ARTICLES
23 agost 2015 2.00 h

LA CRÒNICA

Un país de colors

DANI VILÀ

La futura Catalunya independent serà un país de tots els colors. El vermell i el groc de l'estelada hi tindran un paper fonamental i molt obvi d'identitat del país, així com el blau intens que emmarca l'estrella d'un país lliure, però n'hi haurà més. Ahir, en el seu discurs, Antoni Castellà va fer una crida perquè la futura república aposti per ser un país blau, d'aquests que creixen i que aposten per l'educació, per la innovació i per la recerca, enfront dels vermells que pateixen més la crisi i generen atur. Després de Castellà, va ser el torn de Marta Ball-llosera, que es va atrevir a demanar que la futura Catalunya també fos verda perquè no s'imagina un nou país on no es lluités per aturar la pèrdua de la biodiversitat i amb el compromís ferm per la lluita contra el canvi climàtic.

En la jornada festiva i reivindicativa d'ahir també hi va posar molt de color la televisiva Karmele Marchante, coneguda popularment per la seva participació en programes del cor. Va exercir el paper d'estrella pacient mentre desenes i desenes de ciutadans s'hi acostaven per fer-s'hi una foto, alhora que preparava el discurs per defensar un pas decidit cap al país propi. No hi van faltar els colors verds festuc i verd sargantana de les colles castelleres dels Saballuts de Sabadell i dels Minyons de Santa Cristina: el nou país també el formaran les desenes de camises de tots els colors dels castellers que hi ha arreu del país.

Final d'agost a Lloret de Mar és sinònim de milers de turistes. L'assaig del punter va omplir la fletxa d'un lilós pàl·lid que identifica la temàtica que ha centrat l'eix de la innovació. És cert que a gairebé trenta graus molts dels estrangers que ahir eren a Lloret poc van assabentar-se del que es feia a la plaça de la Vila i preferien estassar-se a la platja a pocs metres d'on es coïa el nou país. Però a l'estranger la feina està feta. Ho va afirmar el delegat de la Generalitat al Regne Unit i a Irlanda, Josep Suàrez, que estava de vacances a Lloret i no es va estalviar de fer una crida “perquè ara toca la fer la feina aquí, ara és cosa nostra, perquè el món ja ens coneix”. Una dotzena de franceses abillades amb samarreta fúcsia estrident celebraven el comiat de soltera d'una companya que es casa aviat i també van passar fugaçment per l'escenari sense acabar d'entendre què s'hi feia. Això sí, un guiri amb la família aprofitava les parades i comprava una samarreta independentista i al finalitzar la compra li etzibava al venedor “Catalònia is not Spain”. Potser sí que tenim mitja feina feta, com deia Suàrez. Pot ser sí que al final la nova Catalunya serà com un gran arc de Sant Martí tutti colori, fins i tot amb el fúcsia de la samarreta de les noies del comiat.

Un ‘guiri' acaba la compra d'una samarreta amb un “Catalònia is not Spain”