POLÍTICA
BARCELONA - 23 abril 2019 2.00 h

LLUÍS PUIG GORDI

 

CANDIDAT DE JUNTSXCAT AL SENAT I L'ALCALDIA DE TERRASSA

“És el moment de la política activista; tots som necessaris”

 “Les discrepàncies, lluny d’amagar-les, les hem de treballar amb normalitat, valentia i generositat”

 “Volem garantir que ningú suspengui mai més Catalunya, demostrar que la nostra lluita és democràtica, fer present la vergonya de l’exili”

EVA G. PAGÁN - BARCELONA
D’ençà que som a l’exili, tot el meu temps es des­tina a aquesta causa. I recon­forta saber que hi ha tanta gent que també ho fa
Molts líders euro­peus ens han con­fes­sat que sen­ten enveja de la cohesió amb què actua el poble català, però ho hem de fer millor

Exi­liat a Brus­sel·les des de l’octu­bre del 2017, Lluís Puig, con­se­ller de Cul­tura del govern del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, es pre­senta com a cap de llista de Junts per Cata­lu­nya al Senat i com a alcal­da­ble a la seva ciu­tat, Ter­rassa, on va néixer l’any 1959.

Fa més d’un any que va mar­xar de Cata­lu­nya, com hi viu, lluny de casa?
Estem bé, però no negaré que és trist no poder veure créixer els fills de prop o acom­pa­nyar els pares en el final de la vida. No obs­tant això, l’exili no és un tema per­so­nal ni tracta de com ens sen­tim: és una fata­li­tat en una soci­e­tat que se supo­sava democràtica i lliure davant la qual no podem res­tar impas­si­bles. La bona notícia és que la gent és molt cons­ci­ent i real­ment la lluita és cons­tant i com­par­tida. La soci­e­tat cata­lana és única al món.
L’inde­pen­den­tisme està desu­nit com fan veure des d’alguns sec­tors?
Molts líders euro­peus ens han con­fes­sat que sen­ten molta enveja de la cohesió amb què actua el poble català. Està clar que ho hem de fer millor en l’àmbit polític. Ara bé: diver­si­tat d’opi­ni­ons? És clar! En algu­nes oca­si­ons no expres­sa­des en el millor moment o de la millor manera? Segu­ra­ment! Però som cons­ci­ents de tot el que ens ha pas­sat i de les con­di­ci­ons en què estem? És un mira­cle! Només que poséssim una mica més d’accent en totes les coses extra­or­dinàries que tant política­ment com soci­al­ment hem asso­lit en aquest viatge, ens ani­ria molt millor. I les dis­crepàncies, lluny d’ama­gar-les, les hem de tre­ba­llar amb nor­ma­li­tat, valen­tia i gene­ro­si­tat: és el que més ens aju­darà a pro­gres­sar i a fer-nos forts. La uni­for­mi­tat és estàtica!
Com segueix el judici dels pre­sos polítics al Suprem? Quina valo­ració en fa?
No és dife­rent de la que fem tots: és una farsa plena d’irre­gu­la­ri­tats, com tot el procés. No poden dei­xar de sor­pren­dre’m les men­ti­des sota jura­ment que es posen públi­ca­ment de mani­fest per part dels tes­ti­mo­nis de l’acu­sació. Tota l’estima als com­panys i com­pa­nyes que ho patei­xen en pri­mera per­sona.
Vostè manté el com­promís polític intacte? Què l’ha por­tat a ser el cap de llista de JxCat al Senat?
Soc a l’exili fent política: és clar que el meu com­promís està intacte! Seré allà on em dema­nin els meus com­panys i com­pa­nyes de par­tit i la ciu­ta­da­nia deci­deixi, exer­cint aquest com­promís de la millor manera que em sigui pos­si­ble.
Recent­ment també ha estat nome­nat alcal­da­ble de la for­mació a Ter­rassa. Creu que podrà exer­cir també la política muni­ci­pal? Podrà com­pa­ti­bi­lit­zar els dos càrrecs des de la distància, o hi veu un retorn en el curt o el mitjà ter­mini?
Cata­lu­nya viu moments excep­ci­o­nals, amb els repre­sen­tants polítics i liders soci­als empre­so­nats, exi­li­ats i milers de per­so­nes d’àmbits ben diver­sos repre­sa­li­a­des i amenaçades per la seva ide­o­lo­gia, sense que hi hagi hagut ni un bri de violència. La nos­tra acció política no es pot expli­car, doncs, en ter­mes ordi­na­ris. És el moment de la política acti­vista i de l’acti­visme polític, cadascú des del seu espai i el seu llen­guatge, però tots som neces­sa­ris. Ens manca encara més orga­nit­zació, però tot­hom va inter­pre­tant bé on som i què toca. Estem apre­nent molt com a comu­ni­tat i això ens mena irre­me­ia­ble­ment a cons­truir una soci­e­tat millor. El que és relle­vant no és si tor­nar o no, sinó el que pugui repre­sen­tar que acabi l’exili. Volem repa­rar tots els danys i volem cons­truir un país nou –i millor!– en lli­ber­tat. Això ho hem de fer a Europa, a Madrid, a la Gene­ra­li­tat i als muni­ci­pis; també en tots els espais civils, que és on anem més avançats. D’ençà que som a l’exili, tot el meu temps i ener­gies es des­ti­nen a aquesta causa. I és recon­for­tant saber que hi ha tanta gent que també ho fa.
Amb quins objec­tius es marca la seva can­di­da­tura al Senat?
Volem garan­tir que ningú sus­pen­gui mai més Cata­lu­nya, volem que sigui un argu­ment més de cara al món per demos­trar que la nos­tra lluita és democràtica i que som molts, volem fer pre­sent la ver­go­nya de l’exili i la presó a les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les. En defi­ni­tiva: anem a plan­tar cara a la pre­ca­ri­e­tat civil i política de l’Estat, men­tre cons­truïm la República cata­lana.
En el cas de Ter­rassa, tot indica que de les elec­ci­ons del 26 de maig en sor­tirà un ajun­ta­ment molt ato­mit­zat. Quina seria la seva opció de govern?
Amb tots i tot­hom els que estem al cos­tat de la lli­ber­tat d’expressió, el res­pecte als drets fona­men­tals i el res­pecte a les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons democràtiques i la sobi­ra­nia del poble. O sia: amb tots els que no van sig­nar l’arti­cle 155. A l’altra banda de la línia roja, amb amplada d’una auto­pista de tres car­rils per banda, hi ha el PSOE, el PP, Ciu­da­da­nos i les ban­des fei­xis­tes para­mi­li­tars.
Eli­mina el PSC de les equa­ci­ons?
Men­tre con­tinuïn afer­rats a l’apli­cació del pas­sat i futur 155 no hi tenim res a par­lar. No tenen cap altra pro­posta posi­tiva que apli­car l’estratègia fallida del PP? Ense­nyar els pre­sos polítics com a botí de guerra, i par­lar en nom de tots els cata­lans sense atre­vir-se a pre­gun­tar-ho als ciu­ta­dans direc­ta­ment són part dels seus dis­cur­sos de cam­pa­nya que no por­ten enlloc… estan en mode auto­des­trucció. Seria sen­zill pen­sar a poder rec­ti­fi­car i dema­nar a les per­so­nes de Cata­lu­nya què en pen­sen de tot ple­gat, oi?
Ter­rassa s’ha con­ver­tit en la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya en aquest man­dat. Pot créixer encara més?
El crei­xe­ment demogràfic no és una bona dada per si mateixa, ha d’anar acom­pa­nyada d’un crei­xe­ment pro­por­ci­o­nal de qua­li­tat de vida de les per­so­nes. En el cas de Ter­rassa, el “por­tes ober­tes” que ha pro­mo­gut el PSC durant dècades ha estat nega­tiu perquè tan sols ha con­si­de­rat el crei­xe­ment quan­ti­ta­tiu obli­dant com­ple­ta­ment el qua­li­ta­tiu. És jus­ta­ment aquest crei­xe­ment desor­de­nat el que explica, per exem­ple, que la taxa d’atur a Ter­rassa sem­pre sigui per­cen­tu­al­ment supe­rior a la de les ciu­tats amb con­tex­tos soci­o­e­conòmics simi­lars que ens envol­ten. Nosal­tres el que hem de fer créixer és la qua­li­tat de vida de tots els ter­ras­sencs i ter­ras­sen­ques millo­rant les seves con­di­ci­ons labo­rals; reduir al màxim la segre­gació esco­lar, fomen­tar una sòlida edu­cació per als nos­tres infants, poten­ci­ant les pràcti­ques espor­ti­ves salu­da­bles des de ben petits i incen­ti­vant el seu interès pel món de la cul­tura; vet­llar enca­ri­da­ment perquè els nos­tres avis tin­guin la més còmoda de les velle­ses, etc. Així és com ha de créixer Ter­rassa i no en nom­bre d’habi­tants. De fet, el crei­xe­ment demogràfic pro­mo­gut pel PSC ha estat paral·lel a una clara dava­llada de la qua­li­tat de vida de les per­so­nes. Cal inver­tir aquesta tendència.

L’àrea metropolitana del Vallès

Puig considera que la proposta de Fem Vallès de fer una àrea metropolitana més enllà de Barcelona té sentit. “L’estructura actual de la regió metropolitana té més de trenta anys i ha quedat obsoleta. Ja no dona respostes a moltes de les poblacions que la configuren, en matèries com ara la mobilitat o el creixement econòmic. L’àrea metropolitana del Vallès és una bona idea que cal que treballem entre tots per donar-li la forma apropiada i poder generar més recursos socials i econòmics dels que l’actual configuració dona a una zona creadora de riquesa i d’exportacions de primer nivell.”