OPINIÓ
23 gener 2018 2.00 h

LA GALERIA

Balcons reivindicatius

DANI VILÀ
Diuen que a les xarxes socials expliquem massa coses nostres, però els balcons també diuen molt de com som i com pensem

Diuen els experts que el dia a dia ens fa anar a molts amb el cap cot obviant, massa sovint, allò que ens queda per sobre la testa. Si per un dia aixeques el cap enmig d’una ciutat com Girona t’adones de la riquesa que hi ha més enllà dels dos metres i com ens comuniquem també a través dels nostres balcons. Alguns ho utilitzen per acumular les andròmines que no caben als armaris o trasters, altres hi acumulen bicicletes enfangades de la darrera sortida, mentre alguns hi posen una taula amb unes cadires a joc, tot esperant que les temperatures de primavera dels pròxims mesos hi permetin esmorzar, dinar o prendre-hi un vermut fugaç mentre es fa el dinar. Però en els temps de les xarxes socials, un lloc on se’ns veu massa les nostres febleses i les nostres dèries, també parlen per nosaltres els balcons. A la capital gironina la mostra és variada. A la majoria de carrers les estelades predominen. És cert que encara hi ha alguns balcons amb estelades mig descolorides, però els fets de l’1 d’octubre han permès que els xinesos facin l’agost en tardor o hivern i molts ciutadans han decidit renovar l’ensenya de país en voga des de fa uns anys que ha deixat amb presència simbòlica la senyera de les quatre barres. Però el que viu el país queda ben reflectit en els balcons, amb les banderes que demanen la llibertat dels presos polítics o els domassos amb la paraula “democràcia”. Les votacions de l’1 d’octubre s’allunyen, però encara n’hi ha que mantenen la banderola del “sí”, alguns fins i tot n’hi posen quatre amb cromatisme variat però amb l’afirmació categòrica igual. A Girona, els balcons també parlen d’esport i en molts hi prolifera la bandera del club de futbol en un any que només dona alegries als més fervents aficionats, ja sigui derrotant l’equip blanc o plantant cara a equips històrics. Uns posen el domàs lluent, altres les banderetes que en algun partit ha donat el club, però en aquest cas no se’n veuen de les poc agraciades que venen els comerços xinesos que, oportunistes com sempre, també es van afanyar a tenir marxandatge blanc-i-vermell si al darrere hi havia negoci. Així és Girona vista pels seus balcons, ara més acolorits que en altres èpoques menys reivindicatives. Això passa en un Estat on la política l’han deixat per als jutges, però on podrem dir que els balcons seran sempre nostres. Això si no ho prohibeixen també...