OPINIÓ

Com i quina energia volem

ANNA ARQUÉ

Enguany les jornades del col·lectiu Rius de Llibertat ens porten a debatre les grans qüestions d'allò quotidià: el sistema educatiu, la gestió agrària, la promoció de la nostra cultura o, entre moltes d'altres de programades fins a mitjan setembre, la que va centrar el debat que vaig moderar a Pontós, la Gestió Energètica: com volem l'energia.

Endinsats com estem en la restauració de Catalunya com a estat independent, debatre les qüestions que perfilen el dia a dia de totes les societats és una necessitat que evidencia les diferents cosmovisions que hi ha i la càrrega ideològica de cadascuna i, alhora, és una oportunitat perquè els ciutadans ens formem una opinió reflexiva i crítica sobre el model de societat que implica cadascuna d'aquestes opcions.

El tipus d'energia que volem generar, consumir i com la gestionem és un debat intrínsecament lligat a la necessitat de redefinir les actuals dependències de consum i les relacions de poder productives i distributives, en un context globalitzat en què la governança mundial pren un eminent protagonisme sense demanar-nos permís.

La finitud de les matèries primeres, la petjada ecològica i el canvi climàtic sorgeixen com els principals motius per un canvi de perspectiva energètica, però no són els únics. Jordi Parés, enginyer en energies renovables i representant de la CMES, defensa un estalvi global per a Catalunya de 296 gigaeuros per al 2050 amb el 100% renovables, amb l'afegit, si volem dir-ne ètic, de deixar de ser part beneficiada de l'explotació a què estan sotmesos els països del sud i que afecta de manera directa llurs poblacions.

Ricard Martínez, secretari de política territorial d'ERC, assenyala Catalunya com el 2n país amb més boscos i com aquest fet pot incidir no només en la definició del nostre model energètic sinó també en el model d'equilibri territorial que volem. Xavi Llorente, representant de la CUP, ens parla de la democratització de l'energia, la recuperació de la sobirania i de la generació distributiva amb una producció més a prop dels consumidors. Des de la fila zero, Joan Vila, director de l'empresa paperera La Confiança, insisteix a no caure en el parany de parlar només d'energia elèctrica i mantenir una obligada visió global. Per la seva banda, el gerent de la cooperativa Catalana Som Energia, Gijsbert Huijink, ens parla de l'increment de conscienciació de la gent i el canvi en la predisposició de les institucions catalanes per revisar els models actuals de dependències. Tot i que en aquest últim punt diríem que pot caure en paper mullat si els estats no revisen la seva connivència amb les actuals corporacions extractives, no es tracta només de canviar la torre petroliera per la torre eòlica sinó de repensar el sistema relacional de tota la gestió energètica. En un ric debat que va generar no pocs punts interessants de discussió, Xevi Planas de la Plataforma NO a la MAT, va demanar com encara hi havia assistents defensant la necessitat de la MAT si tothom coincidia a admetre que havia estat pèssimament plantejada. També vam trobar matisos en la possibilitat i la data de tancament de les nuclears per passar a una –tot i temporal– dependència del gas i el paper geoestratègic que el gas liquat podria donar a Catalunya en relació amb Europa. En el debat, molt participat, des del públic van sorgir veus reclamant necessitat de garanties jurídiques per als petits productors, ja vulnerabilitzats per l'Estat espanyol via decrets.

Dues conclusions clau compartides per tots els assistents: la necessitat d'uns compromisos mínims fets a Catalunya amb la participació conjunta d'organitzacions polítiques, col·lectius especialitzats i ciutadania; i la necessitat d'un estat català, independent i sobirà que legisli i executi aquestes decisions col·legiades en llibertat.

El debat és sobre el tipus d'energia que volem generar, consumir i gestionar