L'APUNT

Reflexió

23/05/15 02:00 LLUÍS MARTÍNEZ
Durant els últims dies de la campanya es multipliquen els gestos que apel·len
als sentiments
Altres articles de l'autor

Bé, doncs ja ho saben. Avui és un dia que no es pot fer propaganda electoral. Res de res, tret que algun mitjà decideixi publicar una entrevista a algun candidat desesperat, com ja va passar fa uns anys amb un diari pensat a Madrid. Silenci absolut a les llars i als carrers. El poble sobirà (sobirà per a segons quines coses) s'està rellegint tots els programes electorals, un per un; rememorant totes les promeses i valorant els candidats per decidir el seu vot. És una decisió tan delicada... Perquè si aquest d'aquí t'agrada per la seva política econòmica, el d'allà el voldries per les seves propostes socials, i el de més enllà perquè té idees engrescadores.

Per això mateix avui no es pot fer propaganda ni demanar el vot per a ningú, i segons com tampoc es pot instar que vagis a votar. Perquè això distorsionaria la nostra reflexió sobirana. Una sobirana reflexió molt necessària perquè la festa de la democràcia surti ben rodona i rodada. Sempre que votem allò que diuen que podem votar. Si no, és deriva independentista, i això la Constitució no ho permet.

La jornada de reflexió és un invent que potser funcionava fa 40 anys, quan la informació només es rebia a través d'uns canals molt concrets: ràdios, televisió –la televisió– i diaris. Però avui dia, en l'època d'internet i de les xarxes socials, quin sentit té això que no es pot fer propaganda el dia anterior a les eleccions?

Sovint, el vot no es decideix durant la campanya i segons el que prometen els oradors, sinó abans; i per motivacions que res tenen a veure amb la raó, sinó amb les emocions. Molts cops no es vota a favor d'una o altra opció, sinó en contra.

I per això, durant els últims dies de la campanya es multipliquen els gestos que apel·len als sentiments. Promeses d'inversions. Picades d'ullet. Apujarem les pensions, abaixarem els impostos. Feina. Ai d'aquell que embruti els carrers! Respectarem el dret a decidir.

Després arriba allò de “a mi tampoc m'agrada incomplir, però no tinc cap altre remei”. Juguen amb la nostra memòria, que creuen de peix. Sí. Això creuen.

Darrera actualització ( Dissabte, 23 de maig del 2015 02:00 )