Depurar la veritat

23/06/2017 00:34

La política va tan plena d’impostures i misèries que quan sorgeix un moment de veritat sense estridències sembla que tot s’atura. Encara que molts mitjans tendeixen a negligir aquesta reconciliació dels fets i la representació, paga la pena que això sigui subratllat. Per dos motius: per constatar que no som morts i per celebrar que els malparits no sempre se’n surten. Un d’aquests moments memorables va tenir lloc dimarts passat, quan ­Xavier Trias va comparèixer al Parlament, davant la comissió d’investigació de l’anomenada operació Catalunya, que és el conjunt de maniobres (generalment maldestres) realitzades des de les clavegueres estatals per destruir alguns polítics catalans a la manera que ho fan els mafiosos.

Amb una gran elegància, dolgut però sense afany de revenja ni acritud, Trias va repassar els detalls de l’atac infamant del qual va ser víctima des del diari El Mundo i els entorns més tòxics de l’Administració central. El seu testimoni va descriure un submón putrefacte dedicat a fabricar tota mena de falòrnies, rumors i proves falses per rebentar la credibilitat i el bon nom de certes persones. L’exalcalde de Barcelona va il·lustrar fins a quin punt és fàcil abocar porqueria sobre algú, i com d’indefensos podem estar si som objectiu d’aquests delinqüents. Afortunadament, Trias va demostrar de manera contundent que no tenia res a amagar.

Un dels instants més reveladors de la compareixença de Trias va ser quan el diputat del Partit Popular encarregat de la qüestió –oblidem el seu nom– va prendre la paraula. No va ser la xerrameca inconnexa el que em va cridar més l’atenció, ni la poca gràcia amollant cortines de fum, ni la in­dignació buida que va escenificar en quedar-se sense rèplica. Tot això era quincalla. La joia va sorgir quan va parlar de “depurar la veritat”. Va ser el que poetes, místics i venedors de motos anomenen “una epifania”. Depurar la veritat, esclar. En quina de les accepcions del mot, senyoria? Netejar la veritat d’impureses o expulsar els elements considerats perillosos o desafectes de la veritat? Les depuracions polítiques remeten a episodis sinistres, regits pel sectarisme més atroç. Quina veritat cal depurar un cop hem escoltat el malson viscut per Trias? No cal depurar res. El que cal –en una democràcia seriosa– és que els responsables d’aquesta operació siguin portats davant dels tribunals.

Els que més s’abonen a la falsedat, més lliçons pretenen donar sobre la veritat, depurada o no. Alguns fins i tot són desmentits de manera espectacular i pòstuma per Juan Goytisolo, que va deixar escrit al suplement Cultura/s d’aquest mateix diari, sobre la gran novel·la Incerta glòria, tot el contrari del que va explicar Morán dissabte passat. De tot això ara se’n diu postveritat. Potser perquè anomenar-ho com n’hem dit sempre podria o­fendre.