Els comptes

Barcelona
22/10/2017 01:32

Està acceptat que el procés independentista català s’ha convertit en una qüestió de sentiments. La racionalitat ha anat deixant pas a la passió, com és també tra­dició en la història d’ Espanya, i per això resulta gai­rebé impossible abordar el tema sense que en surtin malparades fins i tot les relacions personals dels contertulians.

Però en realitat, la qüestió de la independència hauria de ser un tema que també es pogués analitzar en termes tècnics i rigorosos, científics per dir-ho així. Tal com ho plantejava l’entrevista que li va fer Lluís Amiguet a La Contrade dimarts passat a Paul de Grauwe, catedràtic de Política Monetària de la London School of Economics. El professor De Grauwe ex­posava que una “Catalunya independent seria menys sobirana que ara” (aquest era el títol de l’entrevista) i explicava sobre això que “mentre existeixi la UE, si hi estàs dins perds una part de sobirania pròpia i guanyes la compartida; a fora, no pintes res, encara que et vulguis creure més sobirà i independent. El Catexit s’assembla molt al Brexit en aquest punt”.

“La paradoxa de més independència però menys poder de decisió real es repetiria un cop i un altre en altres àmbits, frenant la seva economia i la seva prosperitat i nivell de vida”, advertia el catedràtic de Política Econòmica.

El lector Joan Dedeu Batalla va trucar per telèfon al Defensor per plantejar que l’entrevista a Paul de Grauwe se sumava a una altra de recent en la qual un altre expert pronosticava igualment un futur pessimista per a una Catalunya independent, i per proposar que des de La Vanguardia es busqués també alguna opinió d’un economista de prestigi que parlés d’una independència viable, per a, segons la seva opinió, equilibrar els punts de vista en línia amb l’equanimitat habitual del diari.

“Estic convençut que una anàlisi econòmica positiva deu existir –va argu­mentar Joan Dedeu durant la conversa–, encara que és veritat que, en aquesta situació que vivim ara a Catalunya, trobo molt a faltar un llibre blanc com el que es va fer a Escòcia quan aquest país va poder decidir sobre el seu futur. És a dir, una anàlisi detallada sobre les circumstàncies reals que es produirien amb la independència”.

El mateix dimarts, la secció d’ Economia s’obria amb la notícia que “El pla d’independència unilateral admet problemes per pagar les nòmines”. La informació feia referència a un document manuscrit intervingut per la Guàrdia Civil al despatx del secretari d’ Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, en el qual es destaca que davant un escenari d’enfrontament amb l’ Estat s’ha d’“analitzar si podem atendre el primer pagament de nòmines”, o sostenir la liquiditat més enllà del mes de desembre i garantir “el funcionament bàsic de l’administració catalana”.

Així les coses, amb un panorama econòmic preocupant que el trasllat de seus d’empreses no fa més que enfosquir, el màxim que s’ha sabut respecte a un pla econòmic per a una Ca­talunya independent figura en un document del Departament de Economia al qual va tenir accés l’ Agència Catalana de No­tícies ( ACN) i que el nostre diari recollia dilluns passat.

En aquell informe es proposen, entre altres mesures, incentius fiscals per a les empreses, rebaixar els preus de l’energia i una reforma de l’impost de societats. També deia que la sor­tida d’empreses és “una operació preventiva, de comunicació i missatge polític que pràcticament no tindrà efectes econòmics”. Falta efectivament, com deia el lector, una anàlisi en profunditat que pogués considerar-se com un llibre blanc.