GEOMETRIA VARIABLE

Joan Tapia

JOAN TAPIA

Periodista

Les conseqüències catalanes del 20-D

@joantapia00

L'independentisme ha baixat del 48% aconseguit el 27-S al 31% d'aquest diumenge

DILLUNS, 21 DE DESEMBRE DEL 2015 - 23:25 CET

Si el gran assumpte és la independència és obvi que totes les eleccions que se succeeixen a Catalunya han de tenir una lectura –encara que no única– en clau plebiscitària. ¿Puja o baixa el suport a la independència? El dictamen del 20-D és inapel·lable: l’independentisme ha patit una seriosa derrota.
    El 27-S les candidatures independentistes (JxSí i la CUP) van sumar el 47,8% dels vots enfront del 48% de les no independentistes. Ara els independentistes (ERC i CDC) han baixat al 31,1%. Ni més ni menys que 17 punts menys, mentre que els no independentistes han pujat fins al 64,5%.
    És clar que es pot argüir que aquestes xifres estan simplificades perquè En Comú Podem (ECP) defensa un referèndum i se situa en un terreny intermedi. ECP no es proclama independentista (Pablo Iglesias diu fins i tot que el referèndum és per quedar-se a Espanya), però admetem-lo. Llavors, el 27-S l’independentisme va tenir el mateix 47,8% del vot enfront del 39,1% dels constitucionalistes (Ciutadans, PSC i PPC) mentre que ara l’independentisme ha caigut al 31,1%, i els constitucionalistes han augmentat una mica el seu percentatge (39,8%).
    La conclusió és, doncs, la d’una derrota de l’independentisme per 33 punts. O per vuit si posem ECP al marge del constitucionalisme. Però hi ha més dades. Una és que ha guanyat de llarg ECP (l’aliança d’IglesiasAda Colau i ICV) amb el 24,7% a bastant distància d’ERC amb el 16%. L’esquerra de protesta antisistema guanya la independentista. Una altra dada és que ERC (esquerra independentista) guanya CDC (centre-dreta) per primera vegada en unes autonòmiques.
    A més, el PSC –tan atacat a la vegada pel PP, Ciutadans i JxSí– queda en tercera posició, unes dècimes al davant de CDC i a gairebé tres punts de Ciutadans, que el va avançar amb claredat a les autonòmiques.

Conclusions 

¿Quines conclusions es poden extreure d’aquestes dades? El 27-S va ser prioritàriament plebiscitari i el vot útil contra l’independentisme es va concentrar en Ciutadans. Ara les eleccions no eren fonamentalment plebiscitàries sinó que s’havia d’elegir el Govern d’Espanya i per una part de l’electorat el vot útil pretenia derrotar el PP. I aquest vot útil no ha anat a CDC (que baixa 14 punts els seus resultats del 2011 i que no es pot comparar amb el 27-S perquè anava amb ERC a JxSí), ni a Ciutadans (que baixa cinc punts respecte del 27-S), sinó que s’ha concentrat en ECP (17 punts més que el 27-S), PSC (3 punts més) i ERC (11 punts més que en les legislatives del 2011 i que el 27-S anava subsumida a JxSí).
    ¿Té després del 20-D Artur Mas possibilitats de ser investit per la CUP? El seu lideratge ha patit una seriosa rebolcada ja que la nova Democràcia i Llibertat ha sigut només la quarta força. No només ha perdut la meitat dels diputats del 2011 sinó que es queda al darrere d’ECP, ERC i fins i tot del PSC. 
    Però la seva debilitat té dues possibles conseqüències antagòniques. La primera és que la CUP no vulgui investir algú en pèrdua d’influència. La segona és que intentin aprofitar la seva delicada situació per sustentar-lo i exigir-li a canvi iniciatives rupturistes en el futur immediat. Que a Catalunya hi hagi actes de desobediència a la legalitat mentre a Madrid hi ha un cert buit de poder perquè el Govern està en funcions i pot estar-ho encara diverses setmanes més.
    És difícil saber la decisió final de la CUP, que ja no es pot demorar. Encara que, a jutjar pels resultats d’aquest diumenge, unes noves eleccions podrien donar molta força a ECP de Colau i Iglesias. ¿I qui seria en aquest cas el seu candidat o candidata? Deixem-ho avui aquí, encara que és possible que la CUP consideri aquest factor.