Política
BARCELONA - 23 març 2018 2.00 h

Turull activa el rellotge

El conseller es presentarà al Suprem sense haver estat investit president però amb el compte enrere d’eleccions engegat

La CUP no cedeix i en critica el discurs autonomista

Rovira, Forcadell i Bassa renuncien a l’escó

Odei A.-Etxearte - BARCELONA
La CUP dona per acabat el cicle i les aliances del procés

La investidura fallida, en primera votació, de Jordi Turull, va activar ahir el rellotge per a unes noves eleccions. Un compte enrere amb la incertesa de si JxCat, ERC i la CUP aconseguiran en els pròxims dos mesos el que no han pogut fer des del 21-D: casar estratègies diametralment oposades davant de la repressió estatal del postprocés. La negativa de la CUP a canviar la seva abstenció per quatre vots favorables a un candidat que potser avui tornarà a entrar a la presó va deixar JxCat i ERC sense la majoria absoluta necessària perquè el que va ser conseller de la Presidència es presentés avui davant del Tribunal Suprem com a 131è president de la Generalitat.

Els anticapitalistes havien avisat: només un canvi de programa de govern per materialitzar la república faria virar el seu vot. El consell polític i el grup d’acció parlamentària van refermar-s’hi mitja hora abans de l’inici del ple. El discurs de Turull, sense referències a la república ni a l’1-O ni al 3-O i amb una mà estesa al diàleg amb l’Estat espanyol, va refermar els anticapitalistes en la seva decisió. Hi van veure un programa “autonomista” inassumible. ERC sí que va parlar del referèndum i de la vaga i de l’aturada generals que el van succeir per argumentar que l’independentisme ha de treballar amb aquell “esperit col·lectiu”. Ho va fer el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià. ERC va reservar Marta Rovira que, com Turull, ha de comparèixer avui al Tribunal Suprem. En el cas de la republicana, havent anunciat, a més, la renúncia a l’escó un cop va acabar el ple. Malgrat les dificultats, Sabrià va reivindicar la capacitat del Parlament de decidir el president de la Generalitat. “Qui guanya és la política, és la democràcia”, va al·legar, convençut que hi haurà noves oportunitats per investir-ne un. “Tornarem a seure, a parlar, i segur que trobarem el punt d’acord”, va rematar.

Ni als uns ni als altres

Durant el debat, però, la CUP va donar per acabat “el cicle del procés i de les aliances” prèvies. Si no hi ha un canvi de rumb per materialitzar la república, va advertir Carles Riera, passaran “humilment” a l’oposició. Turull tampoc no va convèncer els partits constitucionalistes, ni Catalunya en Comú Podem, que va denunciar que el calendari judicial condicioni el futur de tot el país i s’instrumentalitzi l’autonomia. “Ha estat capaç de decebre’ls a tots”, va sentenciar la líder de Cs, Inés Arrimadas. “No és possible la república sense desobediència”, els va advertir el socialista Miquel Iceta, sorprès pel “gir copernicà” del discurs de Turull, tot i que no hi va veure la fi dels pactes de blocs. “A quin Turull ens hem de creure?”, va preguntar Xavier García Albiol.

El pes del Suprem

La citació de Pablo Llarena d’avui per processar probablement per rebel·lió Turull, Rovira i els també diputats Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, amb la possibilitat que el jutge revisi la seva situació de llibertat i obri un procés d’inhabilitacions exprés, difícilment canviarà la posició dels anticapitalistes. Des de JxCat mantenen que demà hi podria haver una segona votació encara que Turull no hi fos present, en cas que sigui empresonat avui. Necessitarien, però, una majoria simple que tampoc no tenen, atès que Carles Puigdemont i Antoni Comín no poden renunciar ja als seus escons enmig d’un ple que formalment va començar ahir. A les dificultats aritmètiques s’hi va afegir l’anunci de la renúncia a l’escó de les tres diputades d’ERC que avui se sotmetran al criteri del Suprem havent votat a favor de Turull. A més de Rovira, hi van renunciar Forcadell i Bassa. La incògnita és si la Junta Electoral Central acreditarà a temps el relleu de les tres diputades, que seran substituïdes per Assumpció Laïlla, Chakir El Homrani i Magda Casamitjana.

“El risc de ser víctima”

La cita judicial no només va condicionar la convocatòria exprés del debat d’investidura, sinó el fons i la forma del mateix debat, personificat en la sort del mateix candidat a la presidència de la Generalitat. “Prefereixo assumir el risc de ser víctima d’injustícies que de desentendre’m d’un moment com l’actual”, va al·legar Turull, sabent que no seria investit. Malgrat tot, el conseller de la Presidència destituït pel 155 va desgranar un pla d’un govern que sembla lluny de poder-se constituir i aixecar la suspensió de l’autonomia. “Als llocs s’hi ha d’estar a les verdes i a les madures”, va dir en el torn de rèplica. I responent a la CUP, potser eixamplant l’afirmació a tot l’independentisme, va apuntar: “Hem de fer les coses no per quedar bé sinó perquè vagin bé.”

El conseller de la Presidència va defensar la seva experiència política mentre Cs i Catalunya en Comú Podem intentaven vincular-lo a la CDC del 3%. Malgrat les crítiques, Turull va allargar la mà als comuns i als anticapitalistes, a qui va reiterar que és independentista i no deixarà de ser-ho. Considera, tanmateix, que cal aplicar el resultat del 21-D sobre la base del diàleg amb Madrid.

Crida a la unitat

“La gent ens demana unitat”, va reiterar el candidat. La proposta dels de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de sotmetre’s a una qüestió de confiança en el termini d’entre un i dos mesos no va fer virar la posició dels anticapitalistes, que mantenen que l’independentisme ha de mantenir l’“embat” i no sotmetre l’acció política a “l’acció repressiva de l’Estat”.

Precisament ahir es va filtrar un informe de la Guàrdia Civil, remès al jutge Pablo Llarena, en què defineix Turull com una figura “extremadament rellevant en el procés”. Segons va explicar Efe, s’hi al·lega que, com a conseller de la Presidència, va gestionar la publicitat del referèndum de l’1 d’octubre, i que el seu departament va “ocultar” la despesa de les paperetes, el cens i les citacions de les meses electorals. També s’hi argumenta que Jordi Turull formava part del comitè estratègic que suposadament dirigia el procés d’acord amb el document EnfoCats. Era el mateix dia que la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem va determinar mantenir a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn, tot i les respectives renúncies a l’exercici de la política. Avui el Suprem continuarà marcant decisivament la política catalana.

64
vots a favor
, els de JxCat i ERC, va sumar Turull, sense els de Puigdemont i Comín.
65
vots en contra
, els de Cs, el PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP, que hi van votar en contra.
4
abstencions
hi va haver en la votació, les dels diputats de la CUP.

Política
BARCELONA - 23 març 2018 2.00 h

Home de partit

Jordi Turull, bregat en mil i una batalles polítiques, ha fet tots els papers de l’auca: regidor, diputat provincial, diputat al Parlament, conseller i ara aspirant a president

Ha estat un fidel escuder de Mas i Puigdemont, molts de cops realitzant una tasca a l’ombra

Una de les seves principals virtuts és la capacitat de negociació

Marc Bataller - BARCELONA
El 2016va renunciar a liderar el PDeCAT, però va reviscolar a la cambra catalana amb JxSí
Va formar partdel govern en l’última etapa, com a portaveu, i va passar 32 dies a la presó d’Estremera

Diuen els que hi entenen, de futbol, els entrenadors de veritat, no aquells que opinem a la babalà i ens pensem que portem un entrenador a dins –tot català és capaç de donar lliçons sobre el Barça–, que tan important és l’estrella del conjunt com aquell jugador d’equip, aquell que fa la feina fosca i que és imprescindible perquè tot funcioni a les mil meravelles. Messi brilla al Barça pel gran entorn que té al seu voltant, però a l’Argentina fa llufa. O si tirem més anys enrere, veurem un genial Ronaldinho a qui Edgar Davids guardava l’esquena. Doncs Jordi Turull és aquest jugador d’equip, aquesta persona que ha treballat perquè tot l’engranatge rodi bé i a qui, alguns cops, li ha tocat un paper més desagradable, com ara Davids, que havia de ser més agressiu del compte perquè brillés Ronaldinho; el mateix que ara fan Busquets o Rakitic amb Messi. Turull feia aquesta funció, de fidel escuder, amb Artur Mas i després amb Carles Puigdemont. Ara havia decidit fer aquest pas endavant i assumir un paper d’estrella, encara que era conscient que podia durar poc temps. I segurament li hauria agradat comparar-se molt més amb l’Espanyol i parlar de Gerard Moreno o Sergio García que no pas amb el Barça i Messi, perquè és un reconegut periquito.

Però ahir el seu partit, el partit de Junts per Catalunya i ERC, no va sortir com s’esperava. La CUP va decidir abstenir-se i la investidura no va poder tirar endavant. Turull, suposo que molt tocat pel cop de porta dels cupaires i amb l’espasa de Dàmocles de la presó que avui li podria caure al damunt, va perdre durant el discurs aquella habilitat i esgrima dialèctica que l’ha caracteritzat durant anys al Parlament i també els últims mesos com a portaveu del govern. Se’l veia capcot, només capaç de llegir un text planer. No era el Turull al qual ens té acostumats.

Nascut l’any 1966 a Parets del Vallès, Turull és un gat vell de la política que ha passat per gairebé tots els àmbits institucionals. Regidor al seu municipi natal, diputat a la Diputació de Barcelona, diputat al Parlament des del 2004 i conseller de la Presidència i portaveu del govern des del mes de juliol passat fins que va ser destituït pel 155.

Va entrar a la JNC el 1983 i a Convergència el 1987 i, com deia abans, es va convertir en un home de partit des dels diversos càrrecs que ha anat exercint. Els seus detractors, però, no li perdonen la foto amb Oriol Pujol entrant a declarar als jutjats pel cas de la ITV el 2013 i que es mostrés convençut de la innocència del fill de Jordi Pujol. Anys després, Turull va argumentar que va fer aquella defensa numantina de Pujol perquè llavors no sospitava res ni tenia cap indici que hagués comès un delicte. Un Oriol Pujol, recordem-ho, que va acceptar una pena de dos anys i mig de presó, una circumstància, però, que no li evitarà seure al banc dels acusats.

Renúncia pactada

En la vida interna convergent, l’any 2016 es va perfilar com una de les principals figures per liderar el nou PDeCAT, però va acabar fent un pas al costat per facilitar el “consens”, encara que se’l presentava com el candidat ungit per Artur Mas. Semblava que allà es podia haver acabat la carrera de Turull, però en política mai pots dir que dos i dos són quatre. Sempre hi ha matisos.

En la passada legislatura, com a president del grup parlamentari de JxSí, va aconseguir rellançar la seva trajectòria i teixir un bon tàndem amb Marta Rovira. Un tàndem que ara alguns veurien amb bons ulls que es repetís al govern, però que sembla inviable perquè tot indica que Rovira no formarà part de l’executiu. Des la cambra catalana va ser un dels arquitectes de les lleis de desconnexió i també va demostrar una de les principals virtuts polítiques que té, segons els que el coneixen bé: la capacitat de negociació.

La bona sintonia amb Puigdemont, i el seu independentisme convençut, el va portar al govern el juliol passat, quan es va fer una profunda remodelació per afrontar amb garanties l’1 d’octubre. Turull va substituir Neus Munté i es va convertir en la veu de l’executiu en els mesos de més alt voltatge que es recorden a Palau.

En cap moment li va tremolar el pols i, segons es recull en el llibre del periodista de Nació Digital Oriol March, Los entresijos del procés (Catarata), va ser un dels consellers que va pressionar Puigdemont perquè tirés endavant el de full de ruta i no convoqués eleccions. “No ens pots fer això”, li va dir. Ara ha tornat a posar de manifest aquesta valentia i determinació acceptant el repte d’intentar ser president, sabedor que aquesta circumstància pot ser un agreujant més perquè avui el jutge Pablo Llarena el pugui tornar a empresonar.

Ahir mateix, curiosament, es filtrava un nou informe de la Guàrdia Civil en què s’atribuïa a Turull un paper determinant en la confecció de l’1 d’octubre.

Pas per la presó

-Jordi Turull va passar 32 dies al centre penitenciari d’Estremera juntament amb altres consellers i el vicepresident. En una entrevista a RAC1, pocs dies després d’haver sortit, va relatar aquesta experiència i va recordar que un dels moments més traumàtics i humiliants va ser durant el trasllat al centre penitenciari: “Demano les manilles al davant, i em diuen que al darrere. A la furgoneta em trobo el conseller Romeva, emmanillat al darrere, també. Jo queia sobre el conseller Romeva perquè el seient relliscava molt. I cada vegada que fas un moviment estrany les manilles t’estrenyen més.”

La sortida d’Estremera va coincidir amb l’inici de la campanya de les eleccions del 21 de desembre en què Turull anava de número tres a les llistes de Junts per Catalunya de Carles Puigdemont. El conseller va participar en molt mítings, però perfectament conscient que, segons el que digués, el jutge Llarena l’enviaria de nou a la presó.

Una situació surrealista, trista i indigna que avui pot tornar a viure un nou capítol.

Assot del tripartit
Jordi Turull va ser un dels homes forts del grup parlamentari de CiU i un dels que va criticar amb més duresa la gestió dels dos tripartits del PSC, ERC i ICV (2003-2010).