ARTICLES
22 desembre 2015 2.00 h

KEEP CALM

Per a valents

TIAN RIBA
El mapa del 20-D permet resoldre la triple crisi, però no hi ha valentia ni responsabilitat

Totes les lectures del 20-D coincideixen a dir que ha quedat un mapa parlamentari ingovernable. I és veritat. Però ho és sota la premissa que els partits són covards. I aquest és un resultat electoral per a valents. I per a responsables. Si estem d'acord que els últims 4 anys han estat marcats per una triple crisi –econòmica, de confiança cap a la política (llegiu corrupció) i de relació Catalunya-Espanya (territorial, en diuen)– el resultat de diumenge no és res més que una conseqüència de tot això. I, per tant, hi ha combinacions que fan possible resoldre aquesta triple crisi. I una d'elles és la suma de PSOE, Podem, ERC i Democràcia i Llibertat. Tenint en compte que Iglesias posa com a condició sine qua non un referèndum d'independència a Catalunya, Sánchez hauria d'acceptar ser investit sota aquesta premissa i els partits independentistes garantir la majoria. A canvi, Mas seria investit a Catalunya per Podem i Junts pel Sí –que no va arribar al 50% el 27-S– modularia el full de ruta per anar a un referèndum pactat i vinculant. Un programa econòmic socialdemòcrata, una agenda de reformes institucionals i de regeneració democràtica i la possibilitat de resoldre el plet català, ja sigui amb un adéu ordenat o amb un encaix pactat a partir d'una consulta democràtica que Espanya pot guanyar si inclou a la Constitució el dret a decidir i el concert econòmic. Això, els ciutadans espanyols, inclosos els catalans, ho fan possible ara mateix. Però per això cal una valentia –del PSOE– i una responsabilitat –del PP i Ciutadans des de l'oposició– que tots tres partits ja van explicitar ahir que no tenen. Però que després no vagin dient que això és ingovernable. El que hi ha és l'immobilisme de PP, PSOE i Ciutadans a una banda. I a l'altra? Potser la temptació que la victòria de Podem convidi a anar a unes eleccions que portin a un tripartit d'esquerres d'ERC, la CUP i Ada Colau.