POLÍTICA
BARCELONA - 22 novembre 2018 2.00 h

ELISENDA ALAMANY 

DIPUTADA DE CATALUNYA EN COMÚ I IMPULSORA DE SOBIRANISTES

“No busquem pactes orgànics fora de Comuns”

 “Té marge per fer gestos a través de la fiscalia. Ha de deixar d’estar acomplexat per Cs i la ultradreta”

 “La via unilateral s’ha demostrat fracassada i el sentit comú del país ja no es troba aquí”

XAVIER MIRÓ - BARCELONA
Pre­fe­reixo par­lar de referèndum efec­tiu –amb garan­ties i reco­nei­xe­ment– que acor­dat

Ala­many ha pas­sat de ser can­di­data de Xavier Domènech a la direcció de Cata­lu­nya en Comú a ple­gar de por­ta­veu del grup par­la­men­tari després d’impul­sar la pla­ta­forma Sobi­ra­nis­tes.

Ha dimi­tit per inco­mo­di­tat o per pres­si­ons?
És una renúncia política. Des de fa temps una part de l’espai creu que hi ha pressió sobre posi­ci­ons sobi­ra­nis­tes des­a­com­ple­xa­des, que són les que van fer néixer Cata­lu­nya en Comú. Per altra banda, un reple­ga­ment en mane­res de fer, en lògiques que ens allu­nyen més del par­tit nou i ens apro­pen més a vicis i inèrcies. Una de les mis­si­ons dels comuns era allu­nyar-nos dels par­tits tra­di­ci­o­nals i plan­te­jar que havien de ser oberts per con­nec­tar amb la soci­e­tat. Malau­ra­da­ment aques­tes lògiques fan ine­vi­ta­ble que jo renunciï com a por­ta­veu.
Domènech dimi­teix per això?
No puc expli­car més enllà del que ell va dir: que mar­xava per un esgo­ta­ment per­so­nal. Un esgo­ta­ment que com­par­teixo perquè el pro­jecte de Cata­lu­nya en Comú ha estat molt com­plex, perquè una gent vam con­vi­dar certs actors polítics a for­mar part d’un pro­jecte supera­dor. La missió dels que ens hem que­dat és apun­ta­lar un espai que tenia un espe­rit gua­nya­dor, que va acon­se­guir molt bons resul­tats a través de Domènech al Congrés i que, malau­ra­da­ment, s’ha anat empe­ti­tint. Domènech va mar­xar tip de tots nosal­tres i està bé que des­cansi.
Cata­lu­nya en Comú ho des­vin­cula de qual­se­vol dis­crepància.
No vull vin­cu­lar la seva marxa amb res. Quan vul­gui par­lar, par­larà. Els que ens hem que­dat volem rei­vin­di­car un lle­gat que neix el 8 d’abril en una assem­blea fun­da­ci­o­nal que vol repre­sen­tar un nou sobi­ra­nisme, no supe­di­tat sem­pre al lide­ratge con­ser­va­dor que ha gover­nat Cata­lu­nya durant dècades. Una nova esquerra amb una agenda de polítiques públi­ques que sac­segi el que s’ha fet fins ara al país, però també noves mane­res de fer política quan molta gent s’ha allu­nyat dels par­tits. Aquests són els objec­tius d’una pla­ta­forma com Sobi­ra­nis­tes.
Quan va dema­nar als par­tits de la con­fluència que fes­sin un pas enrere va adme­tre que es refe­ria a ICV. No sé si també a Bar­ce­lona en Comú.
Nosal­tres vam con­vi­dar EUiA, ICV, Bar­ce­lona en Comú i Podem a crear un pro­jecte supera­dor. Els par­tits ens van dema­nar temps per fer la tran­sició i ho vam res­pec­tar. Després del 21-D es fa la diagnosi que els resul­tats no són prou bons, en part, perquè hem fet equi­li­bris interns i hem mirat poc què se’ns dema­nava com a força sobi­ra­nista des de fora.
Aquesta és una anàlisi assu­mida per tots?
Es fa un con­sell naci­o­nal en què tot l’espai l’assu­meix, però, quan es renova la direcció, en comp­tes de fer un pas enda­vant per obrir-se a nous per­fils, es fa un reple­ga­ment amb pac­tes de des­patx, una temp­tació d’homo­geneïtzació, d’arra­co­na­ment de posi­ci­ons des­a­com­ple­xa­da­ment sobi­ra­nis­tes. En aquest moment crec que tocava ser generós i molts actors no ho són. Les inèrcies no són atribuïbles només a ICV.
La direcció de Cata­lu­nya en Comú els pre­gunta en què s’han des­viat del sobi­ra­nisme?
Ser sobi­ra­nista no és només defen­sar un referèndum acor­dat. Vol dir assu­mir que l’1-O i el 3-O són moments cons­ti­tu­ents, opor­tu­ni­tats per deci­dir en un futur pro­per la relació amb l’Estat. Hem tin­gut molts pro­ble­mes per rei­vin­di­car aquest lle­gat. Men­tre les bases esta­ven defen­sant col·legis elec­to­rals, teníem una direcció amb molta resistència a reconèixer que s’hi par­ti­ci­pava. De fet, va haver-hi una con­sulta. Jo com­par­teixo que l’1-O no era el referèndum defi­ni­tiu però sí que era una gran opor­tu­ni­tat. Era un exer­cici de sobi­ra­nia en què hi havíem de ser i una part de l’espai no ho creia. Aquesta resistència ens deixa de fer creïbles com a força sobi­ra­nista.
Però Colau com­pro­met el govern i hi par­ti­cipa ober­ta­ment.
Dife­ren­cio una for­mació de l’altra. Bar­ce­lona en Comú, afor­tu­na­da­ment, ha estat molt menys vul­ne­ra­ble a les fron­te­res dels par­tits i ha acon­se­guit una lògica supera­dora.
Acos­tar Sobi­ra­nis­tes a altres for­ces exter­nes a Cata­lu­nya en Comú és com­pa­ti­ble amb con­ti­nuar-hi a dins?
No bus­quem ali­an­ces orgàniques. Volem com­par­tir diagnòstic i horit­zons de futur amb altres for­ces polítiques i estem en un moment de tre­ba­llar grans con­sen­sos com l’anti­re­pres­siu, el referèndum i la sor­tida de l’atzu­cac on està el país. O fins i tot com cons­truïm un nou país des de l’esquerra. Això és interes­sant que ho com­par­tim amb altres for­ces sobi­ra­nis­tes amb qui tenim el deure de cons­truir-lo, tot­hom des del seu prisma. Però això és el que també hau­ria d’estar fent Cata­lu­nya en Comú.
ERC i la CUP són els socis ide­als de Cata­lu­nya en Comú de cara a un futur govern?
En la mesura que ens moguem en grans con­sen­sos –plan­tar-nos davant la repressió i els empre­so­na­ments o deci­dir lliu­re­ment el nos­tre futur– serem capaços de tirar enda­vant. No he com­par­tit mai l’estratègia uni­la­te­ral que defensa la CUP. En això no ens posa­rem d’acord, però sí en l’impuls d’una banca pública o sobre una hisenda pròpia solidària. Crec que no ho diem nosal­tres sinó que el sen­tit comú del país ja no es troba en la via uni­la­te­ral.
Doncs és ERC?
ERC ha triat JxCat per gover­nar. Dependrà de l’estratègia que vul­gui tenir. Els hem vist fer molt tombs. Dar­re­ra­ment ha vin­gut a posi­ci­ons nos­tres de moure’s en els grans con­sen­sos. La via uni­la­te­ral s’ha demos­trat fra­cas­sada i com més aviat girem full, més aviat esta­rem en con­di­ci­ons de llau­rar un futur junts. ERC té una opor­tu­ni­tat amb el pres­su­post en taxes uni­ver­sitàries o sani­tat pública.
Real­ment creu en un referèndum accep­tat per l’Estat?
La millor manera per acon­se­guir-lo és tenir una estratègia clara, no una que faci tombs. Tot i defen­sar el diàleg, crec que Torra vol insis­tir en aquesta via i ERC està en una altra. Pre­fe­reixo par­lar de referèndum efec­tiu –amb garan­ties i reco­nei­xe­ment– que acor­dat. Les ali­an­ces inter­na­ci­o­nals esta­ven poc tre­ba­lla­des i també es va col­pe­jar Podem de manera con­tra­pro­du­ent. En la mesura que acon­se­guim més ali­an­ces arreu, esta­rem més a prop. I com ho acon­se­gui­rem? Sent molts.
Sobi­ra­nis­tes serà a les muni­ci­pals?
No. No té cap volun­tat orgànica. Ara per ara és una pla­ta­forma per influir i redreçar el rumb a Cata­lu­nya en Comú i per apro­par-se als sobi­ra­nis­tes de fora.
PDe­CAT i ERC han d’apro­var el pres­su­post de l’Estat?
Sem­pre que es pot avançar–i aquest pres­su­post ho per­met– s’hi ha de donar suport. Ara, no donem cap xec en blanc al PSOE. Nosal­tres hem acor­dat unes millo­res per a les con­di­ci­ons de vida de la gent i, amb aquesta legi­ti­mi­tat, li posem pressió perquè rebaixi les penes als escrits d’acu­sació con­tra els polítics empre­so­nats a través de la fis­ca­lia. La justícia ha de ser justa i estem en una situ­ació pro­fun­da­ment injusta, inde­pen­dent­ment que s’aprovi el pres­su­post.
Els soci­a­lis­tes diuen que no volen ni poden influir sobre la fis­ca­lia.
Ha d’haver-hi un punt i a part amb la política del PP. Si vam ser capaços de fer fora lla­dres i cor­rup­tes, hi ha opor­tu­ni­tats perquè el PSOE pugui fer ges­tos. Té marge per fer-los a través de la fis­ca­lia. El PSOE ha de dei­xar d’estar acom­ple­xat per Ciu­ta­dans i la ultra­dreta.
La coa­lició lide­rada per Dolors Saba­ter a Bada­lona és l’ideal de cara a les muni­ci­pals?
És un gran exem­ple de palan­ques de canvi àmplies que poden trans­for­mar l’entorn més pro­per. No volem sopes de lle­tres. És el que Cata­lu­nya en Comú hau­ria de desit­jar. No volem cal­car pro­jec­tes. Hi ha valors que es com­par­tei­xen però no és el mateix una llista per a Ripo­llet, per a Saba­dell o per a Bada­lona. Però han de ser can­di­da­tu­res amb una lògica supera­dora de sigles, que tin­guin lide­ratge de per­so­nes i la can­di­da­tura que es va fer a Bada­lona s’ha de repe­tir i és un exem­ple a expor­tar. No cre­iem que hi hagi cap altre opció millor que Dolors Saba­ter per com­ba­tre García Albiol
El com­promís de Podem amb el govern del PSOE pot influir en coa­li­ci­ons muni­ci­pals amb el PSC?
No crec que tin­gui a veure. Els pres­su­pos­tos de l’Estat con­tri­bu­ei­xen a avenços soci­als a Cata­lu­nya. Si En Comú Podem ha pogut moure el PSOE en avenços soci­als, amb les for­ces inde­pen­den­tis­tes també hauríem de poder moure’l per atu­rar la repressió que exis­teix. Cal com­par­tir més llui­tes i no supe­di­tar les unes a les altres. Però crec que això va a part de les ali­an­ces muni­ci­pals, que en alguns casos poden ser amb el PSC. S’haurà de veure en cada muni­cipi.