Cap a la sobirania electoral

CiU i ERC dissenyen la creació d'una junta electoral catalana que es posaria en marxa el 27-S

Aquesta estructura vetllaria pel bon funcionament de les eleccions plebiscitàries i substituiria l'administració espanyola

23/01/15 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
La llei electoral, però, està aturada pel repartiment d'escons

Les del 27-S podrien ser les primeres eleccions catalanes supervisades per una junta electoral pròpia –al marge de l'administració espanyola–, que s'encarregaria de vetllar pel bon funcionament del procés, resoldre les reclamacions i validar les candidatures. Seria, però, una estructura d'estat desenvolupada a mitges, perquè el gros de la llei electoral, que regula la distribució d'escons, serà el mateix de sempre, ja que els partits continuen sense posar-se d'acord. Però, amb aquesta maniobra, els sobiranistes s'asseguren que si hi ha impugnacions pel caràcter plebiscitari dels comicis o contra les llistes, la decisió dependrà de les institucions catalanes i no hi haurà tantes ingerències com ha passat amb el 9 de novembre i el Tribunal Constitucional.

La creació d'aquest organisme va ser un dels pactes als quals van arribar el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en la cimera que es va fer la setmana passada al Palau de la Generalitat, juntament amb les principals entitats del país. Mas va deixar clar que hi havia moltes dificultats per poder materialitzar tota la llei electoral –es necessiten dos terços del Parlament– i per aquest motiu apostaven per segregar la sindicatura electoral, ja que l'entesa sembla més factible. En aquest cas han sorgit alguns dubtes sobre quina majoria es necessita per poder tirar endavant la junta catalana. Alguns partits, basant-se en l'Estatut, interpreten que n'hi ha prou amb una majoria simple, però d'altres recorden que han de ser dos terços, un total de 90 diputats, igual que la resta de la norma. Els lletrats del Parlament també es decanten per aquesta última opció i, per tant, CiU i ERC haurien de comptar amb ICV-EUiA i també el PSC, sempre que el PP i Ciutadans no s'hi afegissin.

Les negociacions sobre la llei electoral es van suspendre passat l'estiu per la falta de consens en la proporcionalitat del vot, tot i que sí que hi havia un principi d'acord en la resta de l'articulat, és a dir, en la sindicatura electoral i les mesures de regeneració democràtica. Està previst que la setmana vinent es reobri la ponència del projecte per tal d'encarrilar, com a mínim, la junta electoral pròpia i també les territorials.

Caldrà veure, però, quina posició adopten els partits, sobretot el PSC, que defensa que s'ha de treballar tota la llei i no només una part. En aquest últim ple el primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, va recriminar aquesta tessitura a Mas, que li va respondre que no hi ha força suficient per poder donar llum verd a tota la normativa i per això han optat per només la sindicatura. El president va subratllar que l'objectiu d'aquesta iniciativa és que “l'administració electoral sigui a Catalunya i que no depenguem dels òrgans centrals de l'Estat espanyol en aquesta matèria”. Una manera de dir que si hi ha algun problema legal no torni a passar el mateix que el 9 de novembre, quan totes les instàncies espanyoles, tant les administratives com les judicials, van carregar contra la consulta. Malgrat això, la junta electoral catalana no seria l'últim òrgan a resoldre els conflictes, ja que també es podria recórrer als jutjats.

La majoria de comunitats autònomes tenen en marxa aquest ens, però han assumit poques competències. “Si ens creiem les estructures d'estat, aquesta sindicatura és un dels primers reptes que hem d'assumir”, explica un diputat que participa en les negociacions.

Tot i que Catalunya i la resta de territoris tenen potestat en aquest àmbit, no es pot descartar que l'Estat provi de boicotejar el projecte i impugnar-lo davant del TC, com ha fet en multitud de casos.

LES XIFRES

90
diputats
es necessiten per poder aprovar la llei electoral i segurament també la junta catalana.
7
membres
podrien formar part de la sindicatura electoral, segons els últims esborranys del projecte.

Una composició mixta de juristes i experts

Els últims mesos, els partits que han negociat la llei electoral s'han intercanviat diversos esborranys sense èxit, sobretot pel que fa a l'apartat que ha de regular el sistema de distribució d'escons. En el punt de l'administració electoral sí que hi havia un principi d'acord, encara que s'havien de tancar alguns serrells. L'estructura d'aquesta entitat estaria encapçalada per la sindicatura electoral, de la qual dependrien les juntes territorials –corresponents a les vegueries– i després les de districtes –les equivalents als partits judicials–. La creació d'aquesta última instància no està tan clara, perquè algunes forces la veuen innecessària, ja que mantenen que es multiplicaria la burocràcia. Si finalment s'opta per aquest model de tres capes, es reproduiria el model espanyol, que està format per la junta electoral central, les provincials i les de zona.

L'organisme espanyol és un dels més grans del món i està format per tretze membres: vuit magistrats del Suprem i cinc politòlegs. La sindicatura catalana seria molt menys voluminosa i hi hauria entre cinc i set persones, que serien jutges del TSJC i experts –la majoria de les comunitats autònomes tenen aquesta proporció–. A més, el secretari del Parlament actuaria també com a secretari de la junta. Els magistrats del TSJC serien escollits per sorteig per la sala de govern del tribunal, mentre que el Parlament, amb una majoria de tres cinquenes parts, triaria els experts.

Darrera actualització ( Divendres, 23 de gener del 2015 02:00 )