tirar gaire coets, vista l'agitació permanent dels cors catalans. Que PSC I PP plegats sumin molt menys del que tenia el PSC només fa quatre dies ja ho donem per descomptat. Per molt que dissimulin, els grans partits espanyols tendeixen a ser residuals a Catalunya.

Ens queda Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans, que es disputen la segona plaça, molt lluny de la primera, amb una vintena d'escons per cada opció, diuen que a tot estirar. Si la cap de l'oposició és la candidata de C's, la novetat serà evident i la capgirada serà total en l'hemisferi constitucionalista. Però si ho és el candidat de l'esquerra transformadora, aleshores sí que s'haurà produït la novetat de les novetats, la situació més insòlita que es pot imaginar en un país amb renda per càpita superior a la mitjana europea: un Parlament amb més de dos terços, potser fins i tot tres quartes parts, que rebutgen de manera contundent l'estatu quo present, tant en l'eix nacional com en el de la desigualtat social. Si això és així, guanyi o no del tot la independència, haurem entrat en una nova era
.