POLÍTICA
MADRID - 23 març 2017 2.00 h

El Suprem remata el 9-N

 El tribunal inhabilita Homs un any i un mes per desobediència greu

 La sala assenyala la “contumàcia” de l'acusat a l'hora d'eludir el mandat del TC

 El Congrés es prepara per apartar-lo

MONTSE OLIVA - MADRID

Escac... i mat. El Tribunal Suprem va concloure ahir el setge al 9-N imposant un any i un mes d'inhabilitació per poder exercir un càrrec públic i 30.000 euros de multa a l'exconseller i actual portaveu de PDeCAT, Francesc Homs, per un delicte de desobediència greu. D'aquesta manera es tanca el cercle judicial sobre la consulta popular celebrada el 2014 que tant el TS com el TSJC consideren que va estar tutelada i dirigida des del govern de la Generalitat per tal que es pogués dur a terme amb garanties d'èxit. Si fa deu dies, el tribunal català condemnava l'expresident Artur Mas a dos anys d'inhabilitació i a un any i nou mesos l'exvicepresidenta Joana Ortega i un any i sis mesos l'exconsellera Irene Rigau, el Suprem ha mantingut una línia argumental similar per sentenciar l'exresponsable de Presidència. En el seu cas se li ha aplicat la pena més lleu dels quatre ex-alts càrrecs del govern que han estat jutjats pel 9-N. I això que la sala penal de l'alt tribunal considera que bona part de les accions que el govern català estava obligat a aturar arran de la providència del Tribunal Constitucional “formaven part de l'exclusiu i excloent àmbit competencial de l'acusat”.

Homs, si més no, igual que la resta de condemnats pel TSJC, va ser absolt del delicte de prevaricació del qual l'acusava el fiscal i pel qual demanava, de forma separada, set anys i sis mesos d'inhabilitació, a banda de l'any i un mes per desobediència. L'acusació pública pretenia, però, que els dos delictes es jutgessin de forma conjunta i, davant d'això reclamava una pena global de nou anys de ser apartat de càrrecs públics. En tot cas, el fet que no s'admeti la prevaricació complica l'intent del fiscal del TSJC de recórrer al Suprem després que, prèviament, el tribunal català també absolgués Mas, Ortega i Rigau del delicte.

Proves aportades

En la sentència de cinquanta-dos folis feta pública ahir, el Suprem considera provat que l'exconseller de Presidència va fer cas omís del mandat del TC i utilitza com a prova la web del 9-N, la campanya de publicitat institucional, el disseny informàtic pel recompte, la compra de 7.000 ordinadors per a la jornada de votació i la contractació d'un pavelló per acollir la premsa i fer una compareixença pública per valorar la consulta; unes iniciatives que es van mantenir més enllà del 4 de novembre, quan es va rebre la notificació del Constitucional. En la resolució, si més no, s'insisteix més d'una vegada que el mateix Homs admet els fets, si bé durant el judici va negar que impliquessin cap mena de delicte.

El tribunal, però, no és del mateix parer i considera que els diferents arguments de defensa de l'acusat perquè se l'absolgués –com ara que la providència del TC era massa genèrica per poder-la complir– es van convertir “en una camuflada retòrica al servei de l'incompliment”. Aquesta tesi exculpatòria no li va servir de res, atès que el TS considera que “la idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'àmbit d'allò prohibit tanca un inacceptable sofisma. Entendre que quan el mandat ho inclou tot, en realitat no inclou res, no té cap sentit”, concloïa. El tribunal assegura que la providència del TC apel·lava a restablir la legalitat, un precepte que “va ser desatès” per Homs, de qui va posar de manifest la seva “contumàcia” a l'hora de no acatar el mandat.

A partir d'aquesta sentència ferma comença el compte enrere per al futur polític del diputat del PDeCAT. Un cop la presidenta del Congrés rebi la notificació del Suprem, s'activarà la maquinària perquè es compleixi la inhabilitació i Homs quedi apartat de la cambra baixa. El següent a la llista de Barcelona el passat 26-J va ser l'antic diputat Feliu Guillaumes. “Complirem el que diguin els tribunals. Així ho hem fet sempre i així ho farem”, alertava Ana Pastor. El portaveu, si més no, té la intenció de continuar anant al Congrés fins que no se li comuniqui i, mentrestant, sol·licitarà la suspensió de la pena a l'espera que es resolgui el recurs d'empara que té la intenció de presentar al TC.

Els tribunals estan posant cadascú al seu lloc, i ha de quedar clar que no els sortirà res de franc
Xavier García Albiol
COORDINADOR DEL PP CATALÀ
Em sembla molt greu que al nostre país es pugui inhabilitar algú per posar unes urnes
Pablo Iglesias
SECRETARI GENERAL DE PODEM
Respectem la sentència, però recordem que el problema polític segueix aquí
Meritxell Batet
DIPUTADA DEL PSC
El poder legislatiu, la presidència i la mesa del Congrés faran el que diguin els tribunals
Ana Pastor
PRESIDENTA DEL CONGRÉS
Tant de bo a partir d'ara el govern de la Generalitat abandoni el rumb de col·lisió
Albert Rivera
PRESIDENT DE CIUTADANS

Rivas presidirà el TC i Roca en serà la vicepresidenta

Juan José González Rivas va ser escollit ahir el nou president del Tribunal Constitucional, en una votació en què només va obtenir el suport dels magistrats conservadors –que són majoria–, mentre que el sector progressista es va abstenir. En la mateixa sessió, i amb els mateixos vots, va ser designada vicepresidenta la catalana Encarna Roca, que ocupa una plaça en l'òrgan judicial des del 2012. El seu nomenament, a través de la quota socialista al Congrés, havia estat avalat pel Parlament de Catalunya. Inscrita en el sector progressista, des de llavors Roca no s'ha apartat de la unanimitat amb la qual el TC en els últims anys ha dictat les diferents resolucions que afecten el procés. I, en aquest sentit, la nova presidència confia continuar mantenint la mateixa línia en vista a altres assumptes catalans pendents de sentenciar.

Rivas, per la seva banda, substitueix Francisco Pérez de los Cobos i, com el seu antecessor, té un perfil nítidament conservador. Les noves designacions, però, no han estat fruit del pacte dins el TC, ja que els progressistes no volien Roca a la vicepresidència –la consideren massa alineada amb les tesis del sector majoritari, com per exemple en el vet als toros a Catalunya– i és per això que preferien Fernando Valdés Dal-Ré.



POLÍTICA
BARCELONA - 23 març 2017 2.00 h

Homs no deixarà l'escó fins que no se'l “despulli” de l'acta de diputat

 L'exconseller preveu recórrer contra la inhabilitació fins arribar a Estrasburg

 Demana que no se li impedeixi entrar al Congrés mentre es tramiti el recurs

GERARD ARTIGAS - BARCELONA

A diferència de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i de les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, la condició de diputat al Congrés de Francesc Homs ha implicat que fos jutjat al Tribunal Suprem (TS) i, consegüentment, que la sentència que l'inhabilita durant un any i un mes ja sigui ferma. Tot i això, l'exconseller va anunciar ahir que té la intenció de continuar assistint al Congrés fins que se'l “despulli de l'acta de diputat” i va avançar que presentarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) en considerar que es tracta d'una sentència política i que se'l condemna “per posar urnes”. Paral·lelament, Homs demanarà al Suprem que no executi la inhabilitació mentre no es resolgui el recurs. “És una decisió que el Suprem pot considerar o no, i mentre això no es produeixi, jo soc diputat a les Corts espanyoles”, va assegurar flanquejat per Mas i Rigau però també per les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs i diputats del Parlament i del Congrés.

En el cas que s'acabi ratificant la sentència, però, no va voler avançar quins passos pensa seguir: “Ho faré en el moment, quan calgui. No els ho posaré tan fàcil”, va dir, malgrat que sí que va explicar que té la intenció d'arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. De moment, l'advocat d'Homs va dir ahir mateix que demanaran un aclariment de la sentència al TS, la qual cosa podria retardar la previsible imminent inhabilitació de l'ara portaveu del PDeCAT a Madrid.

Homs va posar en dubte el contingut de la sentència i va considerar “un error” l'argument del tribunal per condemnar-lo per desobediència, ja que evidencia, segons ell, que se l'ha jutjat per les seves idees. I ho justifica al·legant que el TS estén la pena “a tota activitat política” argumentant que com a conseller va “desafiar les bases del sistema constitucional”. “Se'ls veu el llautó”, va continuar, ja que aquesta és una valoració política que no correspon a un tribunal. Tanmateix, va admetre que la sentència suposa una nova jurisprudència, ja que se l'ha jutjat per desobediència al TC, i va animar partits i institucions, amb aquesta premissa, a interposar querelles contra l'executiu que lidera Mariano Rajoy, a qui va definir com “el campió dels incompliments” del tribunal de garanties espanyol. “Resulta que no cal anar a eleccions i que se'l pot inhabilitar”, va ironitzar, ja que el govern espanyol ha incomplert reiterades resolucions del Constitucional.

LES FRASES

Com que jo soc diputat i vaig ser escollit pel poble de Catalunya, seguiré anant al Congrés dels Diputats
És una sentència política feta al servei d'un Estat que té demofòbia
Francesc Homs
PORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS