GEOMETRIA VARIABLE

Joan Tapia

JOAN TAPIA

Periodista

¿Guerra bruta contra l'independentisme?

@joantapia00

El Govern de Rajoy no respon a unes gravacions que el comprometen molt seriosament

¿Guerra bruta contra l'independentisme?

EFE / KIKO HUESCA

 


DIMECRES, 22 DE JUNY DEL 2016 - 20:50 CEST

La publicació de converses del 2014 que indiquen col·lusió entre el ministre de l’Interior i el cap de l’oficina catalana antifrau per fer indagacions que danyaran polítics catalans ha sacsejat la recta final de la campanya electoral. Que el ministre Fernández Díaz fes servir el seu poder 
–segons una conversa que és difícil de malinterpretar– contra polítics contraris reforça l’independentisme, que sosté des de sempre que és víctima de la guerra bruta dels aparells de l’Estat.
    Espiar els enemics polítics és una cosa que en qualsevol democràcia només pot portar a demanar la dimissió immediata del responsable. Però és tot el Govern del PP el que queda tocat. El que es dedueix del que s’ha publicat no és admissible en un Govern que presumeix de defensar les llibertats. I si la presumpta trama era coneguda pel mateix Mariano Rajoy, com es desprèn d’un moment de la conversa, la seva autoritat moral per demanar el vot o l’abstenció d’altres forces polítiques –si el PP és el partit més votat com avui diuen les enquestes– quedarà seriosament afectada.
    Però l’assumpte va més enllà. Daniel de Alfonso va ser proposat cap de l’Oficina Antifrau Catalana  (OAC) per Artur Mas poc després de ser elegit president. I Mas va optar per un jutge de la conservadora APM quan governava amb el suport del PP. Hauria d’explicar la raó d’aquella elecció que va fer que un càrrec que hauria de ser consensuat no fos recolzat ni per ERC ni per ICV ni per l’extingit grup de Joan Laporta. De Alfonso va ser elegit per àmplia majoria del Parlament català i el 2014 estava disposat a rebre obsequiosament suggeriments d’altres autoritats.
    I el prestigi d’Espanya tampoc en sortirà beneficiat. A l’hora d’escriure aquesta nota –malgrat que la Gran Bretanya està pendent del brexit– el cas és una de les primeres notícies de la web del Financial Times, la bíblia del món econòmic europeu. Fernández Díaz diu que ell és la víctima ja que va ser gravat il·legalment. Però el FT es pregunta amb raó quina confiança pot despertar un govern en què el seu ministre de l’Interior és gravat en converses impròpies ni més ni menys que al seu despatx oficial. Fernández Díaz és víctima sí, però també culpable d’una fallada rellevant de la seguretat. I la tesi més versemblant és que la gravació fos realitzada per algun cos de seguretat amb la missió de protegir el ministre. ¿Hem arribat a aquest punt en el xoc entre organismes o grups policials? És una pregunta de la qual el Govern tampoc surt ben parat. I si la gravació és obra d’un tercer, la fallada de seguretat fins i tot és més preocupant.
    L’últim interrogant és la motivació de qui decideix donar a conèixer les converses a quatre dies del 26-J. ¿Venjança contra el ministre? ¿Venda mercantil de material confidencial i il·legal? Aquí sí que el ministre Fernández és víctima, però com a conseqüència del seu intent previ de perjudicar polítics enemics i d’una greu fallada en la seva protecció policial.
Tres preguntes
El Govern del PP només pot intentar superar aquest cop si contesta a tres preguntes. Una: ¿per què el ministre sol·licitava dades comprometedores de polítics catalans a un càrrec electe pel Parlament? ¿Per què, almenys en aparença, Daniel de Alfonso es prestava obsequiosament al joc? Dos: ¿qui ho va gravar? ¿Va ser un cos policial? ¿Per quin motiu? Tres: ¿qui –si hi va haver venda– va comprar les cintes i per què s’han donat a conèixer ara?
    El Govern de Mariano Rajoy no ho sap ni contesta. S’ha d’aixecar acta, doncs, d’una actuació desafortunada, irregular i contrària a la norma més elemental d’una democràcia. I concloure que no ha de seguir governant.