OPINIÓ
22 agost 2016 2.00 h

KEEP CALM

Fum, fum, fum

JORDI CREUS
I el cas és que per a Sánchez hi continua havent una altra possible majoria. El nou escenari, però, necessita una alta dosi de valentia

La darrera escena del vodevil en què s'ha convertit la política espanyola és la possibilitat de convocar unes terceres eleccions pel proper 25 de desembre, dia de Nadal. Aquest és el nou gir a la rosca que Mariano Rajoy, amb la col·laboració del camaleònic Rivera, ha col·locat sobre la jugular política de Pedro Sánchez. Una pressió destinada a vèncer la seva resistència i aconseguir que algun diputat socialista s'avingui a abstenir-se i permeti, en segona votació, l'elecció del líder del PP com a president del govern espanyol.

El marcatge sobre Sánchez, però, no ve només de les files populars, dels seus antics aliats de C's (parlar dels principis d'Albert Rivera és com parlar de la humilitat de Cristiano Ronaldo) o del món econòmic. Bona part de les figures més destacades del seu mateix partit (insignes barons, a banda de Zapatero, Rodríguez Ibarra i el mateix Felipe González) li exigeixen que faci possible la investidura de Mariano Rajoy i que no porti milions d'espanyols a menjar els torrons, les neules i els polvorons barrejats amb les paperetes, les urnes i els col·legis electorals.

I el cas és que per a Sánchez hi continua havent una altra possible majoria (ja hi era el 20-D, tot i que, com ara, el candidat socialista no la va estimar). El nou escenari, però, necessita una alta dosi de valentia, una qualitat que no forma part de l'ADN del PSOE. Amb el reconeixement del dret dels catalans (i de les altres nacions que formen part de l'Estat espanyol) a decidir sense ingerències el seu futur, Pedro Sánchez podria convertir-se en president en primera volta i, de passada, enviar Rajoy a la paperera de la història.

Aquesta majoria, que hauria d'incloure el vot dels independentistes catalans i dels nacionalistes bascos, a banda dels de Podemos, faria possible el canvi. Però, és clar, demanar al PSOE que reconegui el dret a l'autodeterminació (com feia l'any 1974, quan aquest era un dels punts principals del seu programa) i que posi data per al referèndum vinculant és com demanar a un bou que pongui ous.