ARTICLES
22 desembre 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

El triomf de Colau

MANUEL CUYÀS

En les eleccions de diumenge les dues forces sobiranistes no van perdre, sinó que, si se sumen, van guanyar i van deixar en situació molt irrellevant les ‘unionistes”, però com que pel seu mal cap no van anar juntes sinó separades, es va situar al davant la formació d'Ada Colau. Dic la d'Ada Colau, que ocupava un lloc testimonial a la llista, i no la Xavier Domènech, que l'encapçalava, perquè la força la hi donava l'alcaldessa de Barcelona, cridada des de fa temps a tenir un paper rellevant en la política catalana i potser espanyola. No ho penso només jo i alguns analistes domèstics de més mèrit. Un dia de la setmana passada Ada Colau va tenir la idea de publicar un article a Le Monde de París per expressar la necessitat de celebrar un referèndum vinculant a Catalunya. Va trucar al diari i la sol·licitud va ser acceptada immediatament. “Voldria que es publiqués en la jornada de reflexió.” El prec també va ser atès. Le Monde, que és un diari difícil, encimbellat i poc atent a les pulsions independentistes de Catalunya o de qualsevol “regió”, no accepta articles ni exigències així com així. Alguna cosa deu saber de la rellevància present o futura de la senyora Colau.

Sempre s'ha dit que els catalans, a l'hora d'anar a votar, actuem diferent segons de quina convocatòria es tracti. El dia 27 de setembre, les eleccions “autonòmiques” van donar la victòria als independentistes de Junts pel Sí. Diumenge la van concedir a l'“eix social” que En Comú Podem representava. En un i en altre cas, Catalunya expressa una veu discordant en el conjunt espanyol, que és la veu del malestar. Malestar social i malestar amb Espanya. Com que En Comú Podem porta en el programa la celebració d'un referèndum, o sigui el dret a decidir, d'acord amb el desig del vuitanta per cent de la població, les dues incomoditats es complementen. Si Convergència i ERC, per separat o formant Junts pel Sí, haguessin incidit més en la “qüestió social” haurien tingut moltes més adhesions, tant el 27 de setembre com abans-d'ahir. En tot cas, Catalunya segueix sent el gran problema de la política espanyola, i això està bé perquè s'haurà de resoldre.

Per culpa d'una campanya desastrosa i un candidat fluix, Artur Mas ha quedat debilitat i encara més assetjat. Què farà la CUP diumenge? El rebutjarà per aquest motiu amb més causa o, en canvi, veient que el sobiranisme perd suports, s'avindrà a fer-lo president per no haver d'anar a unes eleccions que poden anar no gens bé? No sóc cupòleg i no sabria què dir-hi. La disjuntiva està plantejada i promet ser el gran tema de les taules de Nadal.