OPINIÓ
23 gener 2019 2.00 h

Negacionisme d’estat

La dele­gada del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Teresa Cuni­llera, ha defen­sat l’expe­di­tiva acció de la poli­cia espa­nyola en dete­nir dos alcal­des, un foto­pe­ri­o­dista i vuit per­so­nes més sense ordre judi­cial i bàsica­ment per iden­ti­fi­car-los, comu­ni­car-los una acu­sació per desor­dre públic a les vies del TGV a Girona l’1 d’octu­bre pas­sat i entre­gar-los una citació judi­cial. La dele­gada nega cap il·lega­li­tat, irre­gu­la­ri­tat, vul­ne­ració de drets, ni excés en l’actu­ació poli­cial, ni tan sols en el fet que a l’advo­cat de dos detin­guts se li negués l’accés a la comis­sa­ria pel fet de par­lar en català.

El nega­ci­o­nisme de la senyora Cuni­llera pot resul­tar dece­be­dor, però no és en cap cas sor­pre­nent. És el mateix nega­ci­o­nisme que prac­tica el minis­tre Bor­rell amb la violència poli­cial de l’1-O quan redu­eix el miler llarg de ferits a només dos o quan pretén desa­cre­di­tar les imat­ges de bru­ta­li­tat poli­cial que els mit­jans de comu­ni­cació i milers de ciu­ta­dans van poder veure i difon­dre de pri­mera mà, par­lant de ‘fakes’. Fan exac­ta­ment el mateix i de la mateixa manera que ho feien els seus ante­ces­sors en el càrrec, Enric Millo i Alfonso Das­tis.

La rea­li­tat és que l’Estat actua sense fis­su­res inde­pen­dent­ment del color del govern. Ha posat l’inde­pen­den­tisme, la pro­testa ciu­ta­dana, la resistència pacífica i la deso­bediència al bàndol dels ene­mics i actua con­tra ells de forma espe­ci­al­ment expe­di­tiva, hos­til i vio­lenta, obli­dant sem­pre que cal­gui i tant com con­vin­gui la pro­por­ci­o­na­li­tat de les acci­ons, la inter­pre­tació neu­tral de les lleis, el res­pecte als drets humans i civils, fins i tot els que estan expres­sa­ment reco­ne­guts en la Cons­ti­tució, com ara la lli­ber­tat dels ciu­ta­dans com a valor supe­rior de l’orde­na­ment jurídic o el dret a uti­lit­zar el català a Cata­lu­nya sense ser dis­cri­mi­nat.