OPINIÓ
22 desembre 2017 2.00 h

El camí del sobiranisme està obert

Catalunya ha viscut la jornada electoral més anòmala de la seva història. El discurs del bloc del 155 ha estat que aquestes eren unes eleccions lliures; però no ho podien ser quan una part dels candidats no han competit en igualtat de condicions: o eren a l’exili, o a la presó o en llibertat vigilada. Per si amb això no n’hi hagués prou, el PP ha estès el missatge de la por i ha insinuat que si els catalans no votaven al seu gust, l’article 155 continuaria vigent. Això no ha fet por a dos milions de votants.

Sentirem planys perquè la llista més votada, la d’Inés Arrimadas, no pot formar govern. Es glossarà la injustícia de la llei electoral, que és la d’Espanya. Si sumen els vots de Junts per Catalunya i Esquerra, que en les anteriors eleccions anaven en una sola llista, superen de molt els de Ciutadans. I la suma d’escons per separat és superior a la que van obtenir junts. Al capdavall, en el sistema parlamentari actual, no n’hi ha prou amb els vots: a més, s’han de tenir els escons per governar.

Aquestes eleccions han registrat una participació rècord: el Parlament català serà més legítim que mai. Però hi ha altres elements per valorar. Per exemple, el gran pes del vot útil que, en alguns casos, ha estat també de càstig per a algunes formacions, com Catalunya en Comú i la CUP. Cas a banda és el PP, que a Catalunya ha fet el pitjor negoci polític de la seva història. S’ha dedicat a sacsejar l’arbre perquè un altre en reculli els fruits. En tot cas, el Parlament queda en mans de l’independentisme, que, com és previsible, renovarà la seva oferta de diàleg per definir la relació del nostre país amb Espanya. I, per descomptat, els resultats confirmen que el moviment sobiranista és ben viu i que hi ha molt de camí per recórrer.