OPINIÓ
23 juliol 2018 2.00 h

KEEP CALM

CEO

JORDI CREUS
Són unes projeccions que haurien d’ajudar a rearmar la moral de les bases independentistes

Les eleccions del passat 21-D, tot i l’important gruix de vots recollits per les opcions del bloc del 155, van representar un èxit inqüestionable per al conjunt de l’independentisme. En les pitjors condicions –líders a la presó o a l’exili i candidats amb l’espasa de Dàmocles penjant sobre el seu cap– i amb una participació rècord, les forces sobiranistes van assolir una majoria absoluta que tornava a posar de manifest tant la fortalesa del projecte com el fet que JxC i ERC de manera separada sumaven més que no pas sota un mateix paraigua. Des de llavors, mil i una convulsions. Algunes, provocades per l’aplicació del 155 i per aquell jutge que juga a fer política anomenat Llarena. Altres, per l’evident manca d’estratègia comuna i d’un horitzó clar i compartit de les forces independentistes. I també, per què no dir-ho, pels recels i les desconfiances entre elles i a l’interior d’algunes d’elles.

Tot i aquestes disfuncions, les darreres enquestes han projectat que l’independentisme no només no perd pistonada, sinó que manté la seva força i, fins i tot, creix. Alguns diaris ja havien anunciat això abans que, aquest cap de setmana, fos el CEO qui ho tornés a posar sobre la taula. Segons aquest organisme, d’una banda, el sí a la independència s’imposaria al no entre les preferències dels catalans. D’una altra, la majoria independentista seria força més àmplia que ara, tant en vots com en escons. En tercer lloc, els líders més ben valorats (Junqueras, Aragonès i Torra) són independentistes, mentre que els més mal valorats (Arrimadas i Albiol) són del bloc del 155. I, finalment, en unes eleccions espanyoles, la suma de vots entre ERC, la força guanyadora, i el PDeCAT aconseguiria, també, uns resultats històrics.

Aquestes són unes projeccions que haurien d’ajudar tant a rearmar la moral de les bases independentistes com a cosir les divergències entre les cúpules. Pel missatge que desprenen i per la potència que contenen. Més enllà del pensament gallinaci de valorar les coses només en funció de si la teva opció política perd o guanya mitja dotzena de diputats.