POLÍTICA
BARCELONA - 22 desembre 2018 2.00 h

L’atracció de la cara B

 Milers de persones segueixen el consell de ministres alternatiu, que reivindica justícia, respecte pels drets humans i la desmilitarització del país

 Òmnium recorda a Sánchez que el seu problema és “el 80% de la societat catalana”

XAVI AGUILAR - BARCELONA

Ni cares tapa­des, ni fur­gons poli­ci­als, ni cor­re­dis­ses. El con­sell popu­lar de minis­tres que Òmnium Cul­tu­ral va orga­nit­zar per con­tra­pro­gra­mar la reunió dels minis­tres espa­nyols es va cele­brar de manera pacífica, fes­tiva i rei­vin­di­ca­tiva amb un segui­ment mul­ti­tu­di­nari: més de 3.000 per­so­nes, segons la Guàrdia Urbana. El resul­tat, per bé que única­ment teòric, va ser clara­ment més pro­duc­tiu, just i espe­rançador que les deci­si­ons que l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez pre­nia de manera simultània a pocs metres de distància. “Han vin­gut aquí per deci­dir que l’aero­port es digui Josep Tar­ra­de­llas? Aquesta és la seva pro­posta? Són uns irres­pon­sa­bles que ens volen sot­me­sos i mesells. Senyor Sánchez, si només ens pot ofe­rir humi­li­ació, seguir de la mà de l’extrema dreta al judici a la democràcia, si no és capaç de reconèixer amb valen­tia el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, vol dir que vostè té un pro­blema, i aquest pro­blema es diu 80%”, va cla­mar el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri, refe­rint-se al per­cen­tatge de la població cata­lana que rebutja “la repressió poli­cial i judi­cial, els atacs a la lli­ber­tat d’expressió, un sis­tema monàrquic arcaic i que està a favor d’exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació”.

La repre­sen­tació de les dife­rents car­te­res minis­te­ri­als les van assu­mir por­ta­veus d’enti­tats com el Grup de Peri­o­dis­tes Ramon Bar­nils, Unió de Page­sos, el Front d’Alli­be­ra­ment Gai de Cata­lu­nya, la Fede­ració de Movi­ments de Reno­vació Pedagògica, SOS Racisme, l’Aliança con­tra la Pobresa Energètica i Stop Mare Mor­tum, entre altres. També s’hi va sumar l’ANC. La seva pre­si­denta, Eli­senda Palu­zie, va cele­brar la para­lit­zació del país en la jor­nada d’ahir “amb un efecte de vaga gene­ral”, davant un govern que, va dir, “ha vin­gut a fer-nos con­ces­si­ons gra­ci­o­ses, com feien els con­sells de minis­tres de Franco”. Palu­zie va cen­su­rar que l’Estat tracti Cata­lu­nya “com una colònia”, ja que “ni tan sols el nom de l’aero­port el podem esco­llir nosal­tres”. Per tot ple­gat, va insis­tir a “man­te­nir la pressió al nos­tre govern i als par­tits polítics, perquè han de ser res­pec­tu­o­sos dels man­dats elec­to­rals i perquè és amb la mobi­lit­zació i la pressió de baix a dalt que acon­se­gui­rem el nos­tre objec­tiu”.

Montse Puig­de­mont, ger­mana del pre­si­dent, va exer­cir com a “minis­tra de Justícia” en repre­sen­tació de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Drets Civils i va cri­ti­car que la uni­tat d’Espa­nya hagi de pas­sar per damunt dels drets de tot­hom i que la UE per­meti als seus mem­bres empre­so­nar polítics i acti­vis­tes”. L’exdi­pu­tada de la CUP Gabri­ela Serra, en repre­sen­tació del Cen­tre Delàs d’Estu­dis per la Pau, va exer­cir de minis­tra alter­na­tiva de Defensa cri­ti­cant que l’Estat espa­nyol gasti cada dia en aquest con­cepte 54,6 mili­ons d’euros, que equi­va­len a 428 euros d’impos­tos anu­als per per­sona. “Aquests diners no aju­den a solu­ci­o­nar els pro­ble­mes reals que ame­na­cen la nos­tra soci­e­tat. Volem con­tri­buir a la pau mun­dial des­mi­li­ta­rit­zant-nos”, va dir en un dels dis­cur­sos més inten­sos i potents del matí. Entre les seves pro­pos­tes, també figu­rava allu­nyar els mili­tars de l’edu­cació infan­til i posar fi al comerç d’armes.

Qui també ho va donar tot a l’esce­nari va ser l’exdi­pu­tat dels Comuns Albano Dante Fac­hin, que va rene­gar “d’una justícia d’Alsa­sua i de La Manada que ordena ama­gar por­ta­des d’El Jue­vesperquè no es vegi que tenim una monar­quia cor­rupta i lla­dre”.

Suport dels partits
La zona d’autoritats va tenir la presència, entre d’altres, del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa; Albert Batet i Eduard Pujol (JxCat); Joan Tardà i Marta Vilalta (ERC); Carles Riera (CUP); els exalcaldes Xavier Trias (Barcelona) i Dolors Sabater (Badalona) i el senador Jon Iñarritu (EH Bildu).