POLÍTICA
BARCELONA - 23 setembre 2018 2.00 h

CARME FREIXA 

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES DE CATALUNYA

“Els micropobles ja hem assumit la República”

 “Als municipis més petits, ens resulta molt fàcil entendre com funciona la democràcia i que votar per decidir el nostre futur és el més lògic del món”

 “Volem ser allà on es fan les polítiques, perquè fins ara això no ha passat i no es tenen en consideració les nostres particularitats. Ens sentim de segona a l’hora de prendre decisions”

L’alcaldessa que plega
Carme Freixa (Vallfogona del Ripollès, 1970) va assumir l’alcaldia del seu poble el 2003 com a candidata d’ERC. Ara enfila els darrers mesos del quart mandat sent conscient que, com que no es presentarà a la reelecció, podrà centrar-se en l’explotació familiar de vaques de carn. A més, té la tranquil·litat d’haver trobat un successor per a la candidatura, un fet que “sovint resulta complicat en pobles petits”. Presideix l’AMC des del 2016 i també haurà de donar el relleu a un altre alcalde perquè lideri l’associació de micropobles, però té la voluntat de continuar col·laborant-hi perquè els excàrrecs poden formar part del consell assessor.
XAVI AGUILAR - BARCELONA
Tots els catalans tenim els mateixos drets i deures, però a vegades hi ha moltes diferències

L’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) es va fundar el 2008 per defensar i impulsar els municipis catalans amb menys de 500 habitants. En funció del cens i els anys, oscil·len entre els 325 i els 330, 140 dels quals s’han adherit a l’AMC. Una xifra prou important per fer notar la veu dels micropobles.

Com es presenta el tram final de la legislatura?
Som una entitat una mica atípica i no hem funcionat mai per la lògica de partits o mandats. La nostra feina és una cursa de fons i treballem igual ara que en començar una legislatura, perquè sabem que els pobles ens necessiten sempre. Sabem que s’acaba la legislatura i que hi ha molts reptes pendents, però els nostres objectius continuen més enllà.
De totes maneres, les eleccions deuen ser diferents als pobles petits...
Són especials perquè en els que som menys de 250 habitants tenim llistes obertes i els electors voten les persones. La democràcia directa implica que hi hagi força participació i és un repte important per a qui es presenta. Al final, en un micropoble tots comptem molt. Hi ha una gran riquesa d’entitats i la gent sol participar i ser activa en moltes coses. D’altra banda, també s’ha de dir que de vegades costa molt trobar gent que vulgui anar a les llistes, perquè som relativament pocs i tots pensem que ens podem implicar pel municipi sense estar necessàriament a l’Ajuntament.
I més ara en una època tan políticament calenta. Com l’han viscut?
No crec que hi hagi hagut gaire diferències amb relació a municipis més grans, més enllà que a tots els micropobles es va fer el referèndum i la gent s’hi ha implicat molt a títol individual, mentre que a algunes ciutats no va passar. L’1-O també hi va haver micropobles que van patir càrregues. Per tant, no vam quedar al marge del que estava passant.
Això ha generat distorsions a l’entitat, tenint en compte que hi ha ajuntaments de diferents colors polítics?
No, perquè en l’àmbit dels micropobles ens és molt fàcil entendre el tema democràtic. Segurament som la unitat més petita a on el ciutadà pot implicar-se políticament amb el projecte de futur del municipi i la veritat és que en l’àmbit d’entitat tothom ha entès que votar per decidir el nostre futur és el més lògic del món. A més, l’únic alcalde del PP és en un micropoble que encara no està associat.
Com preveu les eleccions del maig del 2019. Molt marcades pel procés i la República o agafarà valor l’eix esquerra-dreta?
A la majoria dels micropobles el tema de la República ja està assumit i, per tant, no serà un tema de confrontació. Com que els micropobles som molt diferents entre nosaltres en funció de la nostra ubicació i entorn, això marca el que et passa com a municipi i els plantejaments de canvis en la manera de dur el municipi que hi pugui haver. Hi ha unanimitat, però els micropobles tenim moltes possibilitats de futur, cada vegada més, perquè ens ho creiem més els que hi vivim.
Quines reivindicacions confluents tenen?
Tots estem molt d’acord en el fet que hem de ser allà on es fan les polítiques i això fins ara no ha passat. Les grans decisions es prenen a Barcelona i des d’una òptica massa urbana i metropolitana. Reclamem participar en les polítiques, i especialment en les que ens toca implementar. Moltes vegades la Generalitat o la Diputació no tenen en compte el territori per a coses tan importants i bàsiques com decidir en què invertim els recursos. Aquesta és la nostra gran reivindicació, perquè ens sentim de segona a l’hora de prendre decisions. Tots els ciutadans de Catalunya tenim els mateixos drets i deures, però a vegades hi ha moltes diferències si vius en un micropoble o a l’Eixample, per exemple, pel que fa a les telecomunicacions o les polítiques d’habitatge.