POLÍTICA
BARCELONA - 23 octubre 2017 2.00 h

Les fal·làcies de Dastis

 El ministre d’Afers Estrangers nega a la BBC que s’exercís brutalitat policial l’1-O i diu que moltes imatges són falses

 Executa una ruta mediàtica mundial ‘in extremis’ amb afirmacions que susciten incredulitat en la premsa

EMILI BELLA - BARCELONA

Alfonso Dastis ho ha tornat a fer. En una entrevista a la BBC va assegurar ahir que la majoria d’imatges de violència policial extrema durant el referèndum de l’1 d’octubre són falses. “No crec que hi hagi cap situació brutal. Crec que, de moment, s’ha demostrat que moltes d’aquestes imatges són falses”, es va atrevir a dir el ministre d’Afers Estrangers al programa The Andrew Marr Show, mentre la cadena britànica anava passant enregistraments de la repressió exercida.

El periodista va qüestionar-li amb sorpresa la peculiar versió amb un “de veritat?”. Però Dastis no es va quedar aquí. Hi va afegir que “si hi va haver algun ús de la força –així, en condicional–, aquest va ser un ús limitat i provocat pel fet que es va impedir als cossos i forces de seguretat de l’Estat que complissin les ordres dels tribunals”. És a dir, la culpa va ser dels qui protegien els col·legis. “No dic que totes les imatges siguin falses, però algunes ho són –va rebaixar el ministre–. Hi va haver moltes informacions alternatives i fake news en relació amb l’1-O. I com he dit abans, no es va fer un ús de la força deliberat, sinó provocat”, va insistir. Val a dir que aquell dia la cadena va ser present a Catalunya.

No és només la BBC qui posa en dubte la versió de Dastis. Els mateixos informes mèdics el desmenteixen. Els hospitals envien d’ofici les proves d’agressions a la justícia, però si les víctimes de lesions lleus no es personen, s’arxiva la causa. La fiscalia està demanant activament que no s’investiguin tots els casos en què els ferits no ho denunciïn.

El ministre ja va començar a justificar i defensar la presumpta proporcionalitat de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil l’1-O en una aparició a la televisió americana CNN, dos dies després, en què minimitzava el nombre de víctimes de la violència policial hospitalitzades. “Si hi va haver algun dany, no penso que fos deliberat ni excessiu”, sostenia davant de l’astorament de la presentadora, que l’anava remetent a les imatges. La CNN remarcava el condicional que hi posava Dastis a una actuació desproporcionada denunciada per l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans o Human Rights Watch.

Dastis va pujar al pòdium dels ministres espanyols més estimats per la comunitat educativa catalana el 12 d’octubre en una entrevista a la televisió francesa CNews, quan va afirmar que el castellà no s’ensenya a les escoles catalanes. Si un extraterrestre baixa avui a Catalunya, li convindrà saber que les proves d’accés a la universitat al Principat situen la mitjana de llengua i literatura castellanes per sobre de l’espanyola, que l’informe PISA del 2015 mostrava que la comprensió lectora en castellà dels alumnes catalans també supera (500) l’espanyola (496), o que l’enquesta d’usos lingüístics indica que el 99,7% dels catalans saben parlar castellà, davant d’un 80,4% català.

Entre les fal·làcies barroeres que el cap de la diplomàcia espanyola va explicant pels mitjans de comunicació internacionals, en un intent d’última hora de contrarestar la batalla perduda en el flanc mediàtic mundial per part del govern espanyol, hi ha la ficció que va vendre a la cadena Bloomberg al setembre, on va assegurar sense despentinar-se que els independentistes catalans utilitzen “actituds nazis” per intimidar i que “els referèndums són armes d’elecció utilitzades pels dictadors”. Tal qual. No cal dir que la premsa internacional va recollir àmpliament les salutacions i la simbologia nazi de la manifestació de l’espanyolisme del dia 8.

En la recent visita del ministre a la centralista Romania, dijous passat en roda de premsa va exportar el clàssic que Catalunya gaudeix d’un dels nivells d’autonomia més alts del món. No va parlar de la intenció de fulminar-lo. Dastis ignorava premeditadament, o no, el grau de descentralització a Alemanya, Bèlgica, Bòsnia o Suïssa.

I en el camí de la internacionalització del cas català, Dastis se’n va anar al setembre a l’assemblea general de l’ONU per dir que Catalunya –sense esmentar-la directament però ben present– ha de respectar la legalitat constitucional, passant per alt que la carta magna permet la celebració d’un referèndum i que és el govern espanyol qui no ha volgut transferir-ne la competència a la Generalitat.

Ni tan sols el seu predecessor, José Manuel García-Margallo, està content amb la feina de Dastis. En una entrevista a Las mañanas de Cuatro va lamentar, poc abans de l’1-O, que en els últims mesos “s’ha anat debilitant el relat” que fa l’Estat del conflicte amb Catalunya a escala internacional. I això era abans del referèndum.

1.066
persones
van rebre atenció sanitària a causa de les càrregues policials de l’1-O, segons el Departament de Salut. Una persona ha perdut un ull.Un 10% dels ferits eren avis. A la llista hi ha dos nens de menys d’11 anys i 23 persones de més de 79.