Tot el poder per al tsar Montoro

22/10/2017 01:53 | Actualizado a 22/10/2017 02:23

Si es compleix el pla del Govern de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, acabarà tenint a les seves mans el control i la gestió, aquesta vegada sí, del conjunt del pressupost de la Generalitat. Fins ara controlava les despeses i bona part dels ingressos; d’ara endavant, totes les despeses i tots els ingressos. Montoro serà doncs el tsar de les finances públiques catalanes. I els diners seran clau, sobretot quan la legitimitat política no està clara i l’intervingut no els té.

És l’estació final d’una llarg trajecte en el qual Hisenda ha anat sumant competències ­econòmiques en detriment del departament que fins ara ha di­rigit Oriol Junqueras. Va començar a l’estiu del 2012 amb la implementació del Fons de Liquiditat Autonòmica ( FLA), mecanisme que va permetre a la Generalitat fer front al ven­ciment dels seus deutes però a canvi de resignar-se al control de les seves finances per l’ Estat. Ara la Generalitat deu a l’ Estat més de 52.000 milions.

Es va fer un altre pas amb la imposició de controls mensuals de les despeses, el novembre del 2015, moment en què es va obligar l’interventor de la Genera­litat a certificar que cap despesa contravenia a l’ ordre constitucional. El juliol passat, Montoro va convertir en setmanal el control de la despesa. Finalment, al setembre, dues setmanes abans del referèndum de l’1 d’octubre, Hisenda va afegir el pagament directe de les despeses de la Generalitat, incloent-hi el dels funcionaris, sense que l’ Administració catalana participi en el procés.

Montoro, una vegada compti amb el vot favorable del Senat, assumirà, en la seva condició de conseller d’ Economia de facto, el control de la recaptació dels tributs propis i els cedits per l’ Estat (transmissions patrimonials i actes jurídics documentats). Es tanca el cercle.

Cristóbal Montoro, d'esquena, obre en presència d'Oriol Junqueras la porta a un petit despatx privat a Hisenda
Cristóbal Montoro, d'esquena, obre en presència d'Oriol Junqueras la porta a un petit despatx privat a Hisenda (Dani Duch)

Però seure a la sala de comandaments del Departament d’ E­conomia també suposa accedir a les entranyes dineràries de tots els organismes dependents, una mena d’infraestructura em­presarial que inclou gairebé tots els àmbits de la vida ciutadana. I, destacada entre ells, la Corpo­ració Catalana de Mitjans Au­diovisuals (CCMA), de la qual formen part TV3 i Catalunya Ràdio, el control de la qual s’inclou entre els objectius clarament assenyalats en l’acord del Consell de Ministres. Un esquema si­milar al que ja s’aplica, a través d’ Hisenda, sobre TVE.

L’economia, és a dir, la recuperació, constitueix un dels arguments centrals de Mariano Rajoy per justificar la invocació a l’article 155. El Govern central tanca la clau grega que ja van posar en marxa les grans empreses que han anunciat el canvi de la seva seu social.

Agafant de manera una mica desmanegada i amuntegada les últimes dades de la conjuntura (descens de les vendes d’automòbils, caiguda de les reserves turístiques o vendes dels centres comercials), el Govern central conclou que la crisi catalana ­posa en perill la recuperació. I com que la referència interna­cional no podia faltar, s’argumenta que dues de les agències de qualificació han alertat del risc de recessió a Catalunya. Això sí, deixant al marge que totes les agències de qualificació de riscos coincideixen a diagnosticar que l’única sortida a l’actual crisi seran més concessions polítiques i fiscals a Catalunya, un camí que s’adiu poc amb l’aplicació del 155.

Però la pregunta que aquestes mateixes agències de ràting, a més dels inversors i mercats en general, es faran a partir de la setmana vinent, una vegada el Govern central compleixi amb la formalitat d’obtenir la llum verda del Senat, és si aquesta me­sura extrema establirà les bases per mantenir la recuperació de l’economia, com ahir va de­fensar Rajoy, o agitarà encara més les aigües polítiques a Ca­talunya.

Ja es pot avançar sense gaire risc d’equivocar-se que poques de les més de 1.200 empreses que han canviat la seu social s’aventuraran a revertir la seva decisió després del dramàtic anunci d’ahir. És una incògnita quin serà el comportament d’una economia en la qual la meitat de la població no consi­dera legítimes les decisions adoptades pel Govern de l’ Estat.
Sí que hi ha abundants antecedents històrics que posen de manifest les dificultats de pilotar una administració d’envergadura a distància i sense el consens de la població afectada. L’aplicació del 155 suposa de facto el xoc de trens tan anunciat en la seva versió més dramàtica. No és bona notícia per a l’economia.