La batalla pel vot útil La Vanguardia en català | 23/06/2015 - 00:00h  M. Dolores García Directora adjunta Com més fractures pateix la política catalana, més proliferen les crides a la unitat. Com més intenten els dirigents dels partits salvar els mobles, més demanen a la societat que agafi les regnes. No passa només en les formacions independentistes, sinó també en les d'esquerra. Artur Mas ha tornat a posar sobre el tauler la llista unitària per convertir les eleccions del 27 de setembre en un plebiscit sobre la independència de Catalunya. Aquesta vegada no s'ha adreçat directament a ERC, sinó a les entitats sobiranistes, especialment l'ANC i Òmnium, perquè confeccionin la candidatura. Mas pressiona així aquestes associacions, que tenen molt difícil sortir airoses de l'encàrrec sense el beneplàcit d'ERC. L'Assemblea, per més que la majoria dels seus dirigents estiguin d'acord amb el plantejament de Mas, no pot prendre partit per les tesis d'ell o de Junqueras. L'emplaçament del president a les entitats sobiranistes és l'últim intent per evidenciar que, si el 27-S no és llegit en clau plebiscitària, serà perquè d'altres no ho han volgut. Si la suma per la independència no és suficient, Mas podrà dir que ho va intentar tot i d'altres no van ser tan generosos. El probable fracàs d'aquesta operació no impedirà que Mas continuï amb la llista del president, que deixa en un segon pla el partit, encara que el partit ja està bolcat a la campanya electoral, que dirigirà el conseller de Presidència, Francesc Homs. Aquesta serà una campanya marcada per una lluita descarnada pel vot útil. Mas intentarà convertir-se en el referent del vot útil per als independentistes i per als qui rebutgen l'arribada a les institucions dels nous moviments d'esquerra. La caiguda de Xavier Trias, a qui els convergents van reclamar infructuosament a la campanya electoral que fos més bel·ligerant amb Ada Colau, ha reafirmat el president en la línia de duresa contra l'esquerra radical. Mas considera que la ruptura amb Unió li permet reclamar el vot útil de l'independentisme sense complexos. Fins i tot amb més autoritat que ERC, ja que sobre la seva persona recau una querella criminal per haver posat les urnes el 9-N. Quant al vot útil per frenar l'esquerra emergent, Mas farà valer la seva experiència de govern i, de passada, insinuarà que ERC pot tenir la temptació de reeditar un tripartit d'esquerres passades les eleccions. La batalla pel vot útil serà molt dura. Ciutadans s'erigirà en el pol contra la independència i Podem en el referent de la protesta contra la crisi i les retallades. CDC serà el tercer pic d'aquest triangle sobre el qual pivotarà la campanya. Per a la resta de forces polítiques -encara que totes elles estan convençudes de tenir una bossa de votants-, fer-se un lloc en un panorama tan fragmentat serà una pugna molt ferotge. La campanya d'Unió Ara que s'ha materialitzat la divisió entre Unió i Convergència, els socialcristians es disposen a organitzar la seva primera campanya electoral en solitari. El primer que s'han plantejat és la possibilitat d'encarregar una enquesta que aporti llum sobre la seva franja de votants. La relació entre Unió i PSC En els últims mesos s'ha anat forjant una bona entesa entre Unió i el PSC sobre la posició que cal adoptar davant el procés sobiranista. Tots dos partits defensen que s'intenti un acord amb el Govern central per poder blindar competències de Catalunya, així com un referèndum legal. Val a dir, tot i això, que no hi ha hagut cap intenció de presentar-se junts a les eleccions, ja que el PSC considera que el seu electorat no hauria entès que el partit s'escori a la dreta. El que abans els acostava, ara els perjudica, ja que Unió i PSC han de lluitar per un segment de votants molt disputat. El flirteig de Mas amb la CUP La bona relació entre Artur Mas i David Fernàndez i, en general, entre Convergència i la CUP, té una segona intenció per part dels convergents, que saben que donar peixet a aquesta formació no resulta lesiu per als seus interessos electorals, ja que no competeixen pel mateix espai i, en canvi, contribueix a reduir el pes d'Esquerra Republicana en el sector de l'independentisme. |
|
|