POLÍTICA
22 desembre 2018 2.00 h

LA CRÒNICA

No podran davant d’un poble ferm

ÒSCAR PINILLA
“Hem aixe­cat el tall, però això no s’atura!“, afir­men tos­su­da­ment els CDR de Girona i Salt

“Amb caputxa o sense, però amb armi­lla” feien la crida ahir els CDR de Girona i Salt a través de les xar­xes soci­als. El punt de tro­bada era al pàrquing de la Copa a les sis del matí. “Perquè no podran davant d’un poble unit, ale­gre i com­ba­tiu”, enco­rat­ja­ven. S’albi­rava una nova jor­nada de rei­vin­di­ca­ci­ons. La situ­ació del país empeny la ciu­ta­da­nia, les enti­tats i els par­tits polítics a sor­tir al car­rer. Tom­bem el règim o Des­bor­dem-los, són alguns dels lemes de què van fer ban­dera ahir els CDR de Girona i Salt.

Com malau­ra­da­ment, i alhora tos­su­da­ment, és habi­tual, la pla­ta­forma no va donar cap pista del destí. “Orga­nit­zem-nos. Avui hau­rem d’aga­far el cotxe. Tot­hom en té o sap d’algú que el pugui por­tar?” Ningú es va que­dar a terra. Tot­hom va tenir un lloc en algun vehi­cle. Si no, la bici­cleta és una bona alter­na­tiva, o anar a peu, que tam­poc no és tan lluny. Tot­hom ho sabia, i alhora ningú en sabia res. Calia seguir una fur­go­neta que duria als con­cen­trats allà a la Copa fins a l’AP-7, a l’atura de Domeny.

Encara és negre nit. Els cot­xes ja estan apar­cats. Cal cami­nar per un camí de terra que passa a tocar de l’auto­pista i entre un polígon indus­trial. Fins on ens por­ten? De seguida ja es veuen els pri­mers acti­vis­tes que s’ama­guen entre les parets de for­migó de la car­re­tera. Encara no hi ha crits de “Visca la República!” o “Inde­pendència!”. Per ara la gent guarda un silenci còmplice tren­cat per alguna xer­ra­meca en veu baixa. Els Mos­sos d’Esqua­dra ja ens han detec­tat. El moment s’acosta, les ins­truc­ci­ons ja estan dona­des, cal espe­rar, mal­grat que algun ja ha actuat de forma par­ti­cu­lar i la seva acti­tud ha estat recri­mi­nada per la resta d’acti­vis­tes. De lluny, una línia de llums va en marxa lenta. “Ara sí, ocu­pem-la”, s’escolta des del megàfon.

Són les set del matí i l’auto­pista s’omple amb unes 400 per­so­nes que car­re­guen neumàtics i pan­car­tes amb lemes Imple­men­tem la República. Ara sí, ara sí res­so­nen ben fort els crits d’un poble que fa una bona colla d’anys que reclama la lli­ber­tat del país i ara, també, la dels pre­sos polítics.

Fa fred. Molt fred. Però els acti­vis­tes orga­nit­za­dors del CDR de Girona i Salt ja havien pre­vist uns bidons per escal­far l’ambi­ent gèlid. Per pas­sar hores i hores sobre l’asfalt i a aque­lla tem­pe­ra­tura calia tenir paciència, tos­su­desa i algun entre­te­ni­ment. Una xoco­lata des­feta amb melin­dros va ser­vir per recu­pe­rar for­ces, després de mun­tar el típic tall amb les rodes de vehi­cles usats i des­mun­tar les tan­ques pro­tec­to­res de l’auto­pista. Els més artis­tes van pin­tar dibui­xos a la car­re­tera. “Girona Anti­fei­xista, Països Cata­lans”, amb una gran este­lada al cen­tre o unes lle­tres ben blan­ques i ben grans en què es lle­gia: “21-D, som ingo­ver­na­bles.” L’acció és pacífica, encara que empre­nya­dora per a alguns con­duc­tors que es van veure atra­pats. Tot i que orde­na­da­ment van poder sor­tir per Girona Oest al cap de poca estona.

Els Mos­sos van espat­llar l’arròs. Al punt de les dotze del mig­dia, una vin­tena de fur­go­ne­tes, car­re­ga­des d’agents anti­dis­tur­bis, van arri­bar per desa­llot­jar l’auto­pista. El dis­po­si­tiu va anar ràpid. Sense violència, però amb resistència. Els acti­vis­tes van aban­do­nar de seguida la via, però van fer el ronso un cop fora. Obediència, que no vol dir sub­missió. “Hem aixe­cat el tall, però això no s’atura!“, adver­tei­xen els CDR.