Fets i interpretacions. Un fet: CiU no ha deixat de perdre força des que Mas va aconseguir ser president. Interpretacions: primer van dir que era la crisi, que sempre penalitza els que la governen; després, que la cosa es devia a la dispar percepció de l'electorat entre el discurs valent i decidit de Mas abraçant la independència i la sordina que alguns dels seus socis d'Unió, amb Duran Lleida al capdavant, li posaven des dels seus púlpits. Fets: Convergència i Unió han trencat. Interpretacions: per part de qui ha anat comandant l'estratègia d'apuntar cap a Ítaca, la cosa està clara, i abans que reconèixer algun error de càlcul han trobat un culpable als seus mals, Unió. Creuen que ara que podran usar la paraula independència sense problemes, tot els anirà de cara. Però alguns creuen que aquest nou capítol del culebró servirà bàsicament per seguir perdent força electoral.
Ara ve la pregunta insidiosa: la persona que no votava CiU perquè no veia la federació prou independentista, ¿què feia en les eleccions? ¿S'abstenia o ja votava ERC o la CUP? Si es quedava a casa preservant el seu cor convergent a l'espera que aquella ruptura arribés, i ara dirà sí que sí, bingo per a l'estrateg de CDC. Però si el votant de CiU era d'un perfil catalanista que preferia moure's entre el possibilisme encara que ruixat de perfum sobiranista, el declivi continuarà.
Mas és el millor president que podrien tenir els independentistes, però resulta que els que més li aplaudeixen el canvi voten una altra cosa. Cartesià i complidor com pocs, Mas seguirà el seu full de ruta mentre pugui, encara que les evidències li han anat dient que cada vegada té menys suports i ja ha vist com les gasta Esquerra Republicana. La ruptura amb Unió aclareix el tauler electoral, però no el simplifica. El 27-S hi haurà moltes coses a veure. La primera, com impacta Podem al Parlament, ja que avui l'eix esquerra-dreta sembla més actiu que el sobiranista. I després s'haurà de veure quant sumen les forces independentistes declarades com a tals en unes eleccions que Rajoy assegura que vigilarà perquè no siguin plebiscitàries. Encara que això tant se val. Ja veurem quin és l'eix que s'imposa i com afecta el resultat en l'eix secundari. Com també veurem quins suports suscita la llista d'un president declarat business friendly tirant a conservador-liberal quan la secessió sempre va lligada a una revolució, i les revolucions rarament són de dretes.
La política, sense romanticisme
Per més que alguns han aconseguit el poder recentment des de l'aparent abraçada de la utopia, crec que Mas cada dia que passa està comprovant personalment que la política té poc de romàntica o d'agraïda. Sense sigles i coherent amb la seva visió, Mas se la juga el 27-S. Definitivament
.
