El 27-S ja està aquí!

La Vanguardia en català | 23/06/2015 - 00:00h


Miquel Roca i Junyent

Barcelona


Si fa una setmana dèiem que l'escenari polític havia canviat profundament, ara podem constatar que el diagnòstic s'ha vist amplament confirmat. Ara ja sabem que les eleccions catalanes seran el proper 27 de setembre i que totes les interpretacions fetes al voltant d'un possible ajornament no tenen cap mena de sentit.

El que serà més innovador -en principi- serà qui anirà a les eleccions. Tothom proclama la conveniència de llistes transversals més enllà dels partits. Per l'esquerra o pel centre, tothom -o gairebé- té el desig d'aixoplugar-se en llistes de composició heterogènia, cohesionades per raons nacionals o socials, o una barreja de les unes i les altres. Però el que queda clar és que en un moment que es qualifica d'històric s'hi correspon la desaparició dels partits històrics, o en tot cas, de les seves sigles. CDC liderarà o participarà en una llista transversal; el mateix proposa ERC; ICV quedarà diluïda en una Barcelona en Comú de caràcter català. I d'altres forces, com Ciutadans, compareixeran amb vocació d'una condició alternativa que fins ara no tenia. El PSC, amb les seves sigles, contemplarà com la seva gent es distribueix en llistes diferents. En aquest escenari, un partit històric -UDC- recupera un protagonisme que havia perdut des de l'any 1936.

Com acabarà? Ja es veurà. De moment, la suma s'ha traduït en divisió, malgrat que es pot dir que això era inevitable si es volia clarificar. Però cal recordar que els reptes que s'hauran d'assumir a partir del 28-S seran molt importants i requeriran majories coherents i cohesionades

I, en aquest sentit, la divisió d'avui o la indeterminació que ara es visualitza no ajudaria a una bona conducció de la nova situació. Itàlia ho va viure i no li va anar bé. Enterrar precipitadament les forces polítiques històriques, per més justificat i legítim que pugui resultar, no acostuma a traduir-se en estabilitat ni progrés. Però l'escenari és el que és, i el que cal és que els protagonistes s'hi sàpiguen moure i acceptin jugar-hi el paper que correspon¿a cadascú. Si un vol fer el paper de l'altre, o aquest no se sap el guió, o tots plegats s'obliden dels límits de l'escenari, el resultat pot ser decebedor. El canvi no ha de fer por; el que pot ser preocupant és que tots en vulguin un de diferent.

En tot cas, el 27-S ja està aquí.