POLÍTICA
BARCELONA - 22 octubre 2017 2.00 h

Fora de la Constitució

 Experts consultats asseguren que el govern del PP ha superat el límit que permet l’article 155

 Asseguren que s’ha suspès l’autonomia de forma inconstitucional

MAYTE PIULACHS - BARCELONA
“Totes les mesuressón inconstitucionals”, manifesta la catedràtica Mercè Barceló

La piulada d’ahir del Col·lectiu Praga , que aplega juristes catalans de l’àmbit acadèmic i políticament plural, era ben explícita: “Cop d’estat, violació de la Constitució i de l’Estatut pel Gobierno i els partits constitucionalistes.” Experts en dret constitucional, i obertament defensors del compliment de la Constitució, també s’expressaven ahir amb incredulitat davant les mesures que el govern espanyol vol imposar a Catalunya, i que ara el Senat, amb majoria del PP, ha d’estudiar i aprovar divendres vinent.

“S’ha desbordat el límit que permetia l’article 155 de la Constitució”, assegurava ahir el catedràtic de dret constitucional a la UB, Xavier Arbós, que no tenia cap dubte que amb les mesures anunciades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, “s’ha suspès l’autonomia de Catalunya”, en aturar el govern i el Parlament. “¿I diu que no ha suspès l’autonomia? Què és això, humor gallec?”, s’interrogava, molest, Arbós. El catedràtic exposava aquests dies que l’aplicació de l’article 155 “no permet convocar eleccions a Catalunya”, mesura, finalment, que també es realitzarà, amb la destitució del govern català actual i la intervenció per part dels ministeris de tots els departaments, i dels mitjans de comunicació públics. Arbós va exposar que amb aquestes mesures el govern espanyol “no mostra cap coherència del diàleg que pregona, ja que Puigdemont no tindrà més de 24 hores per presentar al·legacions al Senat. I processalment és inadmissible”.

Arbós va detallar que el Parlament català va incomplir la Constitució en aprovar, el 6 i 7 de setembre passats, les lleis per convocar un referèndum d’autodeterminació, però alhora admetia que ahir el PP també va fer cas omís a la carta magna amb totes les intervencions que vol executar, emparant-se en l’article 155. Amb tot, va reiterar que el conflicte català és “un treball polític, no pas jurídic”.

Per la seva part, Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional a la UAB i coordinadora del Col·lectiu Praga, va ser rotunda: “Totes les mesures anunciades són inconstitucionals.” Barceló feia una anàlisi ràpida però precisa de l’abast de les accions segellades en l’acord de ministres d’ahir, amb el vistiplau dels grups del PSOE i Cs. “Primer de tot, és inconstitucional perquè les mesures atempten contra la mateixa Constitució i l’Estatut.” En segon lloc, indicava Barceló, la norma preveu que a qualsevol acció del govern espanyol s’hi pot presentar recurs davant del Tribunal Constitucional, però en destituir el president Carles Puigdemont i tot el seu executiu, cap d’ells pot exercir aquest dret que té tota institució autonòmica. Finalment, la catedràtica també assegurava que es vulnera l’article 23 de la Constitució, que recull que tots els ciutadans tenen dret a participar en els temes públics, directament o a través dels seus representants polítics, escollits lliurement en unes eleccions. “Es vol suspendre el govern i el seu president, i el Parlament. Per tant, l’autogovern no serveix per a res”, sentencia Barceló.

La majoria de juristes, inclosos penalistes, consideren que les mesures anunciades pel president del govern espanyol són inconstitucionals. A més, s’ha complert un dels temors expressats per alguns entesos, i és que davant del fet que l’article 155 de la Constitució no s’ha desplegat mai en una normativa concreta, i com que la redacció d’aquest article és molt genèrica, ha permès al govern de Rajoy esprémer-lo al màxim.

La prudència expressada darrerament per alguns catedràtics en dret constitucional ha caigut en sac foradat. I és que havien insistit a rebaixar el poder del 155, tot assegurant que aquest article no empara la suspensió de l’autonomia, acció que qualificaven de “dubtosa” i “desproporcionada”, malgrat que finalment Rajoy la vol aplicar.

D’altra banda,a més de la destitució dels càrrecs polítics escollits per la ciutadania, el govern del PP vol tenir llum verd perquè el Parlament deixi de debatre assumptes relatius al futur del país. El comandament de les institucions catalanes es vol centralitzar, completament, des de Madrid, per –segons asseguren– tornar l’objectivitat a unes institucions i ens, especialment els mitjans de comunicació públics.

Amb el govern autonòmic escapçat, també es retiren competències implícites, com ara en la seguretat ciutadana, en què es precisa que quan ho decideixi el govern espanyol, els Mossos d’Esquadra no tindran la competència en algunes actuacions de seguretat, i aquestes seran assumides per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Una acció de càstig davant el paper que van tenir agents de la policia catalana en el referèndum de l’1-O en què, tal com els va ordenar el major Josep Lluís Trapero, van evitar qualsevol acció violenta contra els ciutadans i votants, tot el contrari del que van fer les forces de seguretat espanyoles.

L’acord recull la potestat disciplinària del govern espanyol vers els funcionaris que no acceptin les mesures que “anul·len tota activitat contra el procés secessionista”, i si cal ho portaran a la fiscalia “per si cal depurar responsabilitat penal”.