OPINIÓ
23 abril 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Per què som on som?

MIQUEL RIERA

Per què hem arri­bat fins aquí? Ens hem fet sovint aquesta mateixa pre­gunta i la res­posta sem­pre ha estat la mateixa: per poder defen­sar millor la nos­tra iden­ti­tat, la nos­tra cul­tura i la nos­tra llen­gua, però, també, i sobre­tot, per poder cons­truir un país millor. Soci­al­ment, huma­na­ment, cul­tu­ral­ment i amb unes infra­es­truc­tu­res ade­qua­des als nos­tres temps. Tot allò, o bona part d’allò, que aquest estat cor­rupte, enco­ti­llat i, sovint, anco­rat en el pas­sat on som, no ens dona; més encara, ens pren. El famós tren amb 48 mili­ons d’euros que marxa cada dia cap a Madrid i no torna. Massa sag­nia per a una Cata­lu­nya massa neces­si­tada ara mateix de diners per fer polítiques soci­als moder­nes o, sim­ple­ment, per reno­var les seves infra­es­truc­tu­res o fer-ne de noves. Només cal recórrer una mica el país, per car­re­tera o per via fèrria, o pas­sar per qual­se­vol hos­pi­tal per ado­nar-se de la mag­ni­tud de la tragèdia. Sort dels pro­fes­si­o­nals!

Per tot això hem arri­bat fins aquí, oi? O és que les greus vicis­si­tuds polítiques vis­cu­des aquests dos últims anys ens ho han fet obli­dar? Evi­dent­ment que no, però sí que sovint ens en n’han fet dis­treure. Davant la injustícia que manté empre­so­nats o a l’exili els nos­tres líders polítics o davant la vil per­se­cució judi­cial i poli­cial de què són vícti­mes molts ciu­ta­dans es fa difícil pen­sar en gaire res més.

La reflexió ve a tomb de l’atu­rada, dis­sabte, de l’R-16 entre Cam­brils i Van­dellòs, o el que és el mateix, la inter­rupció de les comu­ni­ca­ci­ons fer­roviàries entre Bar­ce­lona i València. El tram afec­tat és aquell que encara només té –oh, ver­go­nya infi­nita!– una sola via. En ple segle XXI un tram fer­ro­vi­ari entre les dues grans ciu­tats del país, una de les zones amb més cir­cu­lació de viat­gers i mer­ca­de­ries, només té una via! Ni soci­a­lis­tes, ni popu­lars, al govern espa­nyol els últims 38 anys, han estat capaços d’arre­glar-ho. Això sí, l’alta velo­ci­tat ha arri­bat a pobles de la Meseta on no puja cap viat­ger.

La política espa­nyola no can­via, ni can­viarà. Pre­fe­rei­xen cre­mar i dis­pa­rar con­tra ninots del nos­tre pre­si­dent legítim o venir a pro­vo­car a les nos­tres pla­ces i car­rers. Aquest és el nivell.

Per cert, diu­menge tenim tots ple­gats una nova opor­tu­ni­tat de demos­trar per què hem arri­bat fins aquí i per què volem arri­bar fins al final. I que som molts més dels que ells vol­drien.