OPINIÓ
GRUP SANT JORDI - 23 gener 2019 2.00 h

TRIBUNA

Novetats de la mentida

LLUÍS SERRA LLANSANA - GRUP SANT JORDI
“Nor­ma­lit­zar la men­tida és des­truir la con­vivència

Par­lar de fake news (fal­ses notícies) s’ha posat de moda, però no revela res de nou. Aquesta expressió cor­res­pon a un terme més habi­tual i casolà: la men­tida. Hi ha un altre mot que ha irrom­put amb força des que el 2016 el dic­ci­o­nari d’Oxford el va decla­rar paraula de l’any: post-truth(post­ve­ri­tat). Una nova manera de dir men­tida, però afe­gint-hi més con­no­ta­ci­ons. Aquests dos mots angle­sos estan força pre­sents en el pano­rama actual. Ves­tei­xen d’una manera nova una rea­li­tat pre­sent al llarg de la història: la men­tida.

El decàleg de Moisès, que conté els ano­me­nats deu mana­ments, inclou en el vuitè el fals tes­ti­moni com una forma de men­tida. Per tant, des dels ini­cis del poble d’Israel, aquesta con­ducta estava pros­crita. Cinc segles abans, el Codi d’Ham­mu­rabi dedica els pri­mers arti­cles d’un con­junt de 282 al fals tes­ti­moni. Jesús, tot man­te­nint un debat amb un grup de coe­ta­nis, els acusa de tenir com a pare el dia­ble, a qui con­si­dera “men­ti­der i pare de la men­tida” (Jn 8,44). Moments abans, havia afir­mat que “la veri­tat us farà lliu­res”. La vin­cu­lació entre veri­tat i lli­ber­tat és un tema de gran rellevància. Si la rea­li­tat de fons és la mateixa, què hi tro­bem de nou? És sufi­ci­ent la uti­lit­zació de ter­mes com ara fake news i post-truth? No ho crec.

La tec­no­lo­gia aporta una gran nove­tat a la comu­ni­cació, ja que per­met una difusió extra­or­dinària en el temps (ins­tantània), en l’espai (món glo­bal) i en els for­mats (escrip­tura, àudio, imatge). Per tant, la men­tida es bene­fi­cia d’aquest nou marc perquè eixam­pla el seu abast gai­rebé de manera il·limi­tada. Premsa, ràdio, tele­visió com a sis­te­mes tra­di­ci­o­nals no són ali­ens a aquesta situ­ació, encara que no tot­hom es com­porta de la mateixa manera. What­sApps, piu­la­des, foto­gra­fies, vídeos, cor­reus electrònics, com a nous for­mats, arri­ben a velo­ci­tat de la llum a tots els racons del pla­neta. Qui men­teix ho sap. Ins­ti­tu­ci­ons, par­tits polítics, grups econòmics... uti­lit­zen el poder de la men­tida per als seus interes­sos incon­fes­sa­bles i difo­nen a través de bots veri­tats a mit­ges i notícies dis­tor­si­o­na­des. A més, qui reen­via un mis­satge o una piu­lada falsa esdevé un col·labo­ra­dor gratuït. Com es pot dis­cer­nir la veri­tat d’una notícia? Com es pot saber si una foto­gra­fia ha estat reto­cada?

Per què alguns per­so­nat­ges men­tei­xen amb gran natu­ra­li­tat davant les càmeres de tele­visió, en una roda de premsa o en el mateix Par­la­ment? No els cau la cara de ver­go­nya? Hi ha una expli­cació. La pres­ti­gi­osa revista Nature Neu­ros­ci­ence va publi­car l’any 2016 una inves­ti­gació de qua­tre científics de la Uni­ver­sity College de Lon­dres segons la qual el cer­vell s’adapta a la men­tida. Com més enganys, les sen­sa­ci­ons nega­ti­ves s’esva­ei­xen i des­a­pa­rei­xen els remor­di­ments. La men­tida pro­voca con­seqüències molt nega­ti­ves, a vol­tes dramàtiques, i nor­ma­lit­zar-la és des­truir la con­vivència.