SOCIETAT
DIPUTAT DE JUNTS PEL SÍ AL PARLAMENT DE CATALUNYA - 23 gener 2017 2.00 h

OPINIÓ

La televisió líder a Catalunya

JORDI CUMINAL I ROQUET - DIPUTAT DE JUNTS PEL SÍ AL PARLAMENT DE CATALUNYA
TV3 té la missióde ser un referent nacional, i per això alguns se la volen carregar

L'any 2016 la televisió nacional de Catalunya ha sigut la televisió líder al nostre país per setè any consecutiu. És la primera televisió que aconsegueix mantenir-se líder set anys consecutius a Catalunya. No era fàcil. A l'hora de valorar el lideratge de TV3, hem de tenir en compte l'augment del nombre de televisions que hi ha hagut en els darrers anys –de 8 canals el 2007 als 38 actuals–, els enormes pressupostos dels seus competidors –Telecinco i Antena 3 els tripliquen– i el descens dels ingressos de la CCMA en concepte de publicitat i d'aportacions públiques. La més sincera enhorabona a tothom que en major o menor mesura és responsable d'aquest fet.

També hi ha riscos. TV3 va ser creada amb l'objectiu d'assolir grans audiències, i per això alguns la volen desprestigiar. TV3 té la missió de ser un referent nacional, i per això alguns se la volen carregar. L'escenari és prou complicat per no posar més pressió del compte a TV3 i és evident que no es pot guanyar sempre, però la Televisió Nacional de Catalunya ho ha d'intentar. Ser líder! I no em refereixo només a ser la primera en quantitat, sinó també, i sobretot, en qualitat, ja que hem de tenir present que TV3 no emet segons quins programes a canvi d'audiència, i això està bé. I també hem de pensar en els nous consums vinculats als canvis tecnològics i a la digitalització, que els comptadors d'audiències no tenen en compte. TV3 haurà de superar els obstacles que li posen els que la volen perjudicar per activa –Ciutadans ha proposat reduir un 25% més l'aportació del govern a la CCMA per a l'any 2017–. Però també haurà d'estar molt alerta de no caure en trampes que la poden perjudicar per passiva i no cometre errors estratègics a pesar de les pressions que pugui rebre.

Per què és líder TV3? Pels informatius i per la producció externa. Una mostra d'aquesta afirmació és que, els mesos de novembre i desembre del 2016, en la llista dels 40 programes més vistos de Catalunya, TV3 n'hi situa 18, dels quals 15 corresponen a informatius i productores externes: El ForasterMerlíPolòniaAPM?, etcètera. Amb aquests resultats, TV3 compleix perfectament l'encàrrec que té assignat per llei: informar de tot el que passa al món des d'una òptica catalana oferint la màxima qualitat i credibilitat –prop del 50% dels catalans s'informen a través de TV3, segons el CEO i el CIS– i ser el motor de la indústria audiovisual del nostre país.

En canvi, en la línia de no caure en les trampes que dèiem, què se li demana a TV3? Doncs almenys alguns sectors polítics del país i una part dels sindicals de l'empresa –molt en línia amb EUiA i Comuns– demanen canviar de model de governança, de representativitat i de les condicions laborals dels professionals. Un exemple perquè ens situem: la CCMA ha passat d'un pressupost de 457 milions d'euros l'any 2010 a 303 milions el 2016, un 34% menys fruit del descens dels ingressos per publicitat i de les aportacions públiques. Tot i això ha hagut de pagar 11 milions d'euros d'una sentència del Tribunal Suprem per una demanda dels treballadors que no han estat d'acord a acceptar una rebaixa del 5% del sou que sí que han acceptat la resta de treballadors del sector públic, a pesar que les condicions laborals dels treballadors de TV3 estan molt per sobre de les de la resta del sector públic. Onze milions que no han anat a millorar la graella de TV3 per fer-la més competitiva, sinó a resoldre la situació laboral d'uns professionals que no han volgut compartir l'esforç que han fet la resta de treballadors públics en moments de molta dificultat. La CCMA té uns sindicats més corporatius que de classe. Impermeables a entendre que tot allò que TV3 deixa de contractar al sector audiovisual extern per complir amb condicions laborals internes, en el món privat no significa rebaixes del 5% del sou, sinó acomiadaments i tancaments d'empreses que, sovint, disposen d'un gran talent.

La setmana passada, el manifest Més TV3, que ha agrupat les associacions audiovisuals i el comitè d'empresa de TV3, demanava més recursos per a TV3. Cal recordar que més recursos no han significat una TV3 líder automàticament: mirin les audiències d'abans del 2010, època de vaques grasses. I crec que aquest és el tema clau per al futur: més recursos sí, sempre que s'identifiqui correctament on han d'anar destinats. El darrer contracte programa de la CCMA amb el govern català establia que com a màxim un 35% del pressupost de la CCMA ha d'anar destinat al capítol 1, és a dir, a personal. Actualment s'hi destina un 53%. On han d'anar més recursos? A les demandes més sorolloses o a les línies estratègiques que ens fan líders?

Sabeu que entre els més de 2.000 treballadors de la CCMA no arriben a 5 els que tenen menys de 30 anys? O que tot just ara s'ha pogut començar a fer canvis en una graella que era idèntica a la del 2009? O que en la franja infantil, pedrera de nous públics, algunes sèries com ara Tom i Jerry s'han passat gairebé 80 vegades? TV3 s'ha d'adaptar als nous reptes tecnològics i de consum; si no anem per aquí, malament. Més TV3 ha de voler dir invertir en allò que ens fa líders. O els que s'ho volen carregar per activa gaudiran veient com ens ho carreguem per passiva.