DAVANT LA CITA DEL 24-M

MIGUEL ÁNGEL PRESNO

Professor de Dret Constitucional de la Universitat d'Oviedo i analista d'Agenda Pública

Llibertats i llei electoral

Els drets d'expressió i informació no poden ser violats ni en la recta final dels comicis


DISSABTE, 23 DE MAIG DEL 2015

La llei electoral (LOREG) imposa diversos límits a l'exercici, durant la campanya electoral, de les llibertats d'expressió i comunicació i al dret de reunió. Analitzarem si tenen sentit democràtic. El primer consisteix en el fet que les televisions privades hauran de respectar els principis de proporcionalitat i neutralitat en els debats i entrevistes electorals, així com en la informació sobre la campanya electoral. La pregunta és ¿per què es presumeix que una televisió privada és neutral si opera en els debats i entrevistes electorals d'acord amb els resultats dels comicis precedents? Així, més que la igualtat i el pluralisme està afavorint la repetició dels resultats anteriors, a la qual cosa ja contribueixen per mandat legal els mitjans públics i el sistema de finançament electoral.

Però la qüestió principal és ¿per què han de ser neutrals els informatius d'una televisió privada? Aquest és un deure constitucional dels mitjans públics però les televisions privades exerceixen el dret a informar i quan existeixen nombroses emissores privades la seva disciplina ha de ser similar a la de la premsa -¿algú es planteja que un diari informi «de manera proporcional» en la campanya electoral?- i si el pluralisme televisiu no és el desitjat la causa estarà en la política de concessions.

En segon lloc, la LOREG estableix que durant els cinc dies anteriors al de la votació queda prohibida la publicació i difusió o reproducció de sondejos electorals per part de qualsevol mitjà de comunicació.

Tampoc té fonament democràtic aquest límit a la llibertat d'informació: si aquests estudis no contenen dades que anticipin o condicionin el resultat, el seu coneixement és innocu, i si de veritat poden influir en el vot, ¿com es pot justificar no divulgar-los en la fase final de formació de la voluntat electoral? Afegiu-hi que les formacions polítiques segueixen encarregant en els últims dies de campanya aquests estudis, usant-los per a fins propis encara que es paguin, habitualment, amb diners sortits de l'erari públic.

Aquesta prohibició, que no existeix en països com els Estats Units, la Gran Bretanya, Suècia…, pot ser eludida publicant les enquestes en mitjans estrangers, que a vegades són part del mateix grup editorial que un d'espanyol que, legítimament, ens hi remet. El mateix Consell d'Estat va advocar, en el seu Informe sobre la reforma electoral, per suprimir la prohibició.

En tercer lloc, que la campanya acabi a les zero hores del dia anterior a l'elecció implica que durant la jornada de reflexió i en el dia de les eleccions no es pot demanar el vot ni difondre propaganda. Aquest límit no existeix en països com els Estats Units o la Gran Bretanya i, en la nostra opinió, no té sentit. El que se li atribueix -garantir la llibertat de l'electorat- és un exercici de paternalisme, com si les persones que integren aquest col·lectiu no poguessin sostreure's a aquesta petició final, que, per una altra part, pot tenir especial rellevància si en aquestes 48 hores passa alguna cosa important. Portada a l'extrem aquesta prohibició, haurien de retirar-se les tanques publicitàries perquè no pertorbessin la reflexió ni la votació. Aquí s'evidencia que tenim una llei electoral analògica, d'eficàcia dubtosa amb xarxes socials electròniques on el debat i la publicitat no s'aturen a les zero hores del dia anterior a les votacions.

Finalment, la Junta Electoral Central i algunes juntes provincials han estat considerant que la prohibició de fer campanya electoral durant la jornada de reflexió i el dia de les eleccions afecta qualsevol manifestació política que es vulgui celebrar en aquestes dates. Amb aquest argument, contrari a la Constitució, van prohibir el 2011 els actes convocats pel 15-M  i potser aquest dret electoral preventiu tornarà a operar aquest cap de setmana tret que les juntes s'adonin que, com ha reiterat el Tribunal Constitucional a l'anul·lar successives prohibicions (SSTC 37 i 38/2009, i 96/2010), per aquesta via, arribem a l'absurd d'admetre la prohibició de tota reunió pel fet de ser-ho i coincidir amb les eleccions. El que la LOREG prohibeix és demanar el vot, no exercir la llibertat d'expressió.

En suma, les llibertats d'expressió i informació polítiques pertanyen, com va dir el Tribunal Europeu de Drets Humans (assumpte Lingens c. Àustria), «al cor mateix del concepte de societat democràtica» i tota interferència en el seu exercici estarà prohibida «tret que estiguem davant una necessitat social especialment imperiosa», cosa que no sembla que passi amb la informació a les televisions privades, la divulgació d'enquestes, la petició de vot o la celebració de reunions els dies finals del procés electoral.

Professor de Dret Constitucional (Univ. d'Oviedo) i analista d'Agenda Pública
.