POLÍTICA
BARCELONA - 23 gener 2019 2.00 h

L’AN activa el judici als Mossos

 L’Audiencia Nacional convoca pel 5 de febrer la vista per analitzar la seva competència per jutjar el delicte de rebel·lió

 El major és sol·licitat com a testimoni per defenses i Vox al Suprem, i s’espera que el jutgin a l’abril

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

L’Audi­en­cia Naci­o­nal activa la recta final cap al judici a la cúpula dels Mos­sos d’Esqua­dra, acu­sats de rebel·lió per la mani­fes­tació del 20-S i el referèndum de l’1-O, després d’un mes i escaig d’atu­rada, amb la pre­sen­tació dels escrits d’acu­sació per part de la fis­ca­lia. La secció pri­mera de la sala penal encar­re­gada de jut­jar els qua­tre acu­sats va fixar ahir que el pro­per 5 de febrer sigui la vista per deba­tre la seva com­petència per jut­jar el delicte de rebel·lió, qüestió de previ pro­nun­ci­a­ment plan­te­jada per Jaume Alonso-Cue­vi­llas, advo­cat de l’exse­cre­tari gene­ral d’Inte­rior Cèsar Puig, pre­sen­tada a finals de novem­bre.

Tot i aquesta reac­ti­vació, la majo­ria de juris­tes con­sul­tats pro­nos­ti­quen que el judici al major Josep Lluís Tra­pero, la inten­denta Teresa Laplana, l’exdi­rec­tor dels Mos­sos Pere Soler, i l’exse­cre­tari gene­ral no s’ini­ciarà fins que gai­rebé hagi aca­bat el judici als inde­pen­den­tis­tes cata­lans al Tri­bu­nal Suprem. És a dir, s’espera que la vista a l’Audi­en­cia Naci­o­nal no comenci fins a l’abril o el maig vinent. Els juris­tes expo­sen que l’Audi­en­cia no es pot arris­car que el Suprem (que és el màxim tri­bu­nal i que, al final, en recur­sos cor­re­girà l’excés o la man­cança) no vegi el delicte de rebel·lió per enlloc, com espe­ren totes les defen­ses, i ella sí.

Després de la vista del febrer, les defen­ses han de pre­sen­tar els seus escrits, i al tri­bu­nal només li que­darà selec­ci­o­nar els tes­ti­mo­nis i les pro­ves sol·lici­ta­des per les parts i posar data de judici. Però, com que l’Audi­en­cia Naci­o­nal, a diferència del Suprem, sí que té força judi­cis i cau­ses amb pres, que són pri­o­ritàries, podrà dis­si­mu­lar millor l’endar­re­ri­ment de posar la data del judici als Mos­sos, men­tre el que real­ment espera és que el Suprem esti­gui a les por­tes de dic­tar sentència als inde­pen­den­tis­tes i que no l’enxampi amb el pas can­viat, segons els juris­tes.

La data del 5 de febrer, a més, sem­bla que també serà l’esco­llida pel Suprem per ini­ciar el judici als impul­sors del procés. El paper de la poli­cia cata­lana el setem­bre i octu­bre del 2017 serà ana­lit­zat a fons en el judici, i fins i tot la majo­ria de defen­ses (com la del pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, i la de l’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez) han dema­nat que el major Josep Lluís Tra­pero declari com a tes­ti­moni.

L’excap poli­cial, apar­tat de les seves fun­ci­ons als Mos­sos, va ser con­sul­tat i va accep­tar donar expli­ca­ci­ons al tri­bu­nal pre­si­dit pel magis­trat Manuel Marc­hena. L’acu­sació popu­lar exer­cida pel par­tit d’ultra­dreta Vox també sol·licita Tra­pero com a tes­ti­moni, men­tre que la fis­ca­lia, sor­pre­nent­ment, el des­carta. Amb tot, Tra­pero i tots els tes­ti­mo­nis que final­ment aprovi el Suprem, i que esti­guin impu­tats per una causa rela­ci­o­nada amb l’1-O, tal com marca la llei tin­dran la dis­pensa de poder decla­rar com a encau­sats, i es podran negar a con­tes­tar pre­gun­tes si con­si­de­ren que els pot afec­tar en el seu procés. Així ho podran fer els tre­ba­lla­dors de la Gene­ra­li­tat, sol·lici­tats per la fis­ca­lia com a tes­ti­mo­nis i inves­ti­gats en el jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, que cerca els orga­nit­za­dors del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació.

Pel que fa a la com­petència de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, Alonso-Cue­vi­llas –que també és advo­cat de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont– exposa en el seu escrit que aquest tri­bu­nal mai ha tin­gut la com­petència per jut­jar el delicte de rebel·lió, tot expo­sant juris­prudència, a més de “la laberíntica” legis­lació en democràcia vers aquest tri­bu­nal. Hi afe­geix que la ins­truc­tora, la magis­trada Car­men Lamela, ha ins­truït tota la causa per sedició i no ha estat fins a l’escrit d’acu­sació que la fis­ca­lia ha can­viat el delicte pel de rebel·lió, per tal de no con­tra­dir-se amb la causa del Suprem. Hi pre­cisa també que cap dels fets de què s’acusa els Mos­sos ha pas­sat a l’estran­ger, que seria un motiu per donar-li la com­petència.

Pel que fa a la com­petència del Suprem, el tri­bu­nal va deses­ti­mar ahir els recur­sos de súplica pre­sen­tats pels lle­trats de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull, a més de la de Carme For­ca­dell i de Santi Vila perquè enviï la causa a un tri­bu­nal català. També el de Vox, que volia els seus acu­sats deri­vats al TSJC, al Suprem. En la reso­lució, el magis­trat Manuel Marc­hena replica al pena­lista Jordi Pina, que l’acu­sava de crear una com­petència ad hoc per que­dar-se la causa con­tra els inde­pen­den­tis­tes. El jutge asse­gura que la defensa comet un “doble error” en no con­si­de­rar que en el delicte de rebel·lió “la comissió col·lec­tiva no implica que tots els acu­sats facin el mateix”, i que aquest delicte, com plan­te­gen les acu­sa­ci­ons “no és de sim­ple acti­vi­tat sinó de resul­tat tallat”. Amb tot, el pre­si­dent de la sala insis­teix que el tri­bu­nal fins al final del judici no resoldrà si real­ment s’ha produït la rebel·lió.

Dos pre­mis Nobel

Ara, el Suprem ha de deci­dir quins tes­ti­mo­nis i pro­ves accepta, a més de fixar la data i el calen­dari del judici. Pre­ci­sa­ment, la defensa del pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, va deta­llar ahir que pro­posa 64 tes­ti­mo­nis per a la vista, entre ells dos pre­mis Nobel de la pau: Jody Willi­ams (pre­miat el 1997) i Ahmed Galai (el 2015), que figu­ren entre els sig­nants del mani­fest Let Cata­lans Vote, pro­mo­gut per l’enti­tat i cri­mi­na­lit­zat per la fis­ca­lia. També sol·licita el filòsof Noam Chomsky i l’his­to­ri­a­dor Paul Pres­ton per haver sig­nat un altre mani­fest en defensa de la seva lli­ber­tat.

L’equip de Cui­xart, lide­rat per la pena­lista Marina Roig, com altres defen­ses, també sol·licita una llarga llista de polítics, com a tes­ti­mo­nis. Hi són: l’expre­si­dent català Artur Mas; el ter­cer tinent d’alcal­dia de Bar­ce­lona, Jaume Asens (Bar­ce­lona en Comú) i Albano Dante Fac­hin, exse­cre­tari de Podem, entre d’altres.

LA DATA

2.11.18
la fiscalia
presenta els escrits d’acusació contra la cúpula dels Mossos a l’Audiencia Nacional, i la causa s’atura.

LA XIFRA

11
anys de presó
demana la fiscalia per al major Trapero, a qui acusa de rebel·lió, igual que a Pere Soler i Cèsar Puig.

Vox paralitza la instrucció del cas de l’1-O

Sanchis i Gordillo hauran d’esperar

El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha ajornat, sense nova data, les declaracions com a investigats fixades per avui del director de TV3, Vicent Sanchis; del director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, i de la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barbarà. Tots tres van ser imputats a finals de desembre sense detallar el delicte. Segons va informar ahir el TSJC, el jutjat ha decidit esperar que l’Audiència de Barcelona resolgui un recurs presentat per Vox, perquè el jutge va desestimar la seva petició d’imputar l’expresident Artur Mas i l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras. D’altra banda, l’Audiència també ha desestimat el recurs del penalista Jorge Navarro perquè la causa de l’1-O sigui jutjada per un tribunal de jurat.

Bèlgica ajorna la resposta a Valtònyc

El tribunal de Gant ha ajornat fins al 18 de juny la vista sobre l’extradició del raper Josep Miquel Arenes, Valtònyc, exiliat a Bèlgica. El tribunal espera la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) vers la seva consulta sobre l’enaltiment del terrorisme, un dels tres delictes que consten en l’euroordre contra Valtònyc.