OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 23 setembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Sis mesos

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Sapigueu, Jordi, Carme, Raül, Josep, Dolors, que hi som. Que la vostra situació ens recorda cada dia on som

Sis mesos. Cent vuitanta-cinc dies. Quatre mil quatre-centes hores. O 266.400 minuts, perquè a la presó en algun moment, n’estic convençut, el temps es deu comptar per minuts. Això és el que fa que sou a la presó. Jordi (Turull), Carme (Forcadell), Raül (Romeva), Josep (Rull) i Dolors (Bassa), avui fa sis mesos que sou a la presó. I no hi ha dia que no pensem en vosaltres. No em puc treure del cap, Jordi, la teva enteresa, la teva integritat, quan el dia abans d’anar a declarar al Suprem vas fer el teu discurs d’investidura al Parlament sabent com sabies el que passaria l’endemà. Ni em puc treure del cap, Carme, Raül, Josep i Dolors, la dignitat amb què us vam veure entrar al Suprem a declarar, sabent també com sabíeu el que passaria. No em vull ni imaginar el que us passava pel cap aquell dia. Ni l’endemà. Ni l’altre. I probablement abans-d’ahir. I ahir. I avui. Quin acarnissament, i quina absurditat i quina insensatesa, aquesta presó preventiva. La vostra, que avui fa sis mesos, i la de la resta dels vostres companys. I, no cal ni que en parlem, la dels Jordis, que bat tots els rècords, si és que en això hi pot haver rècords, de desraó. Quin desconsol i quina tristesa, aquests sis mesos sense vosaltres; i, en canvi, quina valentia i quina fortalesa que ens transmeteu. No sou només un exemple de coherència, sinó que, suposo que ja ho sabeu, sou un estímul per a tots plegats. Perquè la vostra situació, i la de tots els presos i exiliats, és la que ens recorda cada dia on som. La vostra situació, sapigueu-ho, ens preocupa, i preocupa molts dels nostres lectors, que dia rere dia ens ho fan arribar. Però també em sembla que parlo en nom seu si us trasllado el respecte i l’admiració pel que vau fer aquell dia, per la vostra coherència i valentia. Perquè és molt fàcil defensar segons què quan tens tot un estat al darrere. No costa gaire ser valent. Però, a nosaltres, qui ens defensa? Doncs vosaltres. Des d’on sou, encara que algun dia potser no us ho sembli, ens defenseu. La vostra és una lliçó inacabable. No us n’oblideu. Aquells dies llargs, tristos, no us oblideu que hi som; que, encara que no us puguem veure ni tocar, hi som.