23/08/15. Qüestionari. Obert per reformes. La Vanguardia.


Obert per reformes

Edició impresa Política | 23/08/2015 - 00:00h


La reforma de la Constitució s'ha convertit en una possibilitat oberta des del moment que l'actual partit al Govern central s'ha mostrat disposat a afrontar-la en la pròxima legislatura. Els experts, tot i això, coincideixen en la seva conveniència però també en la seva gran dificultat.

La reforma de la Constitució espanyola s'ha convertit en una possibilitat real des del moment en què fins i tot el Partit Popular s'ha mostrat disposat a debatre-la durant la pròxima legislatura, mentre que la resta de forces polítiques ja han presentat fins i tot propostes de canvi o, en algun cas, han expressat el seu rebuig de la vigència de l'actual Carta Magna. En aquest context, La Vanguardia ha convocat un grup de prestigiosos experts perquè expliquin el seu punt de vista sobre la conveniència o no d'afrontar una modificació del text constitucional, així com els aspectes més ­necessitats d'una posada al dia que resolgui els reptes que planteja una societat diferent de la que va aprovar, fa gairebé 40 anys, la vigent Constitució espanyola.

Aquest conjunt d'especialistes coincideixen, fins i tot per diferents raons, en la conveniència de reformar i actualitzar el text constitucional. I coincideixen també que un dels capítols centrals de qualsevol reforma és el relatiu al títol VIII, que defineix l'organització territorial de l'Estat. Malgrat això, tots admeten les enormes dificultats de teixir un consens partidista que permeti crear un nou text i algun d'ells adverteix, a més, que els intents de reforma poden generar més problemes que solucions.

josé luis álvarez
Doctor en Sociologia per Harvard. Professor d'Insead

1. Democràcies exemplars, com la nord-americana, van reformar la seva Constitució original, especialment en les seves primeres èpoques, per millorar les seves imperfeccions de construcció jurídica i per aconseguir que s'adeqüés a una realitat canviant. Per què no s'hauria de reformar l'espanyola, quan el país ha canviat substancialment i -encara més rellevant- també ho ha fet el món que ens envolta? No és un text sagrat. Seria bo que Espanya aprengués a adaptar el seu text fonamental amb competència, prou consens, i sense posar en risc la convivència. Seria signe de la seva maduresa civil. 

2. És prioritari transformar el títol territorial que, fins i tot sense considerar la qüestió catalana, alimenta irracionalitats polítiques en espiral. Per si mateixa, la reforma no resoldrà el conflicte independentista. Ha de ser una peça més, al costat d'elements socials i polítics, per diluir, encara parcialment, la pulsió vital, gairebé religiosa, cap al conflicte, entre independentistes i centralitzadors. La reforma ha de ser cauta davant la pressió populista per atorgar més rang de protecció jurídica a drets socials (habitatge, feina, etc.), ja que pot introduir graus de rigidesa en allò que hauria de ser la màxima aspiració del país: competir amb èxit en un món global.

jordi canal
Historiador. Professor a l'EHESS (París)


1. Em sembla convenient -i fins i tot imprescindible- dur a ­terme aquesta reforma. La ­Constitució espanyola, que ha permès l'assentament d'un règim democràtic modern i profundament descentralitzat a ­Espanya, necessita ser ­parcialment repensada. Tres elements, tot i això, fan que qualsevol reforma sigui ­complicada: la no voluntat ni tradició de pacte entre els grans partits, la irresponsabilitat dels populismes i la ruptura ­plantejada pel nacionalisme ­català. 

2. La clau és repensar els aspectes relatius a l'organització de l'Estat i a la solidesa de les institucions, que són els que han mostrat més erosió. En el primer aspecte sobresurt la necessitat de revisar el sistema ­autonòmic i introduir una fixació més clara de les competències de l'Estat i de les diferents comunitats ­autònomes. En el segon, destaca la reforma del Senat, del poder judi­cial i dels elements successoris a la Corona espanyola.

salvador cardús
Professor del departament de Sociologia de la UAB

1. En la situació actual, veig improbable un acord per reformar la Constitució espanyola, ­particularment perquè no és clar què volen reformar, i perquè em temo que cada força política reformaria en direccions oposades. Ara bé, és obvi que la independència de Catalunya forçarà a una reforma de la ­Constitució espanyola per adequar-la al nou perímetre de la realitat espanyola. I, en aquest cas, ho podrien aprofitar per revisar la seva organització territorial. 

2. Si es planteja la reforma per resoldre el conflicte territorial català, s'ha de dir que s'ha fet tard, i en qualsevol cas, és inconcebible que es resolgués a satisfacció de les aspiracions dels catalans. Tot al contrari: s'agreujaria. Si és per adequar-la a la realitat espanyola amb perspectiva de futur, a més del tema territorial -el paper del Senat-, el més urgent que Es­panya té plantejat és el de la independència del poder judicial i la seva arquitectura constitu­cional.

xavier casals
Professor de la facultat de Comunicació de la URL

1. La reforma és possible si hi ha la majoria requerida i voluntat de fer-la. Per exemple, José María Aznar, el 1995, volia reformar el Senat per definir "el nou disseny de l'Estat", però quan va deixar la Moncloa el 2004 no ho havia fet. La reforma constitucional és convenient si afronta clares demandes ciutadanes, però la "reforma exprés" de l'article 135 pactada entre el PP i el PSOE el 2011 per satisfer els creditors il·lustra que no ha de ser necessàriament així. 

2. És difícil contestar. Entre d'altres aspectes, caldria modificar l'Estat autonòmic (el CIS li atorga el suport del 38,2% de la població), però hi ha qui vol "recentralitzar" i qui vol "federalitzar". Cal donar sentit al Senat, però falten propostes concretes, o posar fi a la prioritat masculina sobre la femenina en la successió al tron, però plantejar-ho pot encetar un debat sobre la monarquia. Les reformes, segons com, poden crear més maldecaps que solucions.

josep m. colomer
Professor d'Economia Política a la Universitat de Georgetown (Washington)

1. La Constitució espanyola s'ha convertit en un ridícul tabú i una trinxera per defensar la classe política existent. Ja fa molt de temps que s'hauria d'haver flexibilitzat i s'hauria d'haver permès la seva reforma periòdica, com en gairebé tots els països democràtics. Però sobretot s'haurien d'introduir reformes legals i institucionals que la Constitució no impedeix o que pot permetre amb només petits retocs. 

2. Què cal reformar? Primer: un nou pacte sobre la distribució territorial del poder que inclogui Catalunya. Segon: la Unió Europea. Caldria copiar l'article de la Constitució d'Eslovènia que compromet el país a "transferir l'exercici de drets de sobirania a organitzacions internacionals". Tercer: reclutament del personal polític; sistema electoral amb llistes obertes, requeriment de llicenciatura o grau universitari per ser diputat i requeriment de parlar anglès per ser cap de govern.

ignacio lago peñas
Professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra

1. La conveniència d'una reforma constitucional ha d'estar en mans dels ciutadans i que una majoria (reflectida en enquestes d'opinió o a través dels seus representants al Parlament) consideri consistentment i repetidament que hi ha aspectes que s'han de canviar. La Constitució és un mitjà per a la convivència, no una finalitat en si mateixa. Crec que en aquests moments hi ha una majoria àmplia que desitja canvis des de fa temps i, per tant, es pot reformar la Constitució espanyola. 

2. Sens dubte, caldria reformar el títol VIII, sobre l'organització territorial de l'Estat, així com la successió de la Corona perquè abraci la igualtat de gènere.

jordi matas dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona

1. És convenient una gran reforma perquè aviat farà 40 anys que va ser redactada en un context polític encara molt condicionat per la dictadura franquista i destinada a una societat radicalment diferent a l'actual. Per reformar-la en profunditat s'hauria d'aplicar l'article 168 de la Constitució: aprovació pels dos terços de cada cambra, dissolució de les Corts i ratificació de les noves cambres per la mateixa majoria i per referèndum popular. Una utopia, amb l'actual fonamentalisme constitucional. 

2. S'haurien d'ampliar els drets socials constitucionals i caldria exigir amb més fermesa el seu respecte i la igualtat d'individus i grups socials. També caldria augmentar els canals de participació ciutadana en els afers públics i modificar l'elecció de diputats i senadors. És necessari canviar l'organització territorial de l'Estat en un sentit federal, amb el reconeixement de les singularitats territorials i amb el dret a l'autodeterminació, i un Senat amb noves i exclusives competències que representi les comunitats autònomes en lloc de les províncies. El Tribunal Constitucional també necessita millorar i es podria aprofitar la reforma per evitar l'actual discriminació sexual en la successió de la Corona o per suprimir aquesta institució.

lluís orriols
Doctor per la Universitat d'Oxford. Professor de la Universitat Carlos III de Madrid

1. En l'última dècada, la insatisfacció amb la Constitució espanyola ha augmentat de manera molt acusada, no només a Catalunya sinó també a la resta d'Espanya. Les enquestes indiquen que la demanda d'una reforma de la Constitució és majoritària tant entre els ciutadans d'esquerres com de dretes. Hi ha, doncs, indicis poderosos que el consens constitucional s'ha erosionat considerablement entre la gran majoria de la població, per la qual cosa hi ha marge per a una eventual reforma del text. 

2. Si bé hi ha una majoria ­receptiva a una reforma ­constitucional, el problema sorgeix a l'hora d'acordar quins punts hem de modificar. Per exemple, un dels canvis clau per recompondre el consens ­constitucional és la qüestió ­territorial, però en aquesta matèria la ­divergència entre les comunitats històriques i la resta de l'Estat­ és abismal. Per això, qualsevol reforma constitucional -i molt en particular la reforma ­territorial- hauria d'estar precedida de la construcció d'amplis consensos dins de l'opinió pública i, de moment, no sembla que aquesta tasca sigui dins de l'agenda de prioritats de PP i PSOE.

ferran requejo
Catedràtic de Ciència Política de la UPF

1. Qualsevol Constitució pot ser reformada. Una altra ­qüestió és que aquesta reforma sigui eficaç (i defineixi bé allò que convé reformar) i sigui ­eficient (i en conseqüència ­estableixi drets, institucions i processos que solucionin de manera estable els problemes de fons). La Constitució ­espanyola de l'any 1978 ­presenta actualment ­aspectes decebedors, especialment la molt deficient ­regulació del reconeixement, acomodació política i protecció jurídica del pluralisme ­nacional de l'Estat, tant a escala interna com europea i internacional. 

2. En el cas de Catalunya, ­qualsevol reforma constitucional implicaria regular bé tres ­qüestions: en primer lloc, un ­reconeixement i autogovern ­nacional amb competències ­exclusives en l'ús dels símbols, ­el desenvolupament econòmic, la llengua, la cultura, la justícia, ­el benestar -l'educació, la ­sanitat, ­els serveis socials, les pensions-, ­l'energia, la recerca, etcètera, i àmplies competències en política ­europea i ­internacional; en segon lloc, un finançament estable (concert, o ordinalitat i ­transferències ­inferiors al 3 per cent del PIB), i, sobretot, en tercer lloc, un ­sistema de garanties eficient en el sentit que els acords es ­complirien (drets de veto, ­processos d'opting in/out, ­internacionalització, dret de secessió). Atesa l'experiència­ i la manca de cultura liberal i democràtica plurinacional dels partits polítics i institucions espanyoles, cap d'aquestes ­qüestions no resulten avui ­factibles. Confiar en una ­reforma constitucional suposa una actitud irracional. En el ­millor dels casos, ingenuïtat i dilació; en el pitjor, cinisme i nous ­enganys.

enric ucelay
Catedràtic d'Història Contemporània de la UPF

1. La reforma de la Constitució espanyola és -en abstracte- una proposició desitjable, ja que, després d'unes quantes dècades, molts aspectes del funcionament estatal estan pendents d'una definició més adequada. Exemples obvis: el rol del Senat o la relació Estat-comunitats autònomes . 

2. Però si la reforma resulta convenient és un problema a part. Avui es posa en dubte la naturalesa mateixa de l'Estat -la monarquia-, així com la seva forma autonòmica, d'una manera nova i agressiva. El clima no és cons­­­tituent, sinó més proper a la desconstrucció. I es veu difícil reconduir aquest clima cap a criteris consensuats, atesa la falta visible de talent polític a tot arreu.

Comments