POLÍTICA
BARCELONA - 22 setembre 2018 2.00 h

Qui protegeix els acusats?

 La Constitució consagra el dret del ciutadà a la tutela judicial efectiva

 Els processats poden recusar un jutge ‘contaminat’

 Tenir interès directe o indirecte en una causa, un dels motius per apartar un magistrat d’un cas

JORDI PANYELLA - BARCELONA

Els jutges no són infal·libles, ni immutables i, per descomptat, tampoc són intocables, encara que pugui costar de creure. El ciutadà que arriba a l’administració de justícia i s’enfronta a un procés no és cap joguina a mercè dels capricis dels senyors i senyores que vesteixen toga i punyetes, encara que en alguns casos de rabiosa actualitat política els fets portin a pensar el contrari. Hi ha mecanismes, la llei els estableix de manera molt clara, perquè als ciutadans se’ls respectin els principis bàsics del dret a la tutela judicial efectiva –consagrat a la Constitució Espanyola–, el dret al jutge natural i el dret a no ser víctima d’indefensió durant el procés. Qualsevol vulneració d’aquests preceptes pot comportar l’anul·lació del procés o un pronunciament favorable als interessos de qui ha de ser jutjat.

El principi general del dret a la tutela judicial efectiva suposa que l’administració ha de garantir que els ciutadans puguin accedir a l’administració de justícia en defensa dels seus interessos legítims si els consideren lesionats i, en cas que hi siguin portats per respondre d’alguna il·legalitat, tenen dret que se’ls garanteixi un procediment amb totes les garanties i sense generar indefensió. En aquesta armadura legal que ha de blindar d’influències malèvoles el desenvolupament del procés és molt important el concepte del dret a un jutge natural, que vol dir que els ciutadans han de ser jutjats no per un jutge nomenat de manera capriciosa, sinó per aquell que toqui, ja sigui per competència judicial o per tipologia del delicte, i sempre per repartiment, que vol dir que els casos arriben a la taula dels jutges de manera aleatòria.

Al marge d’aquests principis fonamentals, els jutges han de tenir un capteniment que els allunyi de tota sospita de conducta parcial, ja sigui per coneixement de les persones que hi ha en la causa, perquè hi poden haver tingut relació durant el procés d’instrucció del sumari o pel seu comportament personal que pot donar peu a pensar que per una qüestió ideològica no respectarà per igual els legítims interessos de les parts.

Per protegir els ciutadans d’aquestes possibles arbitrarietats hi ha el mecanisme de la recusació, regulat per la llei d’enjudiciament criminal i la llei orgànica del poder judicial, que estableixen en quins casos es pot demanar i com s’ha de tramitar un expedien de recusació d’un magistrat. La recusació no és automàtica i no sempre es dona la raó al ciutadà que es considera agreujat pel jutge que intervé en el seu cas. Una mostra d’això va ser l’intent, fins ara fallit, de l’advocat de Carme Forcadell de recusar el jutge Pablo Llarena en considerar que per unes manifestacions que havia fet mostrava una “concepció subjectiva sobre els fets jutjats”. La recusació, després de ser rebutjada pel Tribunal Suprem, ha arribat al Tribunal Constitucional, que debatrà sobre el fons de la qüestió.

Setze motius de recusació

Hi ha setze motius regulats per la llei del Consell General del Poder Judicial per poder formular un escrit de recusació d’un jutge o un tribunal. Si es donés el cas que a algun dels jutges que s’han manifestat obertament en contra del procés independentista en el xat judicial li toqués investigar o jutjar algun dels centenars de processats, es podria demanar la seva recusació pel motiu de “tenir un interès directe o indirecte” en la causa. És una evidència que tots els jutges antiindependentistes tenen un evident interès que la repressió judicial del procés sigui un èxit rotund.

Hi ha altres motius per sol·licitar la recusació, algun de tan obvi com ara el fet de ser familiar o conegut dels processats, una circumstància que obliga el jutge a abstenir-se d’aquella causa. Qualsevol relació professional o processal que el jutge hagi tingut amb anterioritat a la seva intervenció en el procés amb algun dels jutjats, també pot ser motiu per sol·licitar-ne la recusació.

Recusació denegada pel TSJC
El procediment de la recusació s’utilitza amb força freqüència en els processos, a vegades com a mecanisme per alentir el procés. Quan es planteja la qüestió es nomena un instructor que sempre és un magistrat de nivell superior al que es posa en qüestió o del mateix rang quan són altes instàncies. Un dels últims casos de recusació s’ha vist contra el president de l’Audiència de Lleida, Francisco Segura, i quatre magistrats més, petició que va ser denegada, segons es va fer públic ahir. L’instructor de l’expedient de recusació ha estat el magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Carlos Ramos.