La feblesa del camí

La Vanguardia en català | 23/07/2015 - 00:00h


Fernando Ónega


A Francesc-Marc Álvaro i a alguns lectors de La Vanguardia els va estranyar que a aquest cronista li sembli "dèbil" la ruta ­triada per Mas i Junqueras per aconseguir la independència de Catalunya. Demano disculpes si algú es va sentir ofès pel qualificatiu, suposo que sí, però mantinc el criteri i el tracto d'explicar. El traçat del camí cap a la independència em sembla dèbil sobretot des que Junqueras ho va definir com un intent de "colar-li gols a l'Estat". Com a divertiment, resulta entretingut: tots els espectadors mirant al camp a veure com es dribla els jugadors constitucionals i els davanters sobiranistes disparen a porta buida. Això és fàcil de somiar, però no sol passar en la realitat.

És dèbil la idea d'acceptar la legalitat espanyola vigent mentre es construeix la legalitat catalana o es comença a practicar la desconnexió. I això és el que està en el projecte quan s'afirma que es buscaran les fórmules d'esquivar la doctrina i les decisions del Constitucional. No farà falta ni la llei de Seguretat Nacional ni els articles de la Constitució que permeten a l'Estat intervenir en l'autonomia. N'hi ha prou amb un recurs i l'anul·lació de la declaració d'independència o la llei transitòria per enderrocar tot el camí fet. Se'm dirà: queda la insubmissió. Cert, però és un delicte, i no crec que el senyor Mas vulgui fer això, tret que pretengui convertir-se en màrtir de la causa. En tot cas, si ho fa, condemnarà a la societat catalana a una confrontació que la seva autoria i provocació exigirà alguna responsabilitat històrica.

És dèbil perquè les eleccions del 27-S són legítimes, però desvirtuades. S'ofereix una llista anomenada pomposament unitària, però la força motriu de la qual consisteix en ocultar les dificultats de victòria de Convergència i les dificultats d'Esquerra, amenaçada de veure's desbordada per l'aparició de Podem. La independència es precipita per aquestes raons de partit, no per l'existència d'una majoria independentista demostrada.

És dèbil per falta de claredat en una cosa tan transcendent com l'exigència d'una majoria mínima per fer un pas tan transcendent. Es declararà la independència amb menys escons dels exigits per canviar l'Estatut? Es comptarà amb el nombre de vots de la llista unitària o amb els escons al Parlament, encara que no arribin al 50 per cent dels sufragis? Una nació nova, si vol ser respectada, no s'hauria de construir amb una majoria discutible.

I lamento dir-ho: és dèbil per falta de suports externs. No tenim notícia de respostes a la carta que Mas va enviar a caps de govern europeus. No hi ha indicis de cap suport a l'Estat que es vol crear. Sense aquests ingredients, no s'entrarà fàcilment ni a la Unió ni a l'Eurogrup, i no és responsable condemnar a aquesta exclusió el poble català. I el més greu és que això s'oculta a l'opinió.